Vallirana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vallirana
Bandera de Vallirana Escut de Vallirana
(En detall) (En detall)
Localització

Vallirana situat respecte Catalunya
Vallirana situat respecte Catalunya

Localització de Vallirana respecte del Baix Llobregat


Municipi del Baix Llobregat
Vista del carrer major de Vallirana
Vista del carrer major de Vallirana
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Baix Llobregat
Gentilici Valliranenc, valliranenca
Superfície 23,88 km²
Altitud 177 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
14.625 hab.
612,44 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 410718 4582355Coord.: 41° 23′ 16″ N, 1° 55′ 56″ E / 41.38778°N,1.93222°E / 41.38778; 1.93222
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

23
Eva María Martínez Morales (PSC)
Codi territorial 082956

Vallirana és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. Pertany a un extrem de la Serra d'Ordal i està situat al vessant interior del Massís del Garraf, entre els municipis de Subirats i Cervelló.

El creixement d'aquest poble durant l'última dècada, ha fet que es converteixi en zona residencial que va creixent dia a dia. Actualment compta amb més de 14.000 habitants. A això cal afegir tots els habitatges de segona residència que s'apleguen a les nombroses urbanitzacions del terme i que actualment ocupen gairebé les tres quartes parts del municipi.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
les Casetes 371
el Lledoner 838
la Llibra Casanova 278
Mas de les Fonts 278
Polígon industrial de Can Prunera 38
Selva Negra 824
Can Batlle 674
Can Julià 381
Can Rovira 412
Vallirana 4.646
Interclub Residencial 12
el Mas Rovira 237
el Mirador 352
els Pinars 211
Pla del Pèlec 268
la Solana 1.750
Vall del Sol 725
Vallirana Parc 928
les Bassioles 451
Penya Forcada 61
la Pinetella 313
la Soleia II 81
la Soleia I 280
Dades: 2011. Font: Idescat


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- - 11 118 218 1.288 1.544 1.517 1.466 1.307
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.300 1.334 1.314 1.282 1.635 2.632 4.375 6.179 6.620 7.383
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
8.407 8.914 9.004 10.493 11.678 12.928 13.752 14.200 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 es desagrega de Cervelló.

Història[modifica | modifica el codi]

La història coneguda de Vallirana es remunta a quan l'any 904 s'anomena el seu topònim en un document com una zona agrícola, destinada a les vinyes principalment, dependent del senyor de Cervelló.

La major part de les seves 11 masies agrícoles del cens de l'any 1533 configuren els seus actuals barris-urbanitzacions: Pere de la Llibra, Joan Campderròs, Bertomeu Bogunyà, Joan Blanquer, Antoni Rovira, Matheu Muntaner, Antoni Julià, Antoni Presas, Nicolau Campenar, Bernat Romagosa i Jaume Batlle.

La construcció de la carretera del Port de l'Ordal el segle xviii canvià la fesonomia del municipi, passant a generar un nucli de població entorn de la nova carretera.

L'economia de Vallirana després de la fil·loxera va canviar cap a la mineria, i posteriorment el textil. Actualment, després del tancament de la fàbrica de xocolata, motivat per un incendi, existeixen diverses fàbriques de rams diversos, metal·lúrgia, química i fusta, estant el negoci més potent del municipi, l'explotació de les pedreres, per a la generació d'àrids o ciments.

Actualment Vallirana, és una vila descentralitzada en urbanitzacions, que si bé en el seu origen eren segones residencies s'estan convertint en primeres gradualment. Ben connectada amb Barcelona per autopista directa (B-20 + B-23), amb les platges de Castelldefels (A-2 + C31), i per l'interior connectada per la vella N-340 amb el Penedès.

La construcció de la variant de Vallirana, que travessarà soterrada tot el poble, la convertirà en una vila privilegiada sense el trànsit actual, al coincidir actualment la N-340 amb el carrer Major que travessa el centre del poble.

Administració[modifica | modifica el codi]

Durant tota la dècada dels anys 70, des de 1971 i fins a l'any 1979, l’últim alcalde de l’època franquista a Vallirana va ser el polític, Joan Farreras i Raventós. Amb l'arribada de la democràcia, les primeres eleccions municipals a Vallirana van donar la victòria al PSUC i va esdevenir alcalde Vicenç Tarazona. Tarazona i el PSUC van estar governant Vallirana fins a l'any 1987. L'any 1987, Vallirana va optar pel canvi que representava Convergència i Unió, liderada pel democristià Josep Alemany i Rigol i van aconseguir l'alcaldia amb una sòlida majoria absoluta que va ser revalidada successivament l'any 1991, 1995, 1999 i 2003. L'any 2007 va formar equip de govern CIU i PP atès a que CiU va perdre la majoria absoluta. Actualment, després de 24 anys de govern de CiU i d'alcaldia d'en Josep Alemany i Rigol, l'alcaldessa de Vallirana és Eva Martínez, del PSC, i el govern és un Tripartit format per PSC, ICV i ERC.

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

  • Festa Major de Sant Mateu el 21 de setembre.
  • Festa de Sant Sebastià. Commemoració d'un compromís adquirit pels avantpassats en el vot de poble, en agraïment al Sant per haver deslliurat a la població d'una terrible epidèmia de còlera. Se celebra el 20 de gener des de l'any 1855.
  • Caminada Popular del Centre Excursionista. Es fa el tercer diumenge de novembre des de l'any 1981.
  • Festa dels Tres Tombs. Es fa el segon diumenge de febrer des de l'any 1988, si ve aquesta ja es celebrava al primers del segle XX

Entitats culturals i esportives[modifica | modifica el codi]

  • Centre Excursionista de Vallirana[cal citació]
  • Associació Fotogràfica de Vallirana[cal citació]
  • Club Ciclista Pinxo Vallirana[cal citació]
  • TV Vallirana,[cal citació] la primera televisió municipal de Catalunya.
  • Amics de Vallirana[cal citació]
  • Club Natació Vallirana, amb equip femení de waterpolo a la primera divisió espanyola.
  • Radar de Vallirana
  • Associació Esportiva Vallirana, club de futbol sala amb el seu primer equip femení a Primera Divisió Espanyola.
  • Agrupació de Carretes Sant Antoni Abad de Vallirana.

Personalitats relacionades amb Vallirana[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès turístic[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: llista de monuments de Vallirana
  • Centre d'Interpretació del Patrimoni a la Masia Molí de Can Batlle.[2]
  • Museu d'Història Religiosa de Vallirana
  • Museu Etnològic del Centre Excursionista de Vallirana.[3]
  • Cova Bonica
  • Molinots de la Llibra
  • Pont del Lledoner
  • Masies: Can Bogunyà, Can Campderròs, Can Julià, Can Muntaner, Can Prunera, Mas de les Fonts, Mas Lledoner i Masía i celler Can Rovira
  • Capelles de Sant Francesc, de 1558, i de Sant Silvestre, de l'any 904.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Masia molí Can Batlle
  3. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 128. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vallirana Modifica l'enllaç a Wikidata