Vedanta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El vedanta (en sil·labari devanagari: वेदान्त,vedānta)[1] és una escola de filosofia dins de l'hinduisme.

És un resum dels ensenyaments esotèriques que es poden extreure de les llegendes dels Araniakes (escriptures 'del bosc'), i de les Upanixads (escriptures compostes aproximadament des del segle VI aC).

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom veda-anta es compon del terme sànscrit veda:'coneixement, saviesa' i anta: 'final, conclusió'.

Aquesta denominació s'interpreta en un doble sentit:

  • Com 'la culminació de la saviesa', en sentit absolut, com el coneixement espiritual més elevat; i
  • Com 'l'última part dels Vedes', en sentit cronològic, ja que aquesta doctrina va completar el reemplaçament de la religió vèdica (expressada en el text èpic mitològic Rig-veda) per la nova religió hinduista.

La doctrina vedanta és per tant la fi de la tradició, tant en sentit al·legòric com en sentit literal (històric).

Mimamsa[modifica | modifica el codi]

A la doctrina vedanta també se la coneix com a uttara mimamsa ('superador del mimamsà'), per contraposar-la amb l'antiga doctrina mimamsà ('interrogants'), que s'ocupava de les explicacions per als sacrificis de foc dels mantres vèdics (que es troben a la part Samhita del Rigveda) i dels textos Brahmanes.

A partir de la doctrina vedanta, per referir-se a la doctrina mimamsa es va crear el retrònim Purva mimansa ('el mimamsa previ [o antic]').

El «Vedanta-sutra»[modifica | modifica el codi]

El text principal de la doctrina vedanta és el Vedanta-sutra de Badaraiana, del 200 aC [2] Segons la tradició posterior, Badaraiana és un nom de Viasa, un dels savis més o menys llegendaris als qui s'atribueix el Rig-veda, compost mil anys abans.

El text està format per centenars de frases lacòniques i més o menys inconnexes entre si.

Com a exemple, es pot llegir un fragment del Vedanta-sutra (3, 1):

«

1 En l'obtenció d'un altre que ve embolicat (tal com apareix) per la pregunta i l'explicació.
2 No obstant això, a causa d'això (l'aigua) que consisteix dels tres elements, a causa del predomini.
3I a causa del retir dels pranes.
4 Si es diu (que no és així) a causa de declaració de les Escriptures que es va a Agni i la resta, ens diuen que no, a causa de la naturalesa secundària (de la declaració).
5 S'ha de dir, a causa de l'absència de menció a la primera (resposta); diem que no, només per això (s'entén), pel que fa a l'aptitud.
6 «A causa d'això no es va declarar per l'Escriptura »; no és així, a causa de aquells que realitzen sacrificis i si s'entén així sucesivament
7 O és metafòric, a causa que ells no coneixen el Jo? Perquè això és el que declara l'Escriptura.
8 Per la mort de les obres, amb una resta, d'acord amb l'Escriptura i la Smriti, ja que va ser i el que no.
9 «És a causa de la conducta »; no és així, ja que (karana: causa) implica treball, així pensa Kārṣṇājini.
10 «No és de propòsit»; no és així, a causa que depèn d'això.
11 No obstant, només treballs bons i dolents, així pensa Badari.
12 D'ells també els que no realitzen sacrificis (l'ascens), així ho declara l'Escriptura.
13Però dels altres que van gaudir a Samiamana, no hi ha ascens i descens, com a tal un curs es declara.
14 Els textos Smriti també declaren això.
15 A més hi ha set.
16 Del fet de la seva activitat també, no hi ha cap contradicció.

»
— Versos 1 a 16 del primer pada del tercer adhyaya del Vedanta-sutra [3]

Cada doctrina important de l'Índia té bhaixies i tikes (comentaris i crítiques), on cada autor tradueix a la seva manera cada frase sànscrita del Vedanta-sutra, i s'entén com les preguntes que estaria responent cada sutra.

Doctrina[modifica | modifica el codi]

Es considera, tradicionalment, que les tres fonts de la doctrina vedanta són, en ordre de jerarquia, les següents:

Addicionalment, es consideren part de la doctrina vedanta els comentaris tradicionals que els savis que donen origen a aquesta interpretació final de l'ensenyament vèdica van fer: principalment Adi Shankara (788-820), que va comentar les 11 Upanixads principals, el Brahma-sutra i el Bhagavad Gita.

Finalment, hi ha una sèrie de tractats preliminars que serveixen d'introducció a la comprensió i pràctica de la doctrina vedanta, i són anomenats prakaranes. Entre ells es destaquen:

  • L'Atma-bodha ('intel·ligència del propi jo'), de Shankara
  • El Viveka-txudamani ('joia cimera del discerniment'), de Shankara
  • El Drig-drixa-viveka ('discerniment entre el vident i el vist'), de Shankara
  • El Vedanta-sara ('essència del vedanta'), de Sadananda.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Vedanta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Sarvepalli Radhakrishnan (1888-1975): Indian philosophy (volum II): Londres: Oxford University Press, 1962 . ISBN 0-19-563820-4.
  3. Vedanta-sutra, traducció completa a l'anglès, al lloc web Gutenberg.org.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • René Guenón. El hombre y su devenir según el vedanta. Sanz y Torres, 2006. ISBN 9788496094925. 
  • René Guenón. Introducción general al estudio de las doctrinas hindúes. Versión de Rafael Cabrera. Buenos Aires: Losada, 2004. ISBN 9789500393010. 
  • Raimón Panikkar. Espiritualidad hindú: sanatana dharma. Barcelona: Kairós, 2005. ISBN 9788472455771. 

Sobre els Prakaranes:

  • Sadananda Yoguindra (siglo XV).. Vedantasara, la esencia del vedanta, versión inglesa de Swami Nikhilananda, traducida al español por Swami Paratparananda. Ramakrishna Ashrama, 1987. ISBN 950-9629-00-6. 
  • Sri Shankaracharya. La joya suprema del discernimiento (Viveka Chudamani) y la realización directa (Aparoksha Anubhuti). Traducción y prefacio de Swami Viyaiananda. Buenos Aires: Kier, 1973. 

Existeix una edició bilingüe del Vedantasara de Sadananda, la primera versió directa que es realitza al castellà, traduïda i editada per Javier Ruiz Calderón.

  • Vedāntasāra. La esencia del vedanta. Traducción y edición de Javier Ruiz Calderón. Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona. Colección Pliegos de Oriente. Madrid: Trotta, 2009. ISBN 978-84-9879-059-7. 

Sobre la doctrina vedanta

  • Coomaraswamy, Ananda K.. El vedānta y la tradición occidental, y otros ensayos. Tr.: María Tabuyo y Agustín López. Madrid: Siruela, 2001. ISBN 978-84-7844-580-6. 
  • Tola, Fernando, y Carmen Dragoneti. Filosofía de la India. Del Veda al vedanta. El sistema samkhya. Barcelona: Kairós (Sabiduría Perenne)., 2008. ISBN 978-84-7245-688-4.