Valldigna
La Valldigna és una vall i comarca natural i històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor. Ensems els pobles de la vall sumen 25.131 habitants (INE 2008). Actualment existeix una mancomunitat del mateix nom, la Mancomunitat de la Valldigna, de la qual formen part els municipis de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes, que tracta temes que ocorren a la Valldigna. La capital tradicional de la comarca és Tavernes de la Valldigna, que amb 18.364 habitants (INE 2008) és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat és Benifairó.
| la Valldigna (2008) | ||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
Taula de continguts |
[modifica] Toponímia
[modifica] Vall d'Alfàndec
La Vall d'Alfàndec (en la documentació antiga, escrit Alfàndech) fou la denominació que rebia l'actual Valldigna al llarg de l'edat mitjana, tant en l'època andalusina com en la baixmedieval. Constava de diversos pobles, com ara l'Alcudiola d'Alfàndec, Ràfol, Massalalí, l'Ombria, Gebalcobra (l'actual Tavernes), Simat, la Xara, Benifairó, Alfulell i Barx.
El nom prové del castell d'Alfàndec i significa, literalment, en àrab, "terreny pantanós", i és que en aquella època la marjal de la Safor ocupava una gran part de la vall. Actualment, aquest topònim encara és prou usat a la Valldigna, especialment amb la grafia antiga; de fet, existeix un col·legi anomenat C.P. Alfàndech, així com un equip de futbol, de recent creació, el Vall d'Alfàndech Club de Futbol
[modifica] Origen del nom Valldigna
L'abans coneguda com a Vall d'Alfàndec pels andalusins va ser reanomenada, segons la llegenda, per les paraules dites del rei Jaume II a l'abat del monestir de Santes Creus. Abans del 15 de març de 1298, data de la fundació del monestir i durant la reconquesta del Regne de Múrcia, el rei En Jaume II transitant per aquesta vall d'Alfàndec de Marinyén es va girar vers el Reverend Pare Abat de Santes Creus, Fra Bononat de Vilaseca, i li digué: "Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió", a la qual cosa l'abat li va respondre: "Vall digna senyor, vall digna".
La comarca, o subcomarca en l'actualitat, apareix al mapa d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. En formaven part els municipis actuals de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Xeresa.
[modifica] Fesomia
Tavernes és a l'entrada natural i capital de la Valldigna. La vall és transversal, d'una longitud aproximada de vuit quilòmetres i d'una amplitud màxima de quatre, orientada de ponent a llevant i situada al nord de la Safor. És una vall oberta i abocada l'agricutura, específicament la taronja, i és això que li dona el seu característic color verd. El terme municipal de Tavernes esta envoltat gairebé en la seva totalitat per muntanyes. Només la part oriental està oberta a la Mediterrània, amb una gran extensió de platges sorrenques. El riu Vaca, que naix prop del monestir a Simat de la Valldigna, creua tota la Valldigna, fins a desembocar a Xeraco. El Vadell, el seu únic afluent discorre íntegrament per la Valldigna.
Al terme de Barx, a dalt de les muntanyes, destaquen els paratges de La Drova, La Puig Mola, o La Sangonera, i al terme de Simat, els del Pla de Corrals i de les Foies, amb una sèrie de privilegiades fonts, com la de L'Om o El Cirer. Les muntanyes de Les Creus, L'Ombria i El Toro són travessades per una infinitat de sendes, des de les quals es poden copsar vistes de les platges.
[modifica] Turisme
El Monestir de Santa Maria de la Valldigna és el principal monument que es pot trobar a la Valldigna. La mesquita de la Xara, l'única dempeus al País Valencià, el castell de Marinyén, la torre de Guaita i la nevera de Barx són altres dels monuments històrics que hi podem veure.
[modifica] El Monestir
El monestir de Santa Maria de Valldigna, que en 1998 va celebrar el seu 700 aniversari, és un lloc emblemàtic per a la història del poble valencià. Fou un dels monestirs més importants de l'antic Regne de València, després de la Reconquesta i repoblació.
[modifica] La costa
La platja de Tavernes de la Valldigna és una de les millors del País Valencià, guardonada des de 1986 amb el distintiu de la Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa. Té una llargària de sis quilometres.
[modifica] Senderisme
Una densa xarxa de sendes de muntanya recorre la Valldigna. Aquestes, senyalitzades quasi totes, ofereixen unes bones vistes de la Valldigna. Al desembre de 2009 la Valldigna fou seu del 33è Aplec Excursionista dels Països Catalans.[1]
[modifica] Economia
Les darreres dècades de la Valldigna estan marcades per l'agricultura intensiva. Als anys 50 començà el boom de la taronja. A partir dels 60 s'encetà el turisme a la zona costanera, i així s'hi desenvolupà el comerç, la construcció, la banca i les petites i mitjanes empreses de béns de consum.
[modifica] Festes a la Valldigna
Les festes majors de Tavernes se celebren al setembre, en honor del Santíssim Crist de la Sang i la Divina Aurora. La capital vallera també celebra al març les Falles. El segon dimecres de juliol es realitza el Porrat del Clot de la Font, una petita fira on acudeixen els veïns de la Valldigna, i es venera al Crist de la Sang. El 10 d'agost s'instal·la l'altre Porrat als voltants de l'ermita de Sant Llorenç, situada en el Racó de Joana.
A Simat de la Valldigna, les festes majors se celebren del 4 al 7 d'agost en honor dels Sants de la Pedra, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Crist de la Fe. Estos tres dies són els més grossos de les festes, encara que el dissabte anterior se celebra el ball de disfresses, de gran arrelament popular. En estos dies s'alternen corregudes de vaquetes, processons i fires i festes de tot tipus, incloent-ne la famosa cordà, que en altres temps fou de les millors de la comarca.
Tres dies abans se celebren les festes patronals de Benifairó de la Valldigna, els dies 1,2 i 3 d'agost, en honor del Santíssim Crist de la Providència, la Mare de Déu dels Àngels i Sant Benet Màrtir (qui va estar soterrat a la parròquia, sent el dia tres el més important de totes les festes. L'evolució de les festes benifaironeres és semblant a les de Simat.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Enllaços externs
- Catosfera Valldigna
- La Veu de la Valldigna
- Pàgina oficial de turisme de la Valldigna
- Mancomunitat de la Valldigna
