Vallclara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vallclara
Bandera de Vallclara Escut de Vallclara
(En detall) (En detall)
Localització

Vallclara situat respecte Catalunya
Vallclara situat respecte Catalunya

Localització de Vallclara respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
Vallclara.jpg
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Vallclarenc, vallclarenca
Superfície 13,59 km²
Altitud 625 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
115 hab.
8,46 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 331350 4582800Coord.: 41° 22′ 45″ N, 0° 58′ 59″ E / 41.37917,0.98306
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431589

Vallclara és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Poble situat a la banda sud-occidental de la Conca de Barberà, a la vall del barranc de Vallclara, sobre el riu de Milans. El nucli és a 600 metres d'altitud i es desenvolupa a redós de l'antic castell i s'estén al llarg de la carretera de Vimbodí a Vilanova de Prades.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Encara que no existeix cap document històric que ho sustenti, es creu que el nom procedeix d'una desviació de Bíclarum. Joan de Bíclarum va ser el fundador d'un monestir visigót que més tard va passar a les mans del monestir de Poblet.

La primera referència documental de Vallclara és de l'any 1152. Quan el comte Ramon Berenguer IV confirmà als homes de Tàrrega la donació de Vinaixa, hom esmenta Vallem Claram. El llinatge dels Vallclara, tal vegada senyors o castlans del castell, és conegut des de l'any 1195 quan en Guerau de Vallclara, amb el seu germà Bernat de Conesa, autoritzaren una ampliació del dret de recollir aigua per als molins de la Guàrdia dels Prats. El 1234 apareix un altre Guerau de Vallclara com a marmessor del testament de Ramon de Guardiolada, fill de Ramon de Cervera. El 1260 Guerau de Vallclara fou beneficiat amb una tercera part de la lleuda corresponent al mercat setmanal de la vila de Conesa. El 1264 és documentat un Arnau de Vallclara com un dels castlans de Conesa.

El 1220, el castell i lloc de Vallclara fou cedit per Pere Sassala al monestir de Poblet. La comunitat gaudí d'aquesta propietat al llarg de tot el segle XIII i a l'inici del segle XIV sense entrebancs, fins que el 1349 Berenguer de Jorba reclamà uns certs drets sobre aquest lloc. Aquesta reclamació fou seguida d'uns incidents violents per part dels homes de Berenguer de Jorba, els quals incendiaren la granja de Riudabella que pertanyia al monestir. Arran d'aquest fet intervingué el rei Pere III i ordenà al veguer de Montblanc que retingués el terme i el castell de Vallclara sota el seu poder. Finalment, Berenguer de Jorba vengué els seus drets sobre Vallclara al monestir de Poblet pel preu de 80.000 sous. Per la seva part, Ramon de Sanahuja reclamà drets sobre Vallclara però foren desestimats pel rei Pere III..[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 31 95 295 411 433 448 375 386
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
332 295 244 209 172 129 80 95 100 112
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
112 105 117 111 114 108 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Vallclara, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 53 66,25
ERC Oriol Junqueras 19 23,75
PPC Alicia Sánchez-Camacho 2 2,5
ICV-EUiA Joan Herrera 1 1,25
C's Albert Rivera 1 1,25
Vots en blanc 0 0
Altres 4 2,5
Total 80 82,47

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

De l'antic castell sols en resta la portada. Es conserven construccions dels segles XVII i XVIII, encara que molt refetes, i l'església de Sant Joan Baptista, també dels segles XVII i XVIII.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Centre històric de Vallclara». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallclara Modifica l'enllaç a Wikidata