Vampir

El vampir, obra de Philip Burne-Jones, 1897

Un vampir és un personatge mitològic, un monstre que "sobreviu" xuclant la sang humana; és un paràsit amb forma humana. Sovint té la capacitat de transformar-se en altres formes, sobretot la de ratpenat. Una persona es transforma en vampir quan n'és mossegada per un, i llavors viu una segona existència (usualment nocturna), que pot ser eterna si no se'l mata. En molts ritus religiosos antics està associat al dimoni. Per als estudiosos, els vampirs són un arquetip que compleixen la funció de desafiar la mortalitat i per això estan presents en moltes cultures.

Història

En el Renaixement va sorgir la història de Vlad Tepes, un rei romanès que després seria assimilat a Dràcula. Aquest noble sanguinari empalava els seus enemics. Des d'aleshores, la regió de Transsilvània és el bressol dels vampirs. S'ha de dir que la historicitat dels fets és molt discutida i, fins i tot, el comte Dràcula autèntic podria haver estat el fill d'aquest Vlad Tepes.

Al segle XVIII, es produeix un auge en la creença en els vampirs, i els associen a les morts sense resoldre i a les desaparicions. Molts contes infantils de terror s'omplen d'aquests personatges que arriben volant de nit per atacar les seves víctimes indefenses. La Inquisició s'ocupà també d'ells, declarant-los criatures demoníaques (és per això que es creia que retrocedien davant la creu). Algunes investigacions relacionen els presumptes morts per vampirisme amb una epidèmia de ràbia (fet que explicaria la violència dels afectats i la poca tolerància a les olors fortes com l'all).

En el romanticisme, els escriptors admiraven els vampirs com a éssers allunyats de la societat, condemnats a viure eternament. Eren individus de poder i luxúria, que volien deixar aquest món o tornar a viure de dia. Estaven lligats a l'aristocràcia; per això, se'ls representa amb capes de vellut llargues, robes elegants i vivint en castells. Acostumen a ser estrangers per a augmentar el seu exotisme.

L'obra de Bram Stoker es considera el cim literari pel que fa als vampirs. El llibre ha estat adaptat en nombroses ocasions al cinema i constitueix la base de la imatge actual dels vampirs. El segle XX és ple d'obres que recreen aquestes criatures, ara no necessàriament malèfiques. Hi ha un auge de les vampiresses. Així mateix, també cal destacar l'aportació de l'escriptora nord-americana Anne Rice a aquest gènere literari.

La ciència actual ha intentat explicar els fenòmens associats tradicionalment als vampirs amb al·lusions a plagues, animals i malalties. Tanmateix, l'origen és una manca de comprensió del fenomen de descomposició dels cossos morts, sumat a diverses creences paganes i cristianes.

Característiques

Tot i que cada regió i autor té les seves característiques sobre què és i què no és un vampir, i malgrat el rebuig d'aquests trets populars per part de la literatura vampírica del segle XX, hi ha una sèrie de fets que es relacionen amb els vampirs:

• No es reflecteixen en els miralls ni tenen ombra.
• Tenen por de la creu i de l'all, així com de l'aigua beneïda.
• Dormen en taüts i preferiblement a la seva terra natal.
• Poden ser assassinats si se'ls clava una estaca de fusta al mig del cor mentre dormen.
• No poden sobreviure amb la llum del sol.
• Volen augmentar la població dels vampirs amb mossegades als vius, ja que no poden tenir fills naturals.
• La sang fresca els ajuda a mantenir l'aparença de joventut amb el pas dels segles.
• Alguns dominen la màgia i determinats animals.
• Poden sortir volant transformats en ratpenats.
• Les bales de plata o la decapitació poden matar-los.
• No poden respirar, menjar, beure aigua o altres coses relacionades amb la vida.
• Els ullals els creixen amb la visió d'una víctima.
• Són grans depredadors.

Vampirs d'arreu del món

Les llegendes i mites sobre vampirs són freqüents en moltes cultures, si bé no totes usen aquest nom.

Les làmies de la cultura clàssica tenen conductes similars a la dels vampirs. Tenen la part superior de dona i la inferior de serp i ataquen les seves víctimes a mossegades. A l'Odissea d'Homer, apareixen ombres que es nodreixen de la sang dels sacrificis rituals. De fet, és una creença estesa en moltes religions que els déus estimen la sang vessada per ells.

Els pobles eslaus van començar a creure en vampirs com a cossos incorruptes que es negaven a morir del tot. Les causes podien ser mossegades de determinats animals, com escorpins, o l'excomunió, que no deixava l'ànima en pau en l'altra vida. Usaven la creu i l'estaca com a armes contra ells. Les seves aparicions estaven marcades per desaparicions de ramat durant la nit. Els eslaus creuen que un bon exorcisme o cremar el cos del vampir el pot fer morir de manera definitiva.

Les llegendes romaneses estan plenes de vampirs, però va ser a partir del príncep de Valàquia Vlad III que es van convertir en la pàtria dels vampirs per excel·lència (juntament amb Hongria, ja que Transsilvània era una regió en disputa entre els dos països). Vlad III va ser conegut com a Dràcula (draculea en romanès), que vol dir 'fill del drac' o 'del dimoni' (drac, en romanès, és alhora 'drac' i 'dimoni'). Aquest malnom li venia de ser fill de Vlad II, conegut com a Dracul, 'el Drac', per ser membre de l'orde del drac. Els romanesos obrien les tombes uns anys després dels enterraments per comprovar que el cadàver hi fos i, per tant, no s'hagués convertit en un vampir. El dia més actiu de l'any per als vampirs era el 22 d'abril.

A l'Índia, el vampir està relacionat amb la dea Kali, que també reclama sang per continuar vivint. Una transformació de la seva figura en la "dea negra" anomenada Sara perviu entre els gitanos d'arreu del món. Creuen que qualsevol criatura pot transformar-se en vampir, fins i tot les plantes. Són dels pocs pobles que creuen que els vampirs poden barrejar-se amb la gent normal i tenir fills, criatures molts poderoses que sovint són els únics que poden matar els seus pares. Una vampiressa que es casa amb un home l'esgota en l'acte sexual fins a la mort.

Krasue és un fantasma femení del folklore de l'Àsia Sud-oriental que xucla sang durant la nit.

Un vampir català: el comte Estruc

El comte Estruc o Estruga fou un vampir, radicat, segons una llegenda molt moderna, al castell de Llers, a l'Alt Empordà, on també se suposa que hi havia bruixes, immortalitzades pel poeta Carles Fages de Climent. Segons una obra literària de principis dels 90, el comte seria un noble català del segle XII que, un cop mort, hauria tornat a la vida en forma de vampir. Segons la llegenda, el comte seduïa les noies joves i les deixava embarassades. Al cap de nou mesos, aquestes dones parien petits monstres que morien només nàixer.

Aquest horror va durar un temps fins que el monstre va ser trobat i mort per un ermità d'origen jueu que el va fer descansar en pau amb un sortilegi ancestral relacionat amb els rituals de la càbala.

Organitzacions d'estudi

Existeixen diverses organitzacions que estudien la literatura i el folklore dels vampirs, com la Transylvanian Society of Dracula. A nivell dels Països Catalans existeix el Cercle V des de l'any 2004.

Vampirs en la ficció

El personatge del vampir ha estat una constant en la ficció, tant en la literatura com en les pel·lícules. Les primeres obres que els tractaven els dibuixaven com a monstres sanguinaris, depredadors que feien por als personatges humans. Posteriorment, es va aprofundir en el seu caràcter maleït i marginal (des del romanticisme) i en els seus dilemes per integrar-se o no en la societat ordinària. En paral·lel, es va destacar el seu costat eròtic. La ficció més moderna els presenta com una ètnia més, en convivència amb els humans, amb les seves virtuts, defectes i angoixes. Però no tots són així. És el cas dels dos relats russos d'Alexei Tolstoi (1817-1875): El vampir, centrat en la figura de l'upir rus; i, La família del Vurdalak (1839), ambientat a Sèrbia.

Alguns dels vampirs més famosos són:

• Dràcula, de l'obra homònima de Bram Stoker.
• Edward Cullen, de les novel·les per a adolescents de Stephenie Meyer.
• Armand, un dels protagonistes de la sèrie de The Vampire Chronicles, d'Anne Rice.
• Carmilla, una de les primeres vampiresses, de les històries de Joseph Sheridan Le Fanu.
• Angel, el vampir atractiu de Buffy the Vampire Slayer.
• Varney el vampir, de les obres de James Malcolm Rymer, primer vampir penedit de la història.
• Simon Belmont, l'antagonista de Dràcula en els videojocs de Castlevania.
• Alucard, present en diversos relats, incloent-hi mangues i pel·lícules, anagrama de Dràcula.
• Lord Ruthven, del conte de John William Polidori, un dels primers vampirs literaris de gènere gòtic.
• Blade, dels còmics i pel·lícules de la saga Blade.
• Rudolf, de les novel·les infantils de la sèrie El petit vampir, d'Angela Sommer-Bodenburg.
• Damon i Stefan Salvatore de Diaris de vampirs.
• Eric Northman, Bill Compton i altres personatges de la saga de Vampirs surenys, basats en la vida de la telèpata Sookie Stackhouse i escrits per Charlaine Harris.
• John Mitchell i Hal Yorke de Being Human.
• Lestat, en Entrevista amb el vampir (Tom Cruise).

Vegeu també

• Vampirisme clínic.
• Vrikólakas.