Vall inquietant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Podem apreciar la resposta emocional d'un subjecte humà davant de l'antropoformisme d'un robot, segons els resultats de Mori. La Vall Inexplicable és la regió de resposta emocional negativa vers un robot que sembla "gairebé humà". El moviment amplifica aquesta resposta emocional.

La teoria de la vall inquietant o inexplicable (en japonès 不気味の谷現象 Bukimi no Tani Genshō) és un principi de la robòtica[1] formulat pel robotista japonès Masahiro Mori el 1970. La teoria versa sobre les respostes emocionals dels humans cap als robots i altres entitats no humanes i sosté que quan els robots i altres entitats semblants als éssers humans es veuen i actuen gairebé com els éssers humans reals, causen una resposta de rebuig entre els observadors humans.

Hipòtesi[modifica | modifica el codi]

La hipòtesi de Mori diu que la resposta emocional d'un humà cap a un robot fet en aparença i comportament molt similar a l'humà, incrementarà positivament i de forma empàtica, fins a assolir un punt en el qual la resposta emocional es torna de sobte fortament repulsiva. Quan l'aparença i comportament del robot es tornen indistingibles d'un ésser humà, la resposta emocional torna a créixer de forma positiva i es va aproximant als nivells d'empatia que hom tindria cap a altres humans.[2] Aquest sot o vall de resposta repulsiva entre un robot amb aparença i comportaments "gairebé humans" i una entitat "totalment humana" és el que anomenem "vall inquietant".

Possibles explicacions[modifica | modifica el codi]

  • Una possible explicació per aquest fenomen diu que quan percebem una entitat que és prou no semblant a un humà les seves característiques humanes en queden ressaltades, generant empatia. D'altra banda, si l'entitat és "gairebé humana", les seves característiques no humanes seran les que més es notin, creant un sentiment de "cosa estranya" des del punt de vista de l'humà.
  • Una altra explicació és que els individus malalts i els cadàvers mostren unes anomalies visuals semblants a les d'un robot humanoide, per la qual cosa causen la mateixa alarma i rebuig. El cas del robot és més preocupant puix que no existeix una raó clara de per què passa això, mentre que la reacció de rebuig vers un cadàver és un sentiment fàcil de comprendre. Les anomalies de comportament i de desincronització motriu són també indicatius de malaltia, igual com trastorns mentals o neurològics de nou evoquen sentiments negatius.
  • Des d'un punt de vista evolutiu es podria explicar aquesta repulsió com la necessitat de mantenir una limitació taxativa davant altres homínids molt similars a nosaltres (per exemple, neandertals) amb els quals la reproducció fèrtil seria poc viable. D'aquesta manera la Vall Inquietant operaria de forma similar a certs tabús com l'incest.

Alguns robotistes han criticat amb duresa aquesta teoria, argumentant que Mori no té cap base per desenvolupar la seva gràfica.

Revisió de la teoria pel propi Mori[modifica | modifica el codi]

L'Agost del 2005, Masahiro Mori fa uns breus comentaris [1] sobre la seva teoria al taller Humanoids 2005 [2] celebrat a Tsukuba, el Japó.

En ells explica que el punt més alt de la corba després de la vall no correspondria a una ésser humà sa, sinó tal volta al concepte idealitzat de la imatge que tenim d'un ésser humà sa. I posa com a exemple les representacions en pedra de Buda, que generen sentiments d'empatia i desassossec. Al món occidental aquesta idea es podria traslladar per exemple a les escultures de marbre de la Grècia clàssica, on s'hi pretén representar la perfecció de les formes i la bellesa humana.

També es preocupa pel fet que observar les faccions d'una persona morta - a vegades - ens transmet un sentiment de tranquil·litat, quan aquesta imatge ens hauria de situar just dins la Vall Inexplicable.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.popularmechanics.com/science/robotics/4343054.html (anglès)
  2. Mori, Masahiro (1970). Bukimi no tani The uncanny valley (K. F. MacDorman & T. Minato, Trans.). Energy, 7(4), 33–35. (Original en japonès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

En anglès[modifica | modifica el codi]