Vallirana
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Llobregat | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||||
| Gentilici | Valliranenc, valliranenca | ||||
| Superfície | 23,88 km² | ||||
| Altitud | 177 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
14.549 hab. 609,25 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 410718 4582355Coord.: 41° 23′ 16″ N, 1° 55′ 56″ E / 41.38778,1.93222 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
23 Eva María Martínez Morales (PSC) |
||||
| Codi territorial | 082956 |
||||
Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i està situat al vessant interior del Massís del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervelló.
El creixement d'aquest poble durant l'última dècada, ha fet que es converteixi en zona residencial que va creixent dia a dia. Actualment compta amb més de 14.000 habitants. A això cal afegir totes les vivendes de segona residència que s'apleguen a les nombroses urbanitzacions del terme i que actualment ocupen gairebé les tres quartes parts del municipi.
Taula de continguts |
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| les Casetes | 371 |
| el Lledoner | 838 |
| la Llibra Casanova | 278 |
| Mas de les Fonts | 278 |
| Polígon industrial de Can Prunera | 38 |
| Selva Negra | 824 |
| Can Batlle | 674 |
| Can Julià | 381 |
| Can Rovira | 412 |
| Vallirana | 4.646 |
| Interclub Residencial | 12 |
| el Mas Rovira | 237 |
| el Mirador | 352 |
| els Pinars | 211 |
| Pla del Pèlec | 268 |
| la Solana | 1.750 |
| Vall del Sol | 725 |
| Vallirana Parc | 928 |
| les Bassioles | 451 |
| Penya Forcada | 61 |
| la Pinetella | 313 |
| la Soleia II | 81 |
| la Soleia I | 280 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1787 es desagrega de Cervelló.
Història [modifica]
La història coneguda de Vallirana es remunta a quan l'any 904 s'anomena el seu topònim en un document com una zona agrícola, destinada a les vinyes principalment, dependent del senyor de Cervelló.
La major part de les seves 11 masies agrícoles del cens de l'any 1533 configuren els seus actuals barris-urbanitzacions: Pere de la Llibra, Joan Campderròs, Bertomeu Bogunyà, Joan Blanquer, Antoni Rovira, Matheu Muntaner, Antoni Julià, Antoni Presas, Nicolau Campenar, Bernat Romagosa i Jaume Batlle.
La construcció de la carretera del Port de l'Ordal el segle xviii canvià la fesonomia del municipi, passant a generar un nucli de població al entorn de la nova carretera.
L'economia de Vallirana després de la fil·loxera va canviar cap a la mineria, i posteriorment el textil. Actualment, després del tancament de la fàbrica de xocolata, motivat per un incendi, existeixen varies fàbriques de rams diversos, metal·lúrgia, química i fusta, estant el negoci més potent del municipi, l'explotació de les pedreres, per a la generació d'àrids o ciments.
Actualment Vallirana, és una vila descentralitzada en urbanitzacions, que si bé en el seu origen eren segones residencies s'estan convertint en primeres gradualment. Ben connectada amb Barcelona per autopista directa (B-20 + B-23), amb les platges de Castelldefels (A-2 + C31), i per l'interior connectada per la vella N-340 amb el Penedès.
La construcció de la variant de Vallirana, que travessarà soterrada tot el poble, la convertirà en una vila privilegiada sense el trànsit actual, al coincidir actualment la N-340 amb el carrer Major que travessa el centre del poble.
Administració [modifica]
Durant tota la dècada dels anys 70, des de 1971 i fins l'any 1979, l'alcalde de Vallirana va ser el polític catalanista, Joan Farreras i Raventós. Amb l'arribada de la democràcia, les primeres eleccions municipals a Vallirana van donar la victòria al PSUC i va esdevenir alcalde Vicenç Tarazona. Tarazona i el PSUC van estar governant Vallirana fins l'any 1987. L'any 1987, Vallirana va optar pel canvi que representava Convergència i Unió, liderada pel democristià Josep Alemany i Rigol i van aconseguir l'alcaldia amb una sòlida majoria absoluta que va ser revalidada successivament l'any 1991, 1995, 1999 i 2003. L'any 2007 va formar equip de govern CIU i PP atès a que CiU va perdre la majoria absoluta. Actualment, després de 24 anys de govern de CiU i d'alcaldia d'en Josep Alemany i Rigol, l'alcaldessa de Vallirana és Eva Martínez, del PSC, i el govern és un Tripartit format per PSC, ICV i ERC.
Festes i tradicions [modifica]
- Festa Major de Sant Mateu el 21 de setembre.
- Festa de Sant Sebastià. Commemoració d'un compromís adquirit pels avantpassats en el vot de poble, en agraïment al Sant per haver deslliurat a la població d'una terrible epidèmia de còlera. Se celebra el 20 de gener des de l'any 1855.
- Caminada Popular del Centre Excursionista. Es fa el tercer diumenge de novembre des de l'any 1981.
Entitats culturals i esportives [modifica]
- Centre Excursionista de Vallirana
- Associació Fotogràfica de Vallirana
- Club Ciclista Pinxo Vallirana
- TV Vallirana, la primera televisió municipal de Catalunya.
- Amics de Vallirana
- Club Natació Vallirana, amb equip femení de waterpolo a la primera divisió espanyola.
- Radar meteorològic de Vallirana
Personalitats relacionades amb Vallirana [modifica]
- Josep Maria López-Picó, poeta i escriptor.
- Jordi Sierra i Fabra, escriptor.
- Josep Lluís Cleries, polític.
Llocs d'interès turístic [modifica]
- Vegeu també: llista de monuments de Vallirana
- Centre d'Interpretació del Patrimoni a la Masia Molí de Can Batlle.[2]
- Museu d'Història Religiosa de Vallirana
- Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana.[3]
- Cova Bonica
- Molinots de la Llibra
- Pont del Lledoner
- Masies: Can Bogunyà, Can Campderròs, Can Julià, Can Muntaner, Can Prunera, Mas de les Fonts, Mas Lledoner i Masía i celler Can Rovira
- Capelles de Sant Francesc, de 1558, i de Sant Silvestre, de l'any 904.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Masia molí Can Batlle
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallirana  |
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Vallirana
- Mapa de Situació
  |
Açò és un esborrany sobre el Baix Llobregat. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
