Vatileaks

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vatileaks és el terme que el portaveu del Vaticà, Federico Lombardi va utilitzar per anomenar l'escàndol d'una llarga sèrie de documents secrets que van arribar a les mitjans de comunicació italians, des de la fi del 2011,[1] per analogia amb l'escàndol comparable a Wikileaks.[2]

Des del 2011 va començar a filtrar tota una sèrie de documents interns del Vaticà cap a les mitjans de comunicació. Tracten fets de corrupció, de mala gestió i d'avantatges il·lícits i d'una crítica pesada a la direcció del banc vaticà, l'Institut per a les Obres de Religió.[3] De 2011 fins a la seva arrestació el 25 de maig de 2012,[4] Paolo Gabriele, el majordom del papa Benet XVI hauria robat documents secrets fora dels murs. És una de les úniques persones, junts amb quatre monges i els dos secretaris particulars Georg Gänswein i Alfred Xuereb que tenen accés a l'apartament privat de Josep Ratzinger.

Quan el periodista Gianluigi Nuzzi va publicar el seu llibre amb el títol Sua Santitá al qual es troben documents secrets de Benet XVI: cartes, faxos, resums de conversacions els serveis de la cúria van començar a inquietar-se.[5] Vers la fi d'abril 2012, Josep Ratzinger va ordenar tres cardenals en una comissió d'enquesta criminal, conduïda per l'arquebisbe Giovanni Angelo Becciu.[6] Pocs vaticanòlegs pensen que Gabriele hagués actuat tot sol.[7]

Malgrat l'arrestació de Gabriele, noves informacions secretes continuen filtrant.[8] Queda segur que el presumit talp empresonat no és més que un petit en una lluita interna de poder entre diverses fraccions del Vaticà. A l'estat actual de l'escàndol, la qüestió Cui prodest scelus? (A qui aprofita el crim?) encara queda sensa resposta. «L'inici de les hostilitats entre els porprats només presagia el final del pontificat.»[9]

El 6 d'octubre de 2012, Paolo Gabriele va ser condemnat a un any i mig de presó.[10] Malgrat la sentència ràpida, moltes qüestions queden sense resposta: els còmplices i el paper d'eventuals mandants. El paper de prelats que van testimonejar o que Gabriele va citar, no va ser clarificat. Tot i que Gabriele va admetre que hi havia dos altres laics implicats, el president del tribunal va evitar d'apregonar qualsevol altra pista que l'a del furt agreujat.[11] La pena va esdevenir efectiu el 25 d'octubre, quan cap partit va apel·lar. L'inceraran a una ce a la gendarmeria vaticana.[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pablo Ordaz, «Un Papa rodeado por lobos.» (castellà), El País, 18 de febrer de 2012 (en català: «El papa envoltat per llops.»)
  2. Seiner Heiligkeit untreuer Kammerdiener (alemany), Tagesspiegel, 30 de maig de 2012
  3. «Bischof prangert Korruption im Vatikan an» (alemany), Der Spiegel del 27 de gener de 2012, (en català: «Bisbe acusa la corrupció vaticana»).
  4. Acusació formal per al majordom de Benet XVI en: El Punt Avui del 27 de maig de 2012
  5. Wiener Zeitung 26. Mai 2012: Kammerdiener des Papstes drohen 30 Jahre Haft (alemany), al diari Wiener Zeitung (en català: Majordom del papa podria obtenir 30 anys de presó)
  6. Tres cardenals investigaran el cas ‘Vatileaks’, La Vanguardia, 26 d'abril de 2012
  7. Carles Sabaté, És la transparència al El Punt Avui del 3 de juny de 2012
  8. Marco Ansaldo, «Vaticano: il corvo colpisce ancora» (italià) al diari al diari La Repubblica del 3 de juny de 2012, (en català: Vaticà: el talp continua).
  9. Carles Sabaté, ibídem
  10. EFE, «L'exmajordom del Papa, condemnat a 1 anys i 6 mesos175» a El Punt Avui del 6 d'octubre de 2012
  11. M. Ans., «Mandanti nell'ombra e complicità trascurate quei segreti che la sentenza non ha svelato» (italià) a La Repubblica del 7 d'octubre de 2012 (en català: Mandants a l'ombra i complicitats desateses, els segrets que el plet no va desvelar)
  12. AFP, «Le majordome du pape incarcéré au Vatican» (francès) a La Libre Belgique del 25 d'octubre de 2012