Valldigna
De Viquipèdia
La Valldigna és una vall i comarca històrica del País Valencià que actualment es troba integrada administrativament en la comarca de la Safor. Ensems els pobles de la vall sumen 24.462 habitants (INE 2006). Actualment existeix una mancomunitat del mateix nom, la Mancomunitat de la Valldigna, de la qual formen part els municipis de Barx, Benifairó, Simat i Tavernes, que tracta temes que ocorren a la Valldigna. La capital tradicional de la comarca és Tavernes de la Valldigna, que amb 17.988 habitants (INE 2006) és el major municipi de la vall, encara que la capital de la mancomunitat és Benifairó.
Taula de continguts |
[edita] l'Origen del nom
L'abans coneguda com a Vall d'Alfàndec pels andalusins va ser reanomenada, segons la llegenda, per les paraules dites del rei Jaume II a l'abat del monestir de Santes Creus. Abans del 15 de març de 1298, data de la fundació del monestir i durant en la reconquesta del Regne de Múrcia, el rei En Jaume II transitant per aquesta vall d'Alfàndec de Marinyen es va girar vers el Reverend Pare Abat de Santes Creus i li digué: "Quina vall més digna per a un monestir de la vostra religió", a la qual cosa l'abat li va respondre: "Vall digna senyor, vall digna".
La comarca, o subcomarca en l'actualitat, apareix al mapa d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934. En formaven part els municipis actuals de Barx, Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Xeraco i Xeresa.
[edita] Fesomia
Tavernes és a l'entrada natural i capital de la Valldigna. La vall és transversal, d'una longitud aproximada de vuit quilòmetres i d'una amplitud màxima de quatre, orientada de ponent a llevant i situada al nord de la Safor. És una vall oberta i abocada l'agricutura, específicament la taronja, i és això que li dona el seu característic color verd. El terme municipal de Tavernes esta envoltat gairebé en la seva totalitat per muntanyes. Nomes la part oriental està oberta a la Mediterrània, amb una gran extensió de platges sorrenques. El riu Vaca, que neix prop del monestir a Simat de la Valldigna creua Tavernes.
Ja al terme de Barx, a dalt de les muntanyes, destaquen els paratges de La Drova, Les Foies, La Puig Mola, Pla de Corrals o La Sangonera, amb una sèrie de privilegiades fonts, com la de L'Om o El Cirer. Les muntanyes de Les Creus, L'Ombria i El Toro són travessades per una infinitat de sendes, des de les quals es poden copsar vistes de les platges.
[edita] Monuments
Hi ha dos històrics monuments d'interès a la vall, el Monestir de Santa Maria de la Valldigna i la mesquita de la Xara, l'única dempeus al País Valencià.
[edita] El Monestir
El monestir de Santa Maria de la Valldigna, que en 1998 va celebrar el seu 700 aniversari, és un lloc emblemàtic per a la historia del poble valencià. Es el primer monestir mes important de l'Antic Regne de València, després de la Reconquesta i repoblació.
[edita] La costa
La platja de Tavernes de la Valldigna es una de les millors del País Valencià, guardonada des de 1986 amb el distintiu de la Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa. S'hi ha adequat una aula de la natura , anomenada "de l'Ullal". Té una llargària de sis quilometres.
[edita] Economia
Les darreres dècades de la Valldigna estan marcades per l'agricultura intensiva. Als anys 50 començà el boom de la taronja. A partir dels 60 s'encetà el turisme a la zona costanera, i així s'hi desenvolupà el comerç, la construcció, la banca i les petites i mitjanes empreses de béns de consum.
[edita] Festes de la Vall
Les festes majors de Tavernes se celebren al setembre, en honor del Santíssim Crist de la Sang i la Divina Aurora. La capital vallera també celebra al març les Falles. El segon dimecres de juliol es realitza el Porrat del Clot de la Font, una petita fira on acudeixen els veïns de la Valldigna, i es venera al Crist de la Sang. El 10 d'agost s'instal·la l'altre Porrat als voltants de l'ermita de Sant Llorenç, situada en el Racó de Joana. A Simat de la Valldigna, les festes majors se celebren del 5 al 7 d'agost en honor dels Sants de la Pedra, la Mare de Déu de Gràcia i el Santíssim Crist de la Fe. Estos tres dies són els més grossos de les festes, encara que el dissabte anterior se celebra el ball de disfresses, de gran arrelament popular. En estos dies s'alternen corregudes de vaquetes, processons i fires i festes de tot tipus, incloent-ne la famosa cordà, que en altres temps fou de les millors de la comarca.
Tres dies abans se celebren les festes patronals de Benifairó de la Valldigna, els dies 1,2 i 3 d'agost, en honor del Santíssim Crist de la Providència, la Mare de Déu dels Àngels i Sant Benet Màrtir (qui va estar soterrat a la parròquia, sent el dia tres el més important de totes les festes. L'evolució deles festes benifaironeres és semblant a les de Simat.
[edita] Enllaços externs
- www.valldigna.cat
- Diari digital de la Valldigna
- Bloc "Valldigna, som i serem"
- Pàgina oficial de turisme de la Valldigna
- Mancomunitat de la Valldgina (castellà)
