Vapor Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Igualadina Cotonera».
Vapor Vell
Vapor Vell de Sants.jpg
Maqueta del Vapor Vell de Sants al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
Fitxa tècnica
Tipus Fàbrica textil, actualment biblioteca
Començament 1844
Acabament 1846
Localització Carrer de Joan Güell, Barri de Sants (Barcelona)

El Vapor Vell va ser la primera gran fàbrica tèxtil moderna que s'instal·là a l'antic municipi de Sants, i una de les primeres de Catalunya.[1] Les obres de construcció s'iniciaren l'any 1844 i començà a produir el 1846.[1] Va pertànyer a la companyia Güell, Ramis i Cia, amb Joan Güell i Ferrer com a soci capitalista i president i amb Domènec Ramis, soci fabricant que havia obtingut un monopoli per produir panes amb telers mecànics a la manera francesa.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La revolució industrial i la impossibilitat de construir en la Barcelona emmurallada i en el mateix pla de Barcelona per l'estratègia de defensa de la ciutat van afavorir la implantació de les grans indústries en els municipis de les rodalies com Sants que disposaven de molt territori urbanitzable per a ús industrial i residencial.

El 1844 s'inicià la construcció del Vapor Vell, i l'any 1846 inicià les activitats productives amb la producció de panes i velluts.[2]

El juliol de 1854 es va produir la vaga en contra de les noves màquines selfactines i la fàbrica va tancar durant dos mesos.[2] Durant la primera vaga general de Catalunya, el 2 de juliol de 1855, va ser mort a trets el director de la fàbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís. El soci Domènec Ramis va ser ferit de gravetat, i es retirà de l'empresa.[2] Joan Güell es retirà de la gestió però va mantenir la inversió i es delegà progressivament la direcció a Marià Parellada i Ribas, enginyer industrial. L'any 1873 es produí una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposaren treballar la meitat de temps per tal que no hi hagués acomiadaments i no se'ls acceptà la proposta. Molts es quedaren sense feina.

El 1889 hi hagué una forta crisi al sector cotoner, amb acomiadaments i protestes sindicals. El director, Ferran Alsina, va rebre uns trets anant cap a casa, però quedà il·lès. La fàbrica tancà la seva producció tèxtil definitivament l'any 1890 i Eusebi Güell, fill del fundador, traslladà l'activitat cap a la Colònia Güell, que entrà en funcionament el 1901.[2]

Nou ús de l'edifici[modifica | modifica el codi]

Després del tancament de la fàbrica, l'espai interior es dividí i s'instal·laren diverses activitats econòmiques. L'any 1897 el cineasta Fructuós Gelabert rodà al pati de la fàbrica la seva primera pel·lícula argumental "Riña en un café", considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.[2]

Durant la Guerra civil espanyola 1936-1939 l'espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta.

L'any 1944 el Club Esportiu Mediterrani comprà les piscines del Vapor Vell. Hi instal·la la seva seu social on hi restà fins a l'any 1978 quan mitjançant una permuta traslladà les seves instal·lacions a un pati interior al carrer Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendiaren les antigues naus del Vapor Vell.

El 1977, el Vapor Vell va ser comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems.

El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, només se'n conservaren com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar es destinà a sòl residencial i a l'obertura del carrer de Joan Güell, que arriba des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sants.

El 28 de febrer de 1998, l'Alcalde de Barcelona posà la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte ubicada a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitzà una jornada de portes obertes a les obres de la biblioteca del Vapor Vell abans de fer la divisió interior de les naus.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Vell
  1. 1,0 1,1 Magda Fernández & Maria Dolors López, La Industrialització, districte de Sants Montjuïc
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Laura Calosci, Presentació històrica del Vapor Vell

Coord.: 41° 22′ 37″ N, 2° 8′ 5″ E / 41.37694,2.13472