Valor propedèutic de l'esperanto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'han dut a terme experiments sobre el valor propedèutic de l'esperanto, és a dir, la hipòtesi del fet que qui ensenye esperanto a alumnes d'idiomes de primer any, abans que inicien els seus estudis en, per exemple, francés o anglés, fa que l'aprenentatge d'estos idiomes siga més efectiu. La investigació de Helmar Frank mostra que un any d'esperanto a l'escola, que genera una capacitat comunicativa equivalent a la de 6 anys d'instrucció en un idioma europeu, accelera i millora l'aprenentatge d'uns altres idiomes. El valor propedèutic de l'esperanto fou descrit per primera vegada per Antoni Grabowski en un article del 1908. Hi ha diversos estudis fets a Nova Zelanda,[1] Massachusetts,[2] New York,[3] Alemanya,[4] Itàlia[5] i Austràlia.[6] Els resultats d'aquests estudis són favorables i demostren que estudiar esperanto facilita l'adquisició posterior d'una altra llengua. Això sembla ser a causa del fet que és més fàcil aprendre altres llengües quan ja se n'ha après una segona i també perquè l'ús d'una llengua auxiliar com l'esperanto, gramaticalment senzilla i culturalment neutral, elimina obstacles que sorgeixen a l'hora d'aprendre una segona llengua. Williams[7] estudià el cas d'un grup d'estudiants europeus d'ensenyament secundari que havent après esperanto durant un any i després francès durant tres, van acabar amb un millor domini del francès que no pas el grup de control, que havia estudiat francès durant tots quatre anys. Hom ha obtingut resultats similars amb altres combinacions de llengües, i també en casos d'aprenentatge de llengües durant dos anys, després de sis mesos d'estudiar esperanto.[8]

Efecte introductori en l'ensenyament d'idiomes[modifica | modifica el codi]

Un experiment d'aprenentatge simplificat mostra una analogia de com es pot reduir el temps d'aprenentatge en qualsevol altre idioma aprenent esperanto primer.

  • Als xiquets se'ls ensenya a observar una figura feta d'una sèrie de signes.
  • Per a memoritzar estos signes en el seu ordre respectiu com un tot, el xiquet necessita almenys dos minuts, però una instrucció preparatòria que dure no més de 5 o 6 segons pot facilitar l'aprenentatge a un tal punt que qualsevol pot aprendre esta sèrie de signes, en l'ordre correcte, en aproximadament 10 segons.
  • La instrucció consistix en el següent: tots els signes són simètrics, per tant només és necessari mirar la mitat dreta, per així poder aprendre tota la xifra.

En vora 10 segons s'han obtingut quasi 100 segons de temps d'aprenentatge.

A l'Institut de Cibernètica Pedagògica de la Universitat de Paderborn, a Alemanya, s'estudià un mètode similar per a l'aprenentatge d'idiomes.

L'ensenyament dut a terme per este institut prepara els alumnes perquè estiguen conscients de les característiques essencials dels idiomes, usant l'idioma internacional esperanto com a model, un idioma amb una estructura simple i clara, completament regular i, gràcies al seu caràcter aglutinant, desglossable en elements morfològics combinables; un model fàcil d'assimilar i que desenrotlla aptitud per a l'estudi d'uns altres idiomes.

L'Institut de Pedagogia Cibernètica de Paderborn (Alemanya) va comparar el temps d'estudi que esmerçaven els estudiants de parla francesa de les escoles de secundària per obtenir nivells "estàndard" comparables en esperanto, anglès, alemany i italià. Els resultats van ser:

  • 2000 hores estudiant alemany =
  • 1500 hores estudiant anglès =
  • 1000 hores estudiant italià =
  • 150 hores estudiant esperanto

Cal assenyalar, però, que aquestes xifres només poden reflectir la dificultat d'aprenentatge dels respectius idiomes per als parlants natius de francès. Cal que siguin comparades amb les xifres d'uns altres països per obtenir una perspectiva més general sobre la dificultat d'aprenentatge de l'esperanto.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Article a Enciklopedio de Esperanto, volum I, p.436, sobre el valor pedagògic de l'esperanto.
  2. Informe: Christian Rudmick, The Wellesley College Danish-Esperanto experiment.
  3. Edward Thorndike, Language Learning. Bureau of Publications of Teachers College, 1933. [1]. Helen S. Eaton, "The Educational Value of an Artificial Language." The Modern Language Journal, #12, pp. 87-94 (1927). [2]
  4. Actes de les reunions anuals del novembre a Paderborn "Laborkonferencoj: Interlingvistiko en Scienco kaj Klerigo" (Sessions de treball: Interlingüística a la Ciència i a l'Educació), que es poden demanar al Institute of Pedagogic Cybernetics de Paderborn. També en treballs de Frank, Lobin, Geisler, i Meder.
  5. Estudi [3] Comissió per la llengua internacional (coneguda per Esperanto), Decret Interministerial 29 d'abril / 5 d'octubre 1993, Ministeri italià d'Instrucció Pública.
  6. [Estudi http://web.archive.org/web/20040215074307/%68ttp://www.education.monash.edu.au/projects/esperanto/] Pàgina web del projecte EKPAROLI de la Monash University
  7. Williams, N. (1965) 'A language teaching experiment', Canadian Modern Language Review 22.1: 26-28
  8. [4]