Vardan I Mamikonian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Vardan Mamikonian)
Infotaula de personaVardan I Mamikonian
Biografia
Mort365 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaMamikonian Modifica el valor a Wikidata
FillsSandoukht Mamikonian (fr) Tradueix, Vardanoysch (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareHamazasp Mamikonian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansVasak I Mamikonian, Vahan Mamikonian i Amazaspui Mamicônio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Vardan I Mamikonian fou cap del partit persa d'Armènia, després del 350 i fins a una data propera al 365.

Segons Christian Settipani era fill d'Hamazasp, que era fill d'Artavasdes I;[1] i segons Cyril Toumanoff era fill d'Artavasdes II.[2] De totes maneres, era el germà de Vahan Mamikonian i Vasak I Mamikonian.

Abans del 350 el nakharar Zora Reixtuní es va revoltar contra el rei Tigranes VII d'Armènia, amb l'ajut dels Artsruní, en protesta pel tracte del rei a l'església. Tigranes el va derrotar i va ordenar l'extermini de les famílies Reixtuní i Artsruní dels que només es van salvar dos membres, Tadjat Reixtuní (nebot de Zora) i Shavasp Artsruní, que foren protegits per Vardan i Vasak Mamikonian, que per això foren proscrits i es van exiliar a Taiq.

El nou rei Arshak II d'Armènia va donar el seu favor a la família dels Mamikonian, proscrita pel seu pare, i els va permetre retornar de Taiq i van ser restablerts als seus honors. Vasak fou nomenat sparapet (generalíssim) i la família també va tenir el càrrec de stratelat.

En el marc de la guerra de Roma amb els perses, l'aliança d'Arshak fou sol·licitada per Shapur II de Pèrsia. Arshak va acabar jurat fidelitat al rei de Pèrsia, jurament que va haver de fer sobre els Evangelis. Arshak no va tardar a fugir de la cort persa i retornat al seu país va renunciar a l'aliança amb els sassànides seguint el consell de Vasak, germà de Vardan, que encapçalava el partit proromà, alhora que Vardan Mamikonian encapçalava els partidaris dels perses, i el seguia son germà Vahan Mamikonian que poc després es va exiliar a Pèrsia.

El decret del 449 de Yezdegerd II (439-457) ordenava als armenis convertir-se del cristianisme al zoroastrisme; els armenis van refusar i es van revoltar. Els perses van enviar un exèrcit que es va trobar amb el dels nobles armenis a la batalla d'Avarayr a la vora del riu Timut, on Vardan va morir. Tot i la victòria persa, no van poder imposar la seva religió, i Vardan és considerat un heroi nacional per als armenis.[3]

Referències[modifica]

  1. Settipani, 2006, p. 131-132.
  2. Toumanoff, 1990, p. 329-330.
  3. Panossian, Razmik. The Armenians: From Kings And Priests to Merchants And Commissars (en anglès). Columbia University Press, 2006, p.48. ISBN 0231139268.