Vandellòs és un poble que pertany al municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, a la comarca del Baix Camp. És l'antic nucli del terme municipal, al qual va donar nom oficialment fins al 1990, i encara hi ha l'edifici principal de l'ajuntament i la sala de plens. Vandellòs és a 281 m d'altitud, a la vora de la carretera C-44, entre l'Hospitalet de l'Infant i Tivissa. Es troba al bell mig d'una zona muntanyosa, a prop del massis dels Dedalts. La Mola de Genessies es troba no gaire lluny, a l'oest del poble. Abans hi havia restaurants a la vora de la carretera, però actualment només en podem trobar un al poliesportiu municipal. Hi ha dos bars, una residència d'avis, un supermercat i dos forns de pa. Cada dilluns al matí hi ha un mercat setmanal. La festa major se celebra el 26 de setembre, festivitat de Cosme i Damià, màrtirs. També s'hi celebra la festa de la Germandat el 15 de maig, en honor de Sant Isidre, patró de la pagesia. L'església parroquial de Vandellòs és dedicada a Sant Andreu. És un edifici de tres naus amb cúpula, d'estil renaixentista, construïda el 1773 i reconstruïda després de la Guerra Civil.
A data de l'1 de juliol de 2019 la població era de 795 habitants, d'acord amb el cens publicat a la revista del municipi.
Vandellòs apareix esmentat[1] ja en 1342 amb el nom de Vallis Laurorumi i el 1460 com Vall de Llorer. Va formar part del terme municipal de Tivissa i va quedar integrat a la baronia de Castellvell. A partir de 1241, la baronia va començar a ser coneguda com a baronia d'Entença en casar una neta del senyor de Castellvell amb Berenguer d'Entença. En 1324, Guillem d'Entença va cedir la baronia al rei Jaume el Just i va quedar integrada dins del comtat de Prades. El 1813, les tropes del mariscal Louis Gabriel Suchet van saquejar la població. El 1845 la població va sofrir greus desperfectes a causa d'un terratrèmol.[2]
