Veganisme
El veganisme és una filosofia i un estil de vida basat en el respecte envers els animals. Pel seu respecte envers els animals, el veganisme es posiciona èticament rebutjant l'especisme, és a dir, no acceptant una forma antropocèntrica o teocentrista. Pel contrari, el veganisme esta a favor dels drets del animals producte de la seva visió sensocentrista de la vida, ja que tots els animals tenen capacitat de sentir.
Els qui segueixen el veganisme consideren que els animals no humans tenen els seus propis interessos i que, per tant, tenen el dret de ser amos de la seva vida. El fet de tenir llibertat de moviment, de sentir plaer, de sentir dolor i de poder relacionar-se amb els animals de la mateixa espècie, són trets molt bàsics que els animals comparteixen amb els humans. Per això els vegans consideren que no han de ser tractats com a mitjans de producció.
Quant als drets dels animals, el veganisme és abolicionista, és a dir, no busca una millora de les condicions de vida dels animals explotats, com demana el benestarisme, sinó la fi de les activitats que els exploten. Però això, per ser coherents amb els seus principis, els vegans tracten de deixar de participar en aquestes activitats de forma directa i indirecta, abstenint-se del total ús de productes d'origen animal, ja que entenen que els animals no humans, com que són individus, no han de ser considerats propietat de ningú, i lluiten pel seu alliberament.
Pel seu rebuig a l'especisme i pel seu respecte envers els animals com a persones ètiques, el veganisme, per coherència, es tradueix en la pràctica en el següent:
- Dieta: La majoria de vegans segueixen una dieta vegetariana pura o estricta (100% vegetariana), és a dir, excloent completament els productes d'origen animal.
- Roba i calçat: Renuncien als teixits d'origen animal.
- Productes testats en animals: Eviten els productes que s'elaboren emprant l'experimentació en animals.
- Oci: No assisteixen a espectacles en els que s'utilitzen animals.
| « | En aquest Memoràndum la paraula "veganisme" denota una filosofia i una forma de vida que té per objecte excloure - tan lluny com això sigui possible i pràctic - totes les formes d'explotació i crueltat envers els animals emprats per aliments, roba o qualsevol altre fi; i per extensió, promou el desenvolupament i la utilització d'alternatives que estiguin lliures de l'ús d'animals en benefici dels éssers humans, dels animals i del medi ambient. | » |
| — Definició del veganisme segons el Memorandum[1] del 20 de novembre de 1979 de la Societat Vegana (Vegan Society) | ||
Taula de continguts |
Origen del terme [modifica]
La paraula "vegan" (vegà) prové de la paraula anglosaxona "veg-etari-an" (veg-etari-à), els seus inventors en 1944 varen ser Elsie Shrigley i Donald Watson "vegetarians purs" molestos pel fet que moltes persones que s'anomenaven a si mateixes vegetarianes menjaven productes lactis i fins i tot peix. Poc després, l'1 de novembre d'aquell mateix any, Watson va fundar la Vegan Society en el Regne Unit.[2] El dia 1 de novembre de 1994 es varen acomplir 50 anys de existència de la Vegan Society, des d'aleshores l’1 de novembre se celebra el Dia Mundial/Internacional del Veganisme.
| « | "El veganisme és una filosofia de vida que exclou totes les formes d'explotació i crueltat envers el regne animal i inclou una reverencia a la vida. En la pràctica s'aplica seguint una dieta vegetariana pura i anima l'ús de alternatives per totes les matèries derivades parcialment o totalment d'animals." | » |
| — Donald Watson, membre fundador de la Societat Vegana (Vegan Society)[3] | ||
Aquesta definició és similar a les utilitzades per altres societats veganes.[4][5][6]
Sondejos [modifica]
Segons l'enquesta de consums d'aliments nacional II de 2008 d'Alemanya un 0,1% de les dones i un 0,05% dels homes son vegans.[7]
Una enquesta[8] realitzada l'any 2007 al Regne Unit reflexa que entre el 0,25% i el 0,4% de la seva població és vegana.
Una enquesta[9] realitzada el 2007 reflexa que entre el 0,2% i el 1,3% de la població estatunidenca és vegana.
Diversos sondejos i la investigació conduïda durant els anys 1990 posa el percentatge de residents suecs que són vegans entre el 0,27% i el 1,6% de la població.[10]
Motivació [modifica]
Els vegetarians addueixen raons de diversa mena per a la seva dieta, com ara la religió, motius ecològics, motius de salut o motius ètics. En canvi, les raons que els vegans presenten són quasi sempre d'aquest últim tipus. És, en efecte, a causa del sofriment i mort que la pràctica de criar i explotar animals per consum produeix, i a la possibilitat de l'home de prescindir-nes sense dany per a la seva salut, que els vegans veuen en la seva decisió de no consumir productes d'origen animal una alternativa èticament permissible. Per això, en parlar d'alimentació, al vegà se'l coneix també com "vegetarià estricte o pur", en oposició als lactovegetarians, ovovegetarians i apivegetarians.
Motius ètics [modifica]
L'explotació d'animals en els diferents àmbits en què actualment se'ls explota és considerada per molts vegans com una violació dels seus drets i un estat comparable a l'esclavitud.
Els vegans assumeixen que la majoria dels animals[11] estan subjectes a certs drets comparables amb els drets humans, especialment articles 3-6: el dret a la vida, la seguretat de la persona, i estar lliure de esclavitud i de la tortura. Després conclouen que aquells drets impedeixen un consum de productes d'origen animal.
Els vegans rebutgen el consum d'ous a causa del fet que consideren que l'explotació animal és èticament incorrecta. Tant els pollastres femelles criats en gàbies com les criades en llibertat són enviades a l'escorxador quan deixen de ser productives i per tant rendibles. A causa del fet que els pollastres mascles no ponen ous i no s'engreixen prou com per ser econòmicament rendibles es descarten i són triturats juntament amb les closques.[12]
Els vegans rebutgen el consum de llet d'altres espècies animals a causa també de l'explotació. Perquè una femella mamífera doni llet cal que hagi estat fecundada, hagi completat la gestació, i per tant, hagi parit. La diferència entre espècies és que algunes tenen moltes dificultats per sortir novament en zel i queden gestants mentre dura la lactació. Altres, en canvi, com la vaca, poden sortir del zel algunes setmanes després del part i, si queda gestant, coincideixen la lactació conseqüència del part anterior amb la gestació d'una nova vedella. Són inseminades una vegada a l'any durant quatre anys, la data darrera la qual la seva producció de llet cessa i són enviades a l'escorxador igual que passa amb els seus fills, els vedells. Un altre argument entre els vegans és que no és nutricionalment necessari beure la llet d'altres mamífers i que, a més, la majoria dels individus de la nostra espècie[13][14] els manca l'enzim lactassa necessari per a la metabolització de la lactosa (sucre de la llet).
Alguns documentals com Earthlings i Peaceable Kingdom (El Regne tranquil) tracten sobre l'ètica del veganisme.
Aspectes de salut [modifica]
En el informe "Postura oficial de l'Associació Americana de Dietètica sobre les dietes vegetarianes"[15] s'afirma públicament el següent:
| « | "La postura de l'Associació Americana de Dietètica i de l'Associació de Dietistes del Canadà és que les dietes vegetarianes adequadament planificades són saludables, nutricionalment adequades, i proporcionen beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de determinades malalties. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle vital, incloent-hi l'embaràs i la lactància. Les dietes veganes i ovo-lacto-vegetarianes adequadament planificades satisfan les necessitats nutritives dels nadons, els nens i els adolescents i promouen un creixement normal." | » |
| — A.D.A. | ||
L'Associació Dietètica de Nova Zelanda ha adoptat i ha avalat l'article sobre la postura de les dietes vegetarianes publicat per l'Associació Dietètica Americana.[16]
Les dietes veganes ben planificades són més saludables que les dietes ovo-lacto-vegetarianes[17] en el aspecte que redueixen les possibilitats de risc de: càncer de còlon, atacs al cor, colesterol alt a la sang, pressió alta a la sang, càncer de pròstata, infarts, osteoporosi entre d'altres malalties.[17][18] Un estudi de investigadors suecs suggereix que una dieta vegana lliure de gluten pot millorar la salut de pacients amb artritis reumatoide.[19][20][21] Una investigació realitzada per un equip del Centre de Càncer Memorial Sloan-Kettering de Nova York i per la Universitat de Califòrnia de San Francisco mostra que els nivells d'un marcador clau biològic per tumors de pròstata van caure considerablement quan els pacients varen adoptar una dieta vegana.[22] Altres estudis insinuen que una dieta vegana minimitza el risc de càncer de mama.[23][24] La dieta vegetariana estricte es recomanada pel tractament de la gota.
També s'ha de tenir present que en adoptar el veganisme com a estil de vida les possibles mancances de calci,[25] proteïnes , vitamina D, iode[25] zinc , ácids grassos DHA i la polèmica vitamina B12[25] augmenten en comparació amb els que segueixen una dieta vegetariana no pura.
Aportament proteic [modifica]
En contra de la percepció popular que vegans i vegetarians no ingereixen la suficient quantitat de proteïnes, la majoria d'experts[15] consideren que l'aportament proteic d'aquestes dietes pot cobrir àmpliament les necessitats d'una persona, sempre que s'escullin bé les fonts.[15] Entre unes altres, la soia o soya i la quinua o quinoa constitueixen fonts de proteïnes de valor nutritiu molt alt. Per una altra part, la combinació d'aliments d'origen vegetal com llegums, fruits secs i cereals resulta en la formació d'aminoàcids fàcilment absorbibles pel cos humà, com els de la carn i els seus derivats. En els llegums i fruits secs l'aminoàcid limitant és la metionina, i en cereals l'aminoàcid limitant és la lisina. No és necessari combinar tots els aminoàcids essencials en un mateix menjar o dia.
Ferro [modifica]
Els aliments d'origen vegetal contenen únicament ferro no hemo que s'absorbeix amb menor facilitat que el ferro hemo. El ferro no hemo és més sensible que el ferro hemo tant als inhibidors com als estimuladores de l'absorció de ferro.
Al menjar aliments que contenen vitamina C juntament amb aliments vegetals que continguin ferro no hemo s'estimula considerablement l'absorció del ferro. També l'àcid màlic (en carabasses, prunes i pomes) l'àcid cítric (en fruites cítriques) estimulen l'absorció. Cuinar amb els vells estris de cuina fets de ferro, pot augmentar la ingestió d'aquest mineral entre un 100 i un 400%.[26] Fumar disminueix notablement la quantitat de vitamina C circulant a l'organisme.
Els inhibidors de l'absorció del ferro són: el fitat (soja), el calci, els tanins en elevades quantitats (te, cafè, espinacs, panses negres, magrana, caquis, codony, poma[27] i algunes infusions d'herbes), el cacau (xocolata), algunes espècies i la fibra.
El te, el cafè i els suplements de calci haurien de prendre's diverses hores abans d'un menjar ric en ferro.[28]
La incidència d'anèmia per deficiència de ferro entre els vegetarians és similar a la dels no vegetarians.[29][30][31]
Vitamina B-12 [modifica]
La vitamina B-12 és produïda per microorganismes que viuen en simbiosis en les arrels de les plantes.[32] També els bacteris en el tracte intestinal dels animals (inclosos nosaltres) poden fabricar vitamina B12,[33][34] però en aquest cas els estudis sobre la seva absorció en la nostra espècie no estan clars.[35] Les persones que s'han sotmès a una cirurgia en parts específiques de l'intestí prim o de l'estómac també són propenses a presentar una deficiència si no prenen suplements d'aquesta vitamina.[36] Les persones que practiquin el veganismo durant diversos anys seguits, i no prenguin suplements o aliments enriquits, han de vigilar el seu nivell de vitamina B12 en la sang.[37] Aquest és un nutrient bàsic que és molt difícil trobar en els vegetals, ja que es troba gairebé exclusivament en aliments d'origen animal. La vitamina B12 és imprescindible per al funcionament neuronal. La deficiència lleu d'aquesta vitamina pot provocar anèmia, entumiment o formigueig en braços i cames, debilitat i pèrdua de l'equilibri, en associació amb altres deficiències comunes hi ha risc incrementat d'aprimament ossi i fractures. Quan és severa, la deficiència de vitamina B12 pot causar danys nerviosos irreversibles.
Alguns vegans consideren que amb el control adequat, no hauria d'haver-hi problema, ja que la vitamina B12 pot trobar-se en aliments d'origen vegetal com per exemple la spirulina,[38][39] l'herba xinesa Dang Gui (Angelica sinensis) (usada des de fa segles per a tractar l'anèmia), en el llevat de cervesa (conreada en mitjà ric en B12) i en la Aloe vora barbadensis. Respecte a la spirulina, algunes fonts no la consideren una font ideal de B12[40] al trobar-se en una forma no absorbible.
Segons la Vegan Society,[41] per a garantir la suficient quantitat de vitamina B12 els vegans han de complir un dels següents tres punts:
- consumir aliments enriquits 2 o 3 vegades al dia per a obtenir almenys 3 micrograms (mcg o ug) de B12 diaris o bé
- prendre un suplement de B12 diari que proporcioni almenys 10 micrograms o bé
- prendre un suplement de B12 setmanal que proporcioni almenys 2000 micrograms.
Les recomanacions específiques per a cada vitamina depenen de l'edat, del sexe i d'altres factors (com l'embaràs).[36] No és perjudicial excedir les quantitats recomanades o combinar més d'una opció. L'absorció de B12 varia des d'un 50%, si es consumeix 1 mcg o menys, fins a un 0.5% per a dosi de 1000 mcgs (1 mg) o superiors. Per tant, quant menor sigui la freqüència de consum de B12, major ha de ser la quantitat total per a proporcionar la quantitat absorbida que es desitja perquè la B-12 s'absorbeix millor en poques quantitats.[42] Si masteguem el comprimit, gràcies a la saliva la seva absorción és major.[43]
Per la seva banda, l'Institut de Medicina d'Estats Units ha recomanat a tots els adults majors de 50 anys (siguin o no vegetarians) que ingereixin suplements de B12 o aliments enriquits amb aquesta vitamina, per a cobrir les seves necessitats.[44][45]
Àcid gras DHA [modifica]
El DHA és un dels àcids grasos omega-3. És possible metabolizar DHA a través de la conversió en l'organisme del ALA, un altre àcid graso omega-3, sent la quantitat diària recomanada de 220 mg. diaris de DHA.[46]
Com solució per a aconseguir nivells recomanats de DHA en el marc d'una dieta vegana s'han recomanat dues possibilitats:[47]
- Prendre suficient quantitat d'aliments que continguin ALA (com l'oli de lli), alhora que es maximitza la conversió d'ALA en DHA. Això s'aconsegueix a través d'una dieta nutricionalment adequada, baixos nivells d'àcids grassos trans i baixos nivells de àcids grasos omega 6.
- Consumir suplements de DHA realitzats amb algues. Existeixen les següents marques en el mercat: O-Mega-Zen3[48] i Vegan Omega-3 DHA.[49] Aquests suplements són especialment recomanats per a embarassades, lactants, bebés, ancians, i persones amb problemes neurològics i diabètics.
Veganisme i ecologia [modifica]
.svg)
| Producte | Unitat | Aigua equivalent en metres cúbics |
|---|---|---|
| Bestiar boví |
|
|
| Bestiar oví i caprí |
|
|
| Carn fresca de boví |
|
|
| Carn fresca d'oví |
|
|
| Carn fresca de pollastre |
|
|
| Cereals |
|
|
| Cítrics |
|
|
| Oli de palma |
|
|
| Llegums, arrels i tubercles |
|
|
Segons un recent informe[52] de la Organització de les Nacions unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO):
| « | "El sector ramader genera més gasos de efecte hivernacle -el 18 per cent, mesurats en el seu equivalent en diòxid de carboni (CO2)- que el sector del transport. També és una de les principals causes de la degradació del sòl i dels recursos hídrics." | » |
| — Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) | ||
L'informe de CIWF de 1999 sobre "Ramaderia industrial i medi ambient" (Factory Farming and the Environment)[53] diu el següent:
| « | "La producció de proteïnes animals representa un ús ineficient dels recursos de l'aigua i de la terra. Els animals de granja converteixen les proteïnes vegetals en proteïnes animals amb una eficiència baixa ?generalment entorn del 30%-40% i només un 8% en el cas de la producció de carn de vaca?.(..) En les pròximes dues dècades, es farà molt més urgent el problema de com alimentar almenys a 8.000 milions de persones al mateix temps que es protegeixen els recursos naturals de la terra, l'aigua, l'aire i els animals salvatges. L'extensió de factories intensives d'animals pel món no es pot considerar com una solució sostenible." | » |
| — CIWF (Cita abreviada) | ||
Els hàbits de consum en els països en vies de desenvolupament estan canviant cap a una dieta que conté cada vegada proporcionis més elevades de productes d'origen animal, la qual cosa agreujarà aquest problema en els pròxims anys[50][54]
Els informes[55] del Center for International Forestry Research(CIFOR) assenyalen que el creixement ràpid en les vendes de carn de cap de bestiar brasiler, ha accelerat la destrucció de la selva tropical de l'Amazònia. "Estan destruint l'Amazònia per a produir carn per a hamburgueses"[56], segons el director general del centre, David Kaimowitz. L'informe "Devorant l'Amazonia"[57] publicat per Greenpeace Internacional el 6 d'abril del 2006 parla sobre la desforestació amazònica que s'està produint per a introduir cultius de soia i com aquesta soia acaba sent exportada per a l'alimentació de bestiar que acaba servint d'aliment en cadenes de menjar ràpid i supermercats.
Motius religiosos [modifica]
El jainisme és una religió mil·lenària en la qual se segueix el principi Ahimsa, cosa que duu els seus membres a adoptar una dieta vegetariana estricta i a tractar tots els éssers amb empatia i amabilitat.
O.N.U. i veganisme [modifica]
Recentment l'ONU ha avalat l'alimentació vegana com a única forma de salvar el planeta del desastre mediambiental. Fonts: http://www.guardian.co.uk/environment/2010/jun/02/un-report-meat-free-diet Resum de la font en Espanyol: http://forovegetariano.org/foro/showthread.php?t=29699
Bibliografía [modifica]
- Animal liberation Autor: Peter Singer Munich, 1975.
- La dieta ética. Autors: David Román i Estrella Vilaplana Edición:2002-03/Primera/Espanya Págines: 232
- La guadaña entre las flores. Autor: Ángel Padilla
- Manual de supervivencia para veganos novatos. Autor: Ana Isabel Moreno Díez Edición:05-2003/ Primera Págines: 120 Mandala Ediciones
- Mundo al revés. Autor: Ángel Padilla
- Tú también eres un animal. Autor: Tamames, Kepa Edición:2007-02-01/Primera/Espanya Págines:553 Ediciones Martinez Roca, S.A.
- Leichenschmaus (Menjar de fúnebre Reinbeck 1993) i Tierrechte: Philosophie einer Befreiungsbewegung (Drets dels Animals: Filosofia d'un Moviment d'Alliberació Göttingen, 2000) Autor: Helmut F. Kaplan
Referències [modifica]
- ↑ http://www.vegansociety.com/html/downloads/ArticlesofAssociation.pdf
- ↑ «Vegan Society: History». Vegan Society. [Consulta: 2007-02-17]. (anglès)
- ↑ «Memorandum of Association of the Vegan Society». About Us p. 1. Vegan Society, 1979-11-20. [Consulta: 2007-02-22].(anglès)
- ↑ «What is Vegan?». American Vegan Society. [Consulta: 2006-09-15].(anglès)
- ↑ «Introduction to Veganism». The Vegan Society of New Zealand. [Consulta: 2006-10-30].(anglès)
- ↑ «About Vegana». The Danish Vegan Society. [Consulta: 2006-10-30].(anglès)
- ↑ Enquesta de consum d'aliments nacional II en Alemanya (Nationale Verzehrstudie II 2008)
- ↑ BMRB Social Research. «Data tables» (PDF). Report, questionnaire and data tables following Survey of Public Attitudes and Behaviours toward the Environment: 2007 p. 500-502. Department for Environment, Food and Rural Affairs, 2007-11-02. [Consulta: 2007-11-22].
- ↑ «How Many Adults Are Vegetarian?». Vegetarian Journal. Vegetarian Resource Group. [Consulta: 2007-03-18].
- ↑ Pettersson, Björn. Vegansk näringslära på vetenskaplig grund. 2nd edition (en swedish). Orsa: HÄLSAböcker/Energica Förlag, June 2005, p. 17-19. ISBN 9185506796.
- ↑ Segons Peter Singer, persones són els qui tenen la capacitat d'anticipar l'existència de si mateixos tant en el passat com en el futur. El crític d'aquest punt és que Singer no admet aquest drets a alguns humans que hagin perdut o no adquirit aquesta capacitat. El filòsof Kaplan proposa una aproximació pragmàtica, acceptant diversos conceptes i aproximacions ètiques a aquest assumpte.
- ↑ http://www.granjasdeesclavos.com/videos/pollos/sexado-y-muerte-de-los-pollos-macho
- ↑ http://www.lactosa.org/saber.html
- ↑ 66%-85% a nivell global y 15%-20% a nivell europeu, dependent de referències
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Unión Vegetariana Española (UVE)
- ↑ Papel de posició de l'associació Americana de dietes
- ↑ 17,0 17,1 Cancer Project / Cancer Prevention and Survival: La Comida Vegetariana Poderosa para la Salud
- ↑ http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/11516224
- ↑ http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/news/fullstory_62382.html
- ↑ La dieta vegana reduce riesgos en sujetos con AR - DiarioMedico.com
- ↑ Gluten-free vegan diet induces decreased LDL and o...[Arthritis Res Ther. 2008] - PubMed Result
- ↑ Vegan diet may reverse cancer - Times Online
- ↑ http://findarticles.com/p/articles/mi_m0FDE/is_3_22/ai_106422327
- ↑ http://www.opednews.com/articles/opedne_elaine_s_060913_beating_breast_cance.htm
- ↑ 25,0 25,1 25,2 German vegans are leaner but have low calcium and vitamin [B.sub.12] intakes from diet | Vegetarian Journal | Find Articles at BNET.com
- ↑ El Hierro De Los Vegetales Verdes Varia De Acuerdo Al Utensilio De La Coccion
- ↑ ¿Qué son los taninos? | CONSUMER EROSKI
- ↑ Gleerup A, Rossander Hulthen L, Gramatkovski E, et al. Iron absorption from the whole diet: comparison of the effect of two different distributions of daily calcium intake. Am J Clin Nutr 1995; 61: 97-104.
- ↑ Messina MJ, Messina VL. The Dietitian's Guide to Vegetarian Diets: Issues and Applications Gaithersburg, MD: Aspen Publishers; 1996.
- ↑ Dietary intake and nutritional status of young veg...[Am J Clin Nutr. 2002] - PubMed Result
- ↑ Dietary intake and iron status of Australian veget...[Am J Clin Nutr. 1999] - PubMed Result
- ↑ Resuelven el misterio de la vitamina B12
- ↑ Vitamina B12
- ↑ Vegans and the B12 Deficiency Myth
- ↑ Vida Alternativa
- ↑ 36,0 36,1 MedlinePlus Enciclopedia Médica: Vitamina B12
- ↑ ¿Estoy bien de B12? - HazteVegetariano - nutrición, recetas vegetarianas y veganas
- ↑ El Secreto de la Spirulina
- ↑ La Spirulina
- ↑ Is Vitamin B12 Available from Spirulina or Intestinal Synthesis?
- ↑ Lo que todo vegano debe saber acerca de la vitamina B12
- ↑ Articles : What Every Vegan Should Know About B12
- ↑ Vitamina B12 o Cobalamina
- ↑ Dietary Reference Intakes for Thiamin, Riboflavin, Niacin, Vitamin B6, Folate, Vitamin B12, Pantothenic Acid, Biotin, and Choline (en english). National Academy Press Washington, D.C., 2000.
- ↑ http://www.nap.edu/openbook.php?isbn=0309065542
- ↑ ISSFAL - fatty acids, lipids and health studies - Adequate Intakes
- ↑ http://www.fileden.com/files/2006/12/28/564259/AJCN2003_78_640S%E2%80%936S.pdf
- ↑ Omega-Zen-3 at NuTru™
- ↑ Vegetarian / Vegan Omega-3 DHA from Algae, certified
- ↑ 50,0 50,1 http://faostat.fao.org/Portals/_Faostat/documents/pdf/sources_of_dietary_energy_consumption.pdf
- ↑ Informe de la Naciones Unidas sobre el Desarrollo de los Recursos Hídricos en el Mundo. 2003
- ↑ La ganadería amenaza el medio ambiente
- ↑ a
- ↑ http://www.fao.org/docrep/007/ad513e/ad513e18.htm#bm44.1
- ↑ Ecoportal.net - Comer carne, ¿es sostenible?
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Estamos/destruyendo/Amazonas/alimentar/vacas/elpepisoc/20080627elpepisoc_9/Tes
- ↑ Devorando la Amazonia publicado por Greenpeace Internacional el 6 de Abril de 2006
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veganisme |
|
||||||||||||||||
