Van morir amb les botes posades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
They Died with Their Boots On
Van morir amb les botes posades
Botes posades.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Raoul Walsh
Direcció artística: John Hughes

Producció: Hal B. Wallis
Robert Fellows

Guió: Wally Kline
Æneas MacKenzie

Música: Max Steiner

Fotografia: Bert Glennon

Muntatge: William Holmes

Vestuari: Milo Anderson

Protagonistes: Errol Flynn
Olivia de Havilland
Ann Sheridan

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1941
Gènere: Guerra, Western
Duració: 140 minuts
Idioma original: anglès

Companyies
Productora: Warner Bros. Pictures

Pàgina sobre “They Died with Their Boots On a IMDb

Valoracions
IMDb 7.1/10 stars
FilmAffinity 7.3/10 stars

Van morir amb les botes posades (títol original en anglès, They Died with Their Boots On)[1] és un western estatunidenc de Raoul Walsh, estrenat el 1941. Es tracta d'una biografia novel·lada del general George Armstrong Custer, figura llegendària als Estats Units. Ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Pitjor cadet de l'Acadèmia de West Point, Custer destaca tanmateix durant la guerra de Secessió de resultes d’un malentès que ha portat un general a signar, per error, una ordre nomenant Custer General, tot i que no és més que un simple tinent destinat a l’Estat Major. Després d'haver interpretat un paper decisiu en la segona batalla de Bull Run, és tanmateix degradat, després deixa l'Exèrcit i es casa. La manca d’acció li pesa i no és dotat pels negocis, torna al servei i és designat al capdavant del 7è de cavalleria, que transforma en regiment d’elit.

Gràcies a aquest èxit, gràcies a la força de dissuasió del seu regiment, aconsegueix fer la pau amb els Sioux de Crazy Horse. Però un home de negocis en la política revifa les guerres índies i aconsegueix desacreditar Custer per una manipulació. Apartat de nou del seu comandament, Custer aconsegueix tanmateix incorporar-se al seu regiment, després que la situació militar s'hagi degradat considerablement després de la seva evicció.

Torna al comandament del 7è de cavalleria però se n’adona que els ardits dels traficants han portat a que les nacions índies s'unissin en una temible força militar sota l'ordre eficaç de Crazy Horse. Custer, per sentit del deure, obeeix ordres ineptes que el duen directament a una emboscada organitzada per Crazy Horse i els seus homes, en superioritat aclaparadora. Custer i tots els seus soldats són morts en el curs de la batalla de Little Big Horn, enfront de les tribus índies agrupades.

La història contada per la pel·lícula no té molta relació amb la realitat, sobretot en la seva última part. El comportament, i sobretot les opinions proíndies manifestades per Custer són anacròniques i en cap cas no poden haver estat la d'un oficial superior de la seva època (1876). Tanmateix, la pel·lícula vehicula un missatge bastant clar en la seva data de sortida (1941), és a dir que el valor i la lleialtat són necessari als americans, però que aquests són amenaçats per polítics que fan comerç d'intel·ligència amb l'enemic. En el context d'una guerra que s'acostava, els guionistes i el realitzador, conegut per al seu antinazisme han volgut clarament exaltar els valors americans per preparar els seus compatriotes per a una guerra inevitable.[2]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

I, entre els actors que no surten als crèdits :

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • És la primera de les set pel·lícules que Errol Flynn va rodar sota la direcció de Raoul Walsh.
  • És el vuitè i últim film que reuneix la parella Errol Flynn / Olivia de Havilland.
  • La pel·lícula és coneguda per haver estat el teatre d'un tràgic accident de rodatge: el fill de Milton J. Budlong, multimilionari pioner del sector de l’automòbil, John Budlong, era figurant acròbata en aquesta pel·lícula quan una fatal coça de cavall el va fer caure sobre el seu propi sabre. L'escena de la batalla de Little Big Horn mostra en principi la càrrega del 7è de cavalleria, reagrupat en quadrat, Custer al capdavant en un cavall blanc, que persegueix un grup d’indis. L'ampliació del pla revela que de fet es tracta d'un parany i que l'exèrcit indi sorgeix de tots els costats alhora i acaba envoltant completament la cavalleria ianqui. Quan s’adona que l’han enredat, Custer tira la brida del seu cavall que s'immobilitza de manera espectacular relliscant sobre les seves potes posteriors.
  • Una rèplica de la pel·lícula és coneguda: finalment, el dia abans de la batalla, en el moment en què el 7è de cavalleria fa bivac, Custer s’adona que està envoltat. Un dels seus adjunts li diu que el regiment lluitarà com "verdaders americans", a la qual cosa Custer li respon que "els verdaders americans són darrere els pujols i porten plomes".
  • La pel·lícula dóna la seva versió d'una anècdota d'altra banda verídica: Com Custer va adoptar la cançó irlandesa Garryowen com a himne del 7è de Cavalleria. Aquesta música és avui represa regularment per nombroses fanfàrries militars americanes.
  • A l'encarnació idealitzada i cavalleresca del General Custer descrita en aquesta pel·lícula, s'oposarà aquella clarament menys valoritzadora (per no anomenar carnavalesca) de Richard Mulligan a Petit gran home d’Arthur Penn el 1970. Aquestes dues visions molt contradictòries il·lustren bé la controvèrsia que divideix encara els historiadors sobre la personalitat de Custer, i la seva responsabilitat en la derrota de Little Big Horn. A Petit gran home, al contrari d'aquesta pel·lícula, és el seu menyspreu dels indis i la seva estupidesa que portaran Custer de dret al desastre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Van morir amb les botes posades (en català). esadir.cat. 
  2. «They died with their boots on». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema