La Vall de Laguar

De Viquipèdia

La Vall de Laguar és un municipi que està format per quatre pobles: Fontilles, Campell (o Poble de Baix), Fleix (o Poble del Mig) i Benimaurell (o Poble de Dalt). La població arriba quasi a 900 habitants i es troba a la comarca de la Marina Alta. La Vall de Laguar és coneguda per les seues cireres, però també perquè el terme disposa de diverses rutes senderístiques de gran interés. Una de les rutes més interessants és la del barranc de l'Infern.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografía 3 Administración 4 Personatges il·lustres 5 Enllaços externs

[edita] Història

El nom prové de l'àrab "Al-Agwar", que significa les coves.

La història de Vall de Laguar, es pot dir, que comença en el segle XIII, sota el govern del llegendari Al-Azraq. Aquest cabdill es va aixecar en armes contra la corona d'Aragó, revolta que va suposar un gran obstacle per a les conquestes del rei aragonès Jaume I. En arribar les tropes de Jaume I a les portes del seu domini, Al-Azraq va signar un tractat, pel qual es va acordar una treva de tres anys i el vassallatge al rei aragonès. A la tardor de 1247 Al-Azraq va trencar la treva perquè les tropes cristianes pressionaven els territoris del seu senyoriu, però al seu alçament van seguir deu anys d'exili. En 1276 va encapçalar de nou una gran rebel•lió, però va ser vençut a la fi d'abril de 1276. Al juliol del mateix any mor també Jaume I, el seu fill Alfons acabarà amb la rebel•lió entre 1277 i 1278 .

Després de la pacificació de les muntanyes de la Marina va ser repartida la comarca entre els militars i cristians vells que van ajudar en la reconquesta. Passats uns quants anys els moriscs més rebels van aixecar els ànims d'altres moriscs més dòcils i van profanar la parròquia de Santa Anna. Per motiu de tots aquests disturbis, l'emperador Carles I va publicar un decret que obligava a tots els moriscs a batejar-se. Molts d'ells per a no sortir d'aquestes terres i perdre els seus béns, es van veure obligats a això, la qual cosa va provocar nous disturbis. Aquest fet va obligar a Felip II, com mesura de prevenció que, per sorpresa, fossin desarmats tots els moriscs de tots les viles i llocs del Regne de València. El seu fill, Felip III, escoltant les reclamacions dels cristians, dels abusos i sacrilegis i indisciplina dels moriscs, va dictar el famós decret d'expulsió.

Vall de Laguar va ser últim reducte de la revolta dels moriscs valencians. Al novembre de 1609, davant la seva debilitat es van rendir i van ser expulsats definitivament i conduïts al nord d'Àfrica. El 14 de juny de 1611, Vall de Laguar era repoblat mitjançant escriptura de nova repoblació, per agricultors procedents de la illa de Mallorca.

[edita] Demografía

La Vall de Laguar Compta amb una població de 932 habitants.

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007
1.627	1.429	1.541	1.585	1.658	1.628	1.451	1.261	1.064	988	912	932	937

[edita] Administración

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periode	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979-1983	José Oliver Vicens	IND
1983-1987	José Oliver Vicens	IND
1987-1991	José Vicente Puchol Vicens	IND
1991-1995	José Vicente Puchol Vicens	IND
1995-1999	Juan José Puchol Riera	EUPV
1999-2003	Juan José Puchol Riera	EUPV
2003-2007	Juan José Puchol Riera	PSPV-PSOE
2007-2011	Juan José Puchol Riera	PSPV-PSOE

[edita] Personatges il·lustres

• José Vicente Oliver Moll, Màlia, pilotari.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: La Vall de Laguar

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

Municipis de la Marina Alta

Alcalalí · l'Atzúvia · Beniarbeig · Benidoleig · Benigembla · Benimeli · Benissa · Calp · Castell de Castells · Dénia · Gata de Gorgos Llíber · Murla · Ondara · Orba · Parcent · Pedreguer · Pego· el Poble Nou de Benitatxell · els Poblets· el Ràfol d'Almúnia · Sagra· Sanet i els Negrals · Senija· Teulada · Tormos· la Vall d'Alcalà · la Vall d'Ebo· la Vall de Gallinera · la Vall de Laguar· el Verger · Xaló· Xàbia

Aquest article sobre la Marina Alta és un esborrany i és possible que li calga una expansió substancial o una bona reestructuració. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres Viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.