Vaselina
La vaselina és una barreja homogènia d'hidrocarburs saturats de cadena llarga. Generalment, cadenes de més de 25 àtoms de carboni, que s'obtenen a partir de la refinació d'una fracció pesada del petroli. La composició d'aquesta barreja pot variar depenent de la classe de petroli i del procediment de refinació. El terme prové de l'alemany Wasser (=aigua) i del grec έλαιον (=oli).[1] La vaselina és hidròfoba, és a dir, pràcticament no es dissol en aigua, i és menys densa que aquesta (0,9 g/cm³). Com que és una barreja homogènia presenta un punt de fusió no definit, observant-se un reblaniment amb temperatures properes als 36 °C i finalitzant el pas a l'estat líquid al voltant dels 60 °C. El punt d'ebullició està al voltant dels 350 °C.
El grau més refinat (vaselina blanca) s'usa en la indústria farmacèutica i cosmètica, com a lubricant o com a base per a la preparació de cremes,[2] respectivament, i presenta un aspecte cerós de color blanquinós transparent. El grau menys refinat (petrolat groc, ambre o marró) s'usa normalment en la indústria i pot contenir impureses com composts aromàtics policíclics de caràcter cancerigen. Per això, la Unió Europea legisla l'ús de les fraccions menys refinades per al seu ús exclusiu en la indústria i especificant-la com a no apta per a l'ús humà.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vaselina |
- ↑ "Etymology of Vaselina". The Concise Oxford Dictionary of English Etymology. Consulta: 26 d'agost de 2008.
- ↑ CatalunyaDiari.cat. «Per a què serveix la vaselina? Principals usos i beneficis». [Consulta: 14 gener 2019].