Vallat
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi de l'Alt Millars | |||
| Vallat | |||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de Castelló Alt Millars Manc. Espadà-Millars Nules |
||
| Gentilici | Vallatí, vallatina | ||
| Predom. ling. | Castellà | ||
| Pressupost | 230.635,43 | ||
| Superfície | 5,00 km² | ||
| Altitud | 276 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
73 hab. 14,6 hab/km² |
||
| Coordenades | 40° 01′ 50″ N, 0° 20′ 13″ O / 40.03056,-0.33694Coord.: 40° 01′ 50″ N, 0° 20′ 13″ O / 40.03056,-0.33694 | ||
| Distàncies | 98 km de València 34 km de Castelló de la Plana 18 km de Cirat |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 2 PP i 1 PSPV María José Colomer Aguilella (PP) |
||
| Codi postal | 12230 |
||
| Festes majors | MdD d'Agost Agost |
||
Vallat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Millars.
Limita amb Toga, Argeleta, Fanzara i Espadella.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El nucli urbà se situa al costat del riu Millars i es troba a una altura de 276 metres. El seu terme municipal és regat pel riu i en la seva proximitat es troba l'embassament de Vallat. Gran part del terme es troba poblat de grans extensions de bosc on les espècies predominants són els pins i les alzines. Així, 430 hectàrees del terme municipal estan ocupades per extensions boscoses i tan sols 40 per superfícies de cultius.
Història [modifica]
Els seus orígens són difícils de determinar per mancar de documentació fiable. S'han localitzat dades de l'època de dominació almohade en el segle XIII, fet que dóna a entendre el seu origen musulmà. La localitat que va ser reconquistada pel rei Jaume I en l'any 1231 formava part del senyoriu de Zayd Abu Zayd. En 1242 el poble va passar a formar part de la Baronia d'Arenós. En 1465 passa a formar part del duc de Vilafermosa, del que encara es conserven les ruïnes d'un palau. En 1609 van ser expulsats els moriscs, els quals componien una gran part de la població de Vallat, fet que va suposar un període de forta decadència. En 1837, després de la desamortització de Mendizábal, el municipi passa a ser propietat de particulars.
Posteriorment, en la dècada dels anys 60 del segle passat, va haver un espectacular augment de la població (més de 600 habitants), per la construcció de la nova central hidroelèctrica, per a decaure de nou en els anys 80 amb un total de 14 habitants.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2006 | 2008 | 2010 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 32 | 34 | 39 | 43 | 46 | 57 | 51 | 62 | 69 | 79 | 76 |
Economia [modifica]
Cavanilles va descriure aquesta població com "poble curt, i de pocs fruits"; en l'actualitat l'agricultura presenta una superfície gairebé testimonial a Vallat. Antany existien algunes extensions de cultius de secà amatents en el clàssic abancalament en terrasses, encara que avui dia gran part d'ells estan abandonats. Avui el cultiu que més present en el municipi és el taronger i altres de regadiu, realitzant-se aquests entorn del riu Millars.
Els pocs habitants que posseïx la localitat dediquen els seus esforços a les tasques agrícoles i alguns altres a la indústria ceràmica situada en la veïna comarca de la Plana Baixa.
Monuments [modifica]
- Església de Sant Joan Evangelista. Del segle XVIII.
Edifici de planta de saló amb tres naus, creuer cobert per cúpula i presbiteri pla, amb poca decoració interior. Va ser construïda per gents de Vallat i està dedicada al patró del poble.
- Casa Badia. Dels segle XVII.
Casa consistorial. És un dels edificis existents més antics de la població, possiblement antiga mesquita i posterior església catòlica.
Existeixen molt poques dades referents a aquest castell. Sabem que ja existia en els segle XIII i XIV perquè existeixen documents que així ho testifiquen. En el Llibre del Repartiment es deixa clara la seva existència, on s'indica la seva proximitat al castell de la Mola del Bou Negre, a Argeleta, i en el qual queda constància de l'ordre de destrucció del castrum et vila de Ganalur. És per aquesta raó que avui es troba arruïnat totalment i fins i tot és difícil trobar la seva ubicació exacta. Les seves ruïnes es troben en una lloma situada a l'oest de Vallat, en una zona molt pròxima a les demarcacions d'Argeleta i Toga. El castell hagué de defensar el límit de la baronia d'Arenós i pertanyia a l'almohade Zayd Abu Zayd, com la major part d'aquests territoris. Únicament s'observen diversos i espargits restes que van deure pertànyer a aquesta fortalesa.
Llocs d'interés [modifica]
- Pou de la Roca del Molino. Piscines naturals als afores del poble.
Festes i celebracions [modifica]
- Dia de la Santa Creu. El 3 de maig.
- Festes patronals. En honor a la Mare de Déu d'Agost.
- Sant Antoni. El 17 de gener.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallat |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
|
||||||||