Vanguard

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Logotip de Vanguard

Vanguard (més correctament en anglès Vanguard Unionist Progressive Party) fou un partit polític d’Irlanda del Nord, d'ideologia unionista, que va existir entre 1973 i 1978 i que actuà com a paraigua de diversos grups paramilitars. Té el seu origen en l'Ulster Vanguard, ala radical del Partit Unionista de l'Ulster oposada a les reformes de Brian Faulkner, creada el 9 de febrer del 1972 com a grup de pressió per William Craig (ministre d'afers interns al Stormont), el rev. Martin Smyth i el capità Austin Ardyll, diputat per Carrick. El 13 de febrer de 1972 va celebrar el primer míting a Lisburn amb pronunciaments incendiaris.

Després de la suspensió de poders del Stormont, també es va oposar als acords de Sunningdale a qualsevol classe de col·laboració ni compartir el poderamb partits catòlics. L'acord va provocar que Vanguard es constituís en partit polític.

Tot i dir-se progressista, és considerat partit d’extrema dreta, ja que tenien la seva pròpia milícia, Vanguard Service Corps, que actuava com a guàrdia d'honor i tropa d'assalt, i adoptaren el costum de portar bandes, influïts per Oswald Mosley. El diputat William McConnell els acusà de neonazis. Era oposat al govern directe des de Londres per antidemocràtic i antibritànic, i proposà una Gran Bretanya federal, demanà l'extermini físic de l'IRA provisional, abolir les reformes de Brian Faulkner i Terence O'Neill i si no se'n sortien, la independència de l'Ulster, però durant el referèndum de 1975 va fer campanya per mantenir el Regne Unit dins la CEE.

Va tenir una forta activitat extraparlamentària. Convocà una manifestació de 60.000 persones el 18 maig de 1972 a Ormeau Park (Belfast) i una vaga general contra el direct rule, amb barricades i control efectiu a Portadown. El 3 de juny de 1972 organitzà una marxa a les zones catòliques de Derry que degenerà en enfrontaments violents al Pont de Craigavon.

Fou un dels organitzadors de la vaga general de febrer de 1973 amb la Loyalist Association of Workers, i formà part del Comitè de Vaga de Treballadors de l'Ulster, en el que Craig fou membre destacat. També va fer crides a no pagar impostos que foren criticades pel partit de d'Ian Paisley. A les eleccions generals d'Irlanda del Nord de 1973 va obtenir 14 diputats al Stormont.

El 1973 tenia 13 consellers locals i però el 1977 va treure 5 i 13 la seva escissió del Partit Unionista Unit de l'Ulster (Carrickfergus, Castlereagh, Cookstown, Larne, Ards, North Down). Durant el 1973-1975 va derrotar el Partit Democràtic Unionista en diverses eleccions, però no va aconseguir desplaçar-lo com a segona força de l'unionisme. Durant la Convenció Constitucional de 1975 Craig va proposar la devolució de poders mitjançant un acord amb el SDLP, cosa que provocà que David Trimble i Glenn Barr s'escindissin en el PUUU. Endemés, quan la vaga general de 1977 va jugar un paper menor i fins i tot crità la seva convocatòria, com PUU i l'Orde D'Orange. El febrer de 1978 Craig tornà al Partit Unionista de l'Ulster amb Vanguard com a grup de pressió intern. El 1982, després de perdre el seu escó a Westminster, va reviure Vanguard per a presentar-se per East Belfast, però no fou escollit.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Vanguard 1973-1977
Data Elecció Nombre de vots % de vots Nº membres escollits Total d'escons
Maig 1973 Eleccions locals 13,305 1.6 8-10 524
Juny 1973 Stormont 75,709 11.5 7 78
Febrer 1974 Westminster 75,944 10.6 3 12
Octubre 1974 Westminster 92,622 13.1 3 12
Juny 1975 Convenció Constitucional d'Irlanda del Nord 83,507 12.7 14 78
Maig 1977 Eleccions locals 8,135 1.5 5 524

Font: [1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Northern Ireland elections site