Van Heflin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Van Heflin
Van Heflin en el film Grand Central Murder (1942)
Van Heflin en el film Grand Central Murder (1942)
Nom real: Emmet Evan Heflin Jr.
Naixença: 13 de desembre de 1910
Walters, Oklahoma (EUA)
Defunció: 23 de juliol de 1971 (als 60 anys)
Hollywood, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Eleanor Scherr
Esther Ralston (1934-1936)
Frances E. Neal (1942-1967)
Premis Oscar
Millor actor secundari
1942 - Johnny Eager

Pàgina sobre Van Heflin a IMDb

Van Heflin (Walters, Oklahoma, 13 de desembre de 1910 - Hollywood, Califòrnia, 23 de juliol de 1971 fou un actor estatunidenc, que morí d'un atac al cor mentre nedava, a la piscina de casa seva. Es caracteritzava per ser pell-roig, amb veu profunda i intensa, atlètic, mariner i nedador, i per tenir una poderosa presència en la pantalla, ser un gran actor secundari i de caràcter.

Fill d'un dentista Van Heflin estudià interpretació a Yale i Dret a Ocklahoma. Enamorat del mar, participà en diverses expedicions oceanogràfiques en la seva joventut. A finals dells anys vint comença a treballar a Broadway en petits papers. fins que a mitjans dels trenta la jove actriu Katharine Hepburn el veu actuar i resta tant sorpresa del seu treball que li proposa treballar al cinema en els estudis RKO amb els quals signa un contracte.

Pigós i d'intens esguard, Heflin imposà la seva tècnica interpretativa en un nombre sorprenent de films, interpretant molt sovint—com Arrels profundes (1953) o 3:10 to Yuma (1957)-- al personatge que sobreviu com a segon una vegada que l'heroi, Ala Ladd o Glenn Ford, resta fora de circulació. Aconseguí el seu clímax com a Jeff Harnett en el melodrama Johnny Eager (1942), que li suposà l'Oscar al Millor Actor Secundari.

Provà la seva vàlua pel western en alguns films de mitjans dels anys 30, com Camí de Santa Fe (1940); lluitant contra el crim a Kid Glove Killer (1942); en musicals com Presenting Lily Mars (1943); en el cinema negra, com L'estrany amor de Marta Ivers (1946) en comèdies com Week-End with Father (1951), i com heroi de guerra a Més enllà de les llàgrimes (1955). Inclús fou convincent com a Athos Els tres mosqueters (1949) i com Charles Bovary a Madame Bovary (1949).

El seu millor perfil era el de jove superat per les circumstàncies més adverses: el veterà oficinista assetjat per un ex-soldat, Robert Ryan, que se sap que és un traïdor, en Act of Violence (1948); l'oficial confederat que perpetra un acte terrorista contra una petita ciutat a The Raid (1954), i el jove executiu que s'aixeca en mig d'una batalla campal en la sala se juntes a Patterns (1956).

Tornà amb freqüència als escenaris, i aparegué a Broadway amb Katharine Hepburn a The Philadelphia Story. La seva última aparició de relleu fou a Airport (1970) com l'irresponsable D. O. Guerrero, que intenta fer esclatar l'avió perquè la seva esposa pugui cobrar el segur de vida.

Durant la seva vida, Heflin no deixà mai de treballar en el teatre, on continuà recollint èxits importants, com tampoc deixà d'estimar el mar que tant l'havia apassionat en la seva joventut.

Família[modifica | modifica el codi]

Era oncle dels actors, Marta Heflin, Mady Kaplan i Jonathan Kaplan. Cunyat de Sol Kaplan. I pare dels actors Vana O'Brien, Cathleen (Kate Heflin) i Tracy Heflin. També era avi de l'actor Ben O'Brien i l'actriu Eleanor O'Brien. Germà de l'actriu Frances Heflin.

Heflin té dues estrelles en el Passeig de la Fama de Hollywood.

« Senzillament no donava la imatge, i si la meva interpretació no estava a l'alçada, podia ser terrible »

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Van Heflin Modifica l'enllaç a Wikidata