Valor relatiu de les peces d'escacs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reina Torre blanca Alfil blanc Cavall blanc Peó blanc
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

En escacs, el valor relatiu de les peces és un concepte que fa referència a un sistema que assigna, segons un convencionalisme prèviament acceptat, un valor determinat a cada peça del joc considerant la seva força relativa en relació a les altres peces. Aquests valors són usats com una tècnica heurística que ajuda a determinar com de valuosa és una peça en l'estratègia dels escacs. Els valors assignats a les peces són purament teòrics, i no tenen cap paper formal en una partida, però són útils als jugadors, i són usats també en els escacs per ordinador per ajudar la computadora a avaluar les posicions.

Els càlculs sobre el valor de les peces donen només una lleugera idea de l’estat de la partida. El valor exacte de les peces depèn sempre de la situació del joc, i pot diferir substancialment dels valors teòrics estàndards. En algunes posicions, una peça ben situada pot ser molt més valuosa del que indica l’heurística, mentre que una de mal situada o completament atrapada o bloquejada pot ser absolutament inútil i sense valor material.

Els sistemes d’avaluació assignen sempre 1 punt de valor als peons (que és el valor assignat per defecte a un peó en la posició inicial de la partida). Els programes d'ordinador sovint representen el valor de les peces i de les posicions en termes de centipeons, on 100 centipeons = 1 peó, cosa que permet avaluar la posició en termes estratègics amb més precisió.

Valors estàndard[modifica | modifica el codi]

La següent és la taula més freqüent de valors de les peces: (Capablanca & de Firmian 2006:24–25), (Soltis 2004:6), (Silman 1998:340), (Polgar & Truong 2005:11).

Peces Símbol Valor
peó Peó 1
cavall Cavall 3
alfil Alfil 3
torre Torre 5
dama Dama 9

La més antiga variació respecte dels valors estàndard de les peces prové de l'escola de Mòdena (Ercole del Rio, Giambattista Lolli, i Domenico Lorenzo Ponziani) al segle XVIII (Lolli 1763:255) i es basa parcialment en els treballs de Pietro Carrera (Carrera 1617:115–21). El valor del rei és indefinit, ja que no pot ésser capturat durant el transcurs de la partida. Alguns dels més antics programes d’escacs per ordinador donaven al rei un valor (arbitrari) molt gran (quelcom així com 200 punts o 1.000.000.000 de punts) per indicar que la pèrdua del rei per un escac i mat inevitable feia deixar de banda qualsevol altra consideració en l’avaluació de la posició (Levy & Newborn 1991:45). En el final, quan hi ha menys perill de rebre escac i mat, el valor "de lluita" del rei és d’uns quatre punts, aproximadament (Lasker 1934:73). El rei és una bona peça per atacar i defensar peons que tingui a prop. És millor defensant aquestes peces que un cavall, i és millor atacant-les que un alfil. (Ward 1996:13)

El sistema té algunes deficiències. Per exemple, tres peces menors (que sumen nou punts) són sovint una mica millors que dues torres (que sumen deu punts), o que una dama (nou punts) (Capablanca & de Firmian 2006:24), (Fine & Benko 2003:458, 582).

Valors alternatius[modifica | modifica el codi]

Tot i que el sistema de puntuació 1/3/3/5/9 té una acceptació general, s’han postulat molts altres sistemes alternatius d’avaluació del valor de les peces. La majoria han tingut poca acceptació, tot i que el sistema principal d’avaluació també ha estat molt criticat, ja que en realitat, tots els sistemes són molt rígids i, en general, fallen pel que fa a tenir en compte factors posicionals.

Diversos sistemes donen a l’alfil una mica més de valor que al cavall. L’alfil és normalment una mica més potent que un cavall, tot i que no sempre – això depèn de la posició concreta (Evans 1958:77,80), (Mayer 1997:7). Algun programa d’escacs assignava un valor de 3 per al cavall i de 3,4 per a l’alfil, però es va reconèixer aquesta diferència com a poc realista (Mayer 1997:5).

Sistmes alternatius, amb peó = 1
Cavall Alfil Torre Dama Rei Font Data Comentari
3.1 3.3 5 7.9 2.2 Sarratt? 1813 el valor (arrodonit) dels peons varia des de 0.7 a 1.3[1]
3.05 3.5 5.48 9.94 Philidor 1817 també donats per Staunton el 1847[2]
3 3 5 10 Peter Pratt a començaments del segle XIX (Hooper & Whyld 1992:439)
3.5 3.5 5.7 10.3 Bilguer 1843 (arrodonits) (Hooper & Whyld 1992:439)

[3]

3 3 5 9-10 4 Lasker 1934 [4] (Lasker 1934:73)
10 Euwe 1944 (Euwe & Kramer 1994:11)
5 4 Lasker 1947 (arrodonit) les torres i alfils del flanc de rei tenen més valor que els equivalents del flanc de dama[5]
3 3+ 5 9 Horowitz 1951 L’alfil té "3 punts i una fracció" (Horowitz 1951:11)
3½+ 5 10 Evans 1958 L’alfil té 3¾ si forma part de la parella d'alfils[6] (Evans 1958:77,80)
3 5 9 Fischer 1972 (Fischer, Mosenfelder & Margulies 1972:14)
3 3 European Committee on Computer Chess, Euwe 1970s (Brace 1977:236)
3 3 5 9-10 Enciclopèdia soviètica d'escacs 1990 Una dama té el mateix valor que tres peces menors o que dues torres (Hooper & Whyld 1992:439)
5 Kaufman 1999 Afegeix ½ punt per la parella d’alfils[7] (Kaufman 1999)
3.2 3.33 5.1 8.8 Berliner 1999 fa ajustaments en funció del grau d’obertura / tancament de la posició, files i columnes (Berliner 1999:14–18)
5 recent programa soviètic d’escacs (Soltis 2004:6)
3 3 9 un altre sistema popular d’avaluació (Soltis 2004:6)
4 7 13½ 4 usat per ordinadors Dos alfils són una mica més valorats (Hooper & Whyld 1992:439)
2.4 4 6.4 10.4 3 Evgeni Gik basat en l'avantatge de mobilitat; (Soltis 2004:10–12) comenta els problemes d'aquesta mena d’anàlisi

El sistema de Hans Berliner[modifica | modifica el codi]

El Campió del món d'escacs per correspondència Hans Berliner dóna els següents valors, basats en la seva experiència i en experimentació amb ordinadors:

  • peó = 1
  • cavall = 3.2
  • alfil = 3.33
  • torre = 5.1
  • dama = 8.8

Hi ha ajustaments per la fila i la columna que ocupa un peó, i ajustaments per les peces depenent de com d’oberta o tancada sigui la posició. Els alfils, torres, i dames guanyen un 10 % addicional en posicions obertes i perden un 20 % de valor en posicions tancades. Els cavalls guanyen un 50 % en posicions tancades i perden un 30 % a les cantonades i vores del tauler. El valor d’un alfil bo és un 10 % o més superior al d’un alfil dolent (Berliner 1999:14–18).

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 __ b8 __ c8 __ d8 __ e8 __ f8 __ g8 __ h8 __ Chess zver 26.png
a7 __ b7 pd c7 __ d7 __ e7 __ f7 __ g7 __ h7 __
a6 pd b6 __ c6 __ d6 __ e6 pd f6 pd g6 __ h6 pd
a5 __ b5 __ c5 __ d5 __ e5 __ f5 __ g5 __ h5 __
a4 __ b4 __ c4 __ d4 __ e4 __ f4 __ g4 __ h4 __
a3 __ b3 pl c3 pl d3 __ e3 __ f3 pl g3 __ h3 pl
a2 __ b2 pl c2 __ d2 __ e2 __ f2 pl g2 __ h2 pl
a1 __ b1 __ c1 __ d1 __ e1 __ f1 __ g1 __ h1 __
Chess zhor 26.png
Diferents tipus de peons doblats (de Berliner).

Hi ha diferents tipus de peons doblats, vegeu el diagrama. Els peons blancs doblats a la columna b són en la millor situació al diagrama, ja que avançant-los i canviant-los poden esdevenir desdoblats i mòbils. El valor dels peons doblats de b és al voltant de 0.75 punts. Si el peó negre d’a6 fos a c6, no seria possible desdoblar els peons, i llavors valdrien al voltant de només 0.5 punt. El peó doblat de f2 té un valor al voltant de 0.5 punts. El segon peó blanc doblat a la columna h val només al voltant de 0.33 punts, i peons addicionals a la mateixa columna valdrien només 0.2 punts (Berliner 1999:18–20).

Valor dels peons no-passats a l'obertura
Fila columnes “a” i “h” columnes “b” i “g” columnes “c” i “f” columnes “d” i “e”
2 0.90 0.95 1.05 1.10
3 0.90 0.95 1.05 1.15
4 0.90 0.95 1.10 1.20
5 0.97 1.03 1.17 1.27
6 1.06 1.12 1.25 1.40
Valor dels peons no passats en el final
Fila columnes “a” i “h” columnes “b” i “g” columnes “c” i “f” columnes “d” i “e”
2 1.20 1.05 0.95 0.90
3 1.20 1.05 0.95 0.90
4 1.25 1.10 1.00 0.95
5 1.33 1.17 1.07 1.00
6 1.45 1.29 1.16 1.05
Valor d’un peó avançat
Fila Aïllat Lligat Passat Passat i lligat
4 1.05 1.15 1.30 1.55
5 1.30 1.35 1.55 2.3
6 2.1 x x 3.5

Canvis d’avaluació en el final[modifica | modifica el codi]

Com ja s’ha indicat anteriorment, com que els valors estàndard es varen establir en primer lloc (Lolli 1763:255), la força relativa de les peces canvia a mesura que la partida avança cap al final. El valor dels peons, torres, i en menor mesura, dels alfils, s’incrementa. El cavall tendeix a perdre poder, i la força de la dama tendeix també a decréixer una mica. A continuació hi ha alguns exemples.

  • Una dama contra dues torres
  • En el mig joc tenen igual valor
  • En el final, les dues torres són una mica més poderoses. Sense cap altra peça al tauler, dues torres serien igual que una dama i un peó
  • A l'obertura i al mig joc, una torre i dos peons són més febles que dos alfils; són iguals o potser una mica més febles que un alfil i un cavall, i són iguals que dos cavalls
  • Al final, una torre i un peó són iguals que dos cavalls, i iguals o una mica més febles que un alfil i un cavall. Una torre i dos peons són iguals que dos alfils (Alburt & Kroguius 2005:402–3).
  • Els alfils són sovint més poderosos que les torres en l'obertura. Les torres són normalment més poderoses que els alfils al mig joc, i les torres dominen les peces menors en el final (Seirawan 2003:ix).
  • Tal com mostren les taules del sistema de Berliner, els valors dels peons canvien dramàticament en el final. A l'obertura i el mig joc, els peons de les columnes centrals són més valuosos. Cap al final del mig joc, i un cop entrat al final la situació es reverteix, i els peons dels flancs esdevenen més valuosos degut a la seva tendència a convertir-se en peons passats i amenaçar de promocionar. Quan queden al voltant de catorze punts de material per banda, el valor dels peons en qualsevol fila és més o menys el mateix. En qualsevol cas, els peons laterals esdevenen més valuosos (Berliner 1999:16–20).

C.J.S. Purdy dóna a les peces menors un valor de 3½ punts a l'obertura i el mig joc, però 3 punts en el final (Purdy 2003:146, 151).

Deficiències del sistema[modifica | modifica el codi]

Silman, diagrama 308
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 c8 d8 qd e8 f8 rd g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 bd c7 d7 nd e7 pd f7 pd g7 bd h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 nd g6 pd h6
a5 b5 pd c5 pd d5 e5 nl f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 bl c3 nl d3 e3 pl f3 g3 h3
a2 pl b2 pl c2 d2 e2 ql f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 e1 f1 rl g1 kl h1
Chess zhor 26.png
Les blanques no haurien de canviar l'alfil i el cavall per una torre i un peó amb 1. Cxf7?


S'han detectat deficiències en el sistema. Per exemple, en posicions en què un alfil i un cavall poden ser canviats per una torre i un peó, les quals són molt comunes (vegeu el diagrama). En aquesta posició, les blanques no haurien de fer:

1. Cxf7? Txf7
2. Axf7+ Rxf7

Això semblaria en principi un canvi igual de material (sis punts per sis punts), però no ho és perquè les dues peces menors són millors que la torre i el peó en el mig joc (Silman 1998:340–42). Pachman diu també que dos alfils gairebé sempre són millors que una torre i un peó (Pachman 1971:11).

En moltes obertures, dues peces menors són millors que una torre i un peó, i són normalment com a mínim tan bones com una torre i dos peons, fins que la posició se simplifiqui molt (per exemple, en un mig joc tardà, o en un final). Les peces menors entren en joc abans que les torres, i es coordinen millor, especialment quan hi ha moltes peces i peons sobre el tauler. Les torres són normalment desenvolupades més tard, i són sovint bloquejades pels peons fins més tard en la partida (Watson 2006:102).

Silman, diagrama 307
Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 rd b8 nd c8 d8 qd e8 f8 rd g8 h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 pd d7 e7 pd f7 pd g7 kd h7 pd
a6 pd b6 c6 d6 e6 f6 g6 pd h6
a5 b5 pd c5 d5 e5 f5 g5 h5
a4 b4 c4 d4 pl e4 f4 g4 h4
a3 b3 pl c3 nl d3 e3 f3 nl g3 h3
a2 b2 pl c2 d2 e2 f2 pl g2 pl h2 pl
a1 rl b1 c1 bl d1 e1 kl f1 bl g1 h1 rl
Chess zhor 26.png
Tres peces menors són millors que una dama



La situació a la posició del diagrama de la dreta no és molt comuna, però les blanques han canviat una dama (nou punts) per tres peces menors i un peó (deu punts). Tres peces menors són habitualment millors que una dama degut a la seva major mobilitat, i el peó extra extra no és prou important per canviar la situació (Silman 1998:340–41). Tres peces menors són almenys tan fortes com dues torres (Pachman 1971:11).

Dues peces menors més dos peons són sempre com a mínim tan fortes com una dama. Dues torres són millors que una dama i un peó (Berliner 1999:13–14).

Molts dels sistemes d’avaluació donen dos punts de diferència entre una torre i una peça menor, però molts teòrics situen la diferència en uns 1½ punts, vegeu Canvi (escacs)#Valor del canvi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. peó 2 a l’inici, 3¾ al final; cavall 9¼; alfil 9¾; torre 15; dama 23¾; rei com a peça atacant (al final) 6½; aquests valors són dividits per 3 i arrodonits
  2. A l’edició de 1817 dels Studies of Chess, de Philidor l’editor (Peter Pratt) va donar els mateixos valors. Howard Staunton a The Chess-Player's Handbook i en un llibre posterior donava aquests valors sense explicar com els havia obtingut. Indicava això sí que el valor de les peces depenia de la posició i de la fase de joc (la dama és normalment menys valuosa cap al final) (Staunton 1847, 34) (Staunton 1870, 30–31).
  3. Handbuch des Schachspiels (1843) dóna peó 1.5; cavall 5.3; alfil 5.3; torre 8.6; dama 15.5
  4. Lasker dóna:
    • Cavall = 3 peons
    • Alfil = cavall
    • Torre = cavall i 2 peons
    • Dama = 2 torres = 3 cavalls
    • Rei = cavall + peó
  5. Lasker dóna aquests valors relatius per la fase inicial de la partida: Lasker ajustava alguns d’aquests valors depenent de la posició de partida, amb més valor pels peons com més a prop del centre estiguin, i també pels alfils i torres del flanc de rei:
    • peons centrals (columnes-d/e) = 1½ punts, peons de les columnes a/h = ½ punt
    • alfil de dama = 3½ punts, alfil de rei = 3¾ punts
    • torre de dama = 4½ punts, torre de rei = 5¼ punts (Lasker 1947:107).
  6. El seu llibre New Ideas in Chess, Evans dóna un valor inicial de 3½ punts a l’alfil (el mateix que al cavall) però tres pàgines després, parlant de la parella d’alfils, indica que segons la teoria diu que cal assignar-li més o menys ¼ de punt més.
  7. Tots els valors arrodonits al ¼ de punt més proper. Kaufman desenvolupa com els valors de cavalls i torres canvia depenent del número de peons sobre l’escaques: "Un refinament seria atorgar al cavall un increment de valor d’1/16 i a la torre un decrement de valor d’⅛ per cada peó per sobre de cinc del bàndol que és avaluat, i un ajustament de valor contrari per cada peó per sota de cinc."

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]