Vardan II Mamikonian

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.

Era fill d'Hamzasp Mamikonian i de Sahakanukht, i pert tant net del pare de la darrera, el patriarca Sant Sahak.

El 421 els armenis van aprofitar la guerra civil a Pèrsia per revoltar-se sota la direcció de Nersès Djidjrakatsi i van expulsar a les guarnicions perses, però els nakharars no es van avenir entre ells i cadascun va governar les seves terres durant uns tres anys. Sant Sahak va enviar al seu nét a demanar ajuda a Bizanci sense èxit. Vers el 423 els nakharars van demanar al rei Bahram que els hi donés com a rei a Artaxes, el fill de Vahram-Shapuh. Segurament fou Sant Sahak que va fer la petició i segons Moisès de Khoren la delegació la formaven el seu nét Vardan II Mamikonian i el cap de la cavalleria Sembat Bagratuni. Bahram va accedir i el jove príncep (d'uns 18 anys) fou proclamat rei sota el nom de Artaxes IV d'Armènia.

Vardan va acompanyar al seu avi a Pèrsia quan aquest fou cridat per Bahram V, i deposat, el 428. Vardan va quedar presoner a Pèrsia.

El 432 el rei Bahram V va accedir a alliberar a Vardan Mamikonian i a Gazavon el jove de la família de Shirak, que foren restituïts en els seus honors.

El 450 Vardan II Mamikonian, va anar a Bizanci per no haver-se de convertir al mazdaisme, però quan estava de camí el marzban Vasak de Siunia el va fer cridar i va tornar. Vahan Amatuni li demanava que agafés la direcció de la revolta que Vasak no podia agafar perquè tenia dos fills com a ostatges. Finalment Vardan va anar a Ankl (Àngel) on ja havia esclatat una revolta cristiana local, i va decidir encapçalar l'aixecament. Les forces dels nakharars que es van unir a la rebel·lió es van concentrar a Shahapivan. Vasak va quedar sorprès per l'amplada de l'aixecament, i es va veure forçat a unir-se als revoltats. Els mags foren arrestats arreu i molts executats i les guarnicions foren sorpreses i massacrades. Entre les ciutats preses pels rebels hi havia Artataxa, Olakan, Van i d'altres.

Els perses van reaccionar i un exèrcit que estava a la regió de Derbent lluitant contra els huns es va desplaçar cap Armènia i es va acantonar a Aghuània, a la frontera amb terres armènies. Per la seva banda els rebels van demanar ajuda a Bizanci on Marcià acabava de succeir a Teodosi II. Però Marcia, sota consell del cap de la milícia d'orient, Anatol, i del comites d'orient (amb seu a Antioquia) Florentius, va preferir mantenir la neutralitat, enfrontat com estava als huns (acampats a Hongria i Romania).

Els rebels es van organitzar en tres exèrcits: el primer a les ordres de Nershapuh Remposian, s'encarregaria de defensar el sud-est (districtes d'Her i Zaravand); el segon, sota ordres de Vardan Mamikonian, el nord-est, a tocar d'Aghuània; i el tercer va quedar a les ordres de Vasak de Siunia. Les forces del darrer estaven formades pels nakharar més indecisos (Bagratuni, Khorkhoruni, Apahuni, Vahevuni, Paluni, Gabelian i Urdz).

Els perses van entrar al país creuant el Kura i van acampar a la riba del Khalkhal, encara a l'Aghuània. Allí els va atacar Vardan que els va derrotar. Vardan va perseguir els perses fins a Derbent, d'eon va expulsar la guarnició persa, i que va entregar als aghuans. Un tractat d'amistat fou signat amb els huns que dominaven des del Caucas a la Gàl·lia.

Però mentre Vasak va trair als rebels amb una part de la noblesa i va fer ostatges entre les cases més hostils, com els Mamikonian i els Kamsarakan, ostatges que va tancar en alguna fortalesa de Siunia. Vasak dominava Garni (prop d'Erevan), Oshakan, Armavir i Artaxata.

En tornar Vardan, Vasak va evacuar la regió que dominava, bàsicament l'Airarat, i es va retirar a la Siunia, que l'any següent va ser envaïda per Vardan (451). Vasak va passar a Pèrsia. Es va entrevistar amb Yazdgard II i va aconseguir un edicte de tolerància i una amnistia pels rebels, i així va tornar a Armènia on molts nakharars es van passar al seu bàndol (Rechtuni, Khokhoruni, Vahevuni, Bagratuni, Apahuni, Gabelian, Urdz, Baluni i Aamatuni).

Els perses però no van tardar a enviar un exèrcit a Armènia (maig del 451) per liquidar als rebels de Vardan. Van creuar el Kura i van entrar a Phatakaran, encara en territori d'Aghuània. Vardan va donar la direcció de les famílies traïdores a germans, fills o nebots que estaven disposats a seguir-lo. Els perses van passar poc després a territori armeni per el sud-est, districtes d'Her i Zarevand. Vardan els va sortir a l'encontre i la batalla decisiva es va lliurar a la vora del Artaz, prop de la vila d'Avarair (2 de juny de 451). A la batalla, que fou guanyada pels perses, va morir Vardan que fou guanyada pels perses. Sa germà Hemaik Mamikonian va morir uns mesos després quan encapçalava la rebel·lió a la regió de Taiq. La direcció de la família va passar a Vahan, Vasak i Artaxes (fills d'Hemaik) i als germans Hamazasp, Artavàs i Mushel (fills de Vartan II), tots presoners a Pèrsia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vardan II Mamikonian