Vegetació de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pineda de Collserola, Barcelona

La vegetació de Catalunya en el seu estat actual depèn en gran manera del clima dels sòls però acusadament de factors econòmics, polítics i històrics. S'ha de diferenciar entre la vegetació potencial o climàcica i la vegetació real sovint una degradació de l'anterior o una substitució per espècies forestals o per conreus. La vegetació potencial es desenvoluparia i es mantindria sense l'acció humana i al contrari, en la vegetació real ha intervingut els interessos de la població humana. En alguns casos la legislació intervé per assegurar el manteniment de certs ecosistemes.

Distinció entre vegetació conreada i vegetació forestal
[1]
  • Superfície total de Catalunya 3,19 milions d'ha (31.900 km²)
  • Forestal: aproximadament 2 milions d'ha., 61,3% del territori de Catalunya.
    • Forestal arbrada:uns 1,3 milions d'ha, 42% del territori de Catalunya
    • Forestal no arbrada:uns 0,6 milions d'ha, 20% del territori de Catalunya
  • Conreus: aproximadament un milió d'ha, 32% del territori (amb un 30% de regadiu)
    • Conreus llenyosos: 36% del total de conreus
    • Conreus herbacis: 64% del total de conreus
  • Urbanitzat: uns 0,17 milions d'hectàrees, 5,5% del territori de Catalunya
  • Rius i llacs:0,025 milions d'ha, 0'8% del territori.
  • Superfície total de la Catalunya del Nord: 0,41 milions d'ha (4.116 km²)
  • Forestal: 0,24 milions d'ha, 59% del territori nordcatalà
  • Conreada: 0,11 milions d'ha, 26% del territori nordcatalà

Fisiogeografia[modifica | modifica el codi]

Al Principat de Catalunya, Catalunya més Catalunya del Nord, es troben els següents territoris, relacionats segons la seva vegetació:[2]

  • Pirineus: La major part en la cara sud i vessant oriental, essent excepcions, situats en la cara nord, la Vall d'Aran (conca superior del riu Garona), i una part del Capcir on neix el riu Aude.
  • Prepirineu septentrional, segment oriental (el límit és la Serra de les Corberes) Les altituds màximes del segment oriental dels pre-pirineus septentrionals no ultrapassen pràcticament els 1.000 m.
  • Zona axial Les altituds màximes dels Pirineus i on hi predominen els materials silicis (àcids). El pic d'Aneto fa 3.404 m i la Pica d'Estats 3.143 m, El Canigó fa 2.785 m mentre que cap al mar finalitza amb els 1.257 m del Puig Neulós a la Serra de l'Albera.
  • Prepirineu meridional: Amb valls i serralades calcàries, de vegades càrstiques les muntanyes són d'altituds inferiors Serra de Boumort 2.070 m, Montsec 1678 m.
  • Territori del ruscínic, o del Rosselló i l'Empordà:entre les Corberes i les Gavarres hi ha una baixa plana litoral de20 a 30 km d'amplada màxima es divideix entre una plana rossellonesa al nord i una plana empordanesa al sud. Són terres de clima mediterrani però exposades a la violència del vent de tramuntana són relativament fredes a l'hivern i no gaire humides. L'aspecte de la vegetació és de caràcter més meridional que les terres que les envolten per l'oest i pel sud.
  • Territori olositànic o del Sistema Transversal: aproximadament centrada en la Garrotxa amb muntanyes baixes i mitjanes amb estructura tectònica de horst i fosses tectòniques limitades per falles. Encara que és una zona petita és molt caracterítica pel seu clima que és el més humit de Catalunya fora de l'Alta muntanya i per la presència de sòls vulcànics amb l'aparició d'espècies vegetals netament atlàntiques.
  • Territori catalanídic o de les serres costaneres catalanes: amb una subdivisió en:
    • Segment septentrional que és el més humit,(fins al Montseny)
    • Segment central (del Montseny al Priorat) Hi ha una serra litoral (Garraf, Ordal 633m ) una fossa prelitoral (Penedès) i una serra prelitoral (Montserrat 1224 m). També compta amb la serralada de Prades (1.201 m) i del Montsant (1.156 m) i la serra del Cardó.
    • Segment meridional (de l'Ebre fins al riu Sénia i ja al País Valencià fins l'Alcalatén El relleu d'aquesta zona és amb una plana litoral poc extensa, serra litoral del Montsià (762 m), zona prelitoral més o menys deprimida,La Galera i muntanyes i altiplans prelitorals Ports de Beseit (Caro 1447 m).
  • Territori auso-segàrric: aproximadament en l'altiplà central limitat pels Pirineus, per les Muntanyes Olositàniques i per les Muntanyes Catalanídiques, comprèn llocs de relleu suau, amb freqüència tabular amb altituds entre els 200 i els 1.000 m en alguns llocs la terra conté guix que dóna lloc a una vegetació especial anomenada vegetació gipsòfila. Comprèn la Plana de Vic, L'Altiplà del Moianès, l'altiplà de la Segarra, el Pla de Bages, Les Serres de Soler i de Rubió (màxim a 877 m), La Conca d'Òdena, Els Altiplans i les serres de l'Alt Gaià, La Conca de Barberà. S'hi troben paisatges submediterranis al nord i paisatges mediterranis continentals a la resta.
  • Territori sicòric: de la Segarra al Segrià, aproximadament. És una baixa plana (120-500 m) amplament oberta per l'oest. Aquesta plana és la terminació oriental de la gran planúria de l'Ebre mitjà. El clima és mediterrani continental de tendència àrida, és le lloc on plou menys de Catalunya entre 400 i 350 litres.

Comunitats climàciques de les planes litorals[3][modifica | modifica el codi]

(Viburno-Quercetum ilicis (= Quercetum ilicis galloprovinciale))

(Viburno-Quercetum ilicis subas. suberetosum (= Quercetum ilicis suberetosum))

Vegetació degradada de les planes litorals[modifica | modifica el codi]

Comunitats climàciques de les terres baixes mediterrànies continentals[modifica | modifica el codi]

Vegetació de la muntanya mitjana[modifica | modifica el codi]

  • Fageda
    • Fageda típica
      • Fageda típica amb joliu. associació botànica: Scillo-Fagetum
      • Fageda amb el·lèbor verd. associació botànica: Helleboro-Fagetum
    • Fageda acidòfila i oligotròfica
      • Fageda amb descàmpsia, associació botànica: Luzulo-Fagetum
    • Fageda submediterrània, calcícoles i xerofítiques
      • Fageda amb boix ,associació botànica: Buxo-Fagetum
      • Fageda amb prímula, associació botànica: Primulo-Fagetum
  • Roureda humida
    • Roureda de roure pènol, associació botànica: Isopyro-Quercetum roboris
    • Roureda de roure de fulla gran, associació botànica: Teucrio-Quercetum petraeae
  • Roureda seca
    • Roureda de roure martinenc, associació botànica: Buxo-Quercetum pubescentis
    • Roureda de roure reboll, associació botànica: Cephalanthero-Quercetum pyrenaicae
    • Roureda de roure de fulla petita associació botànica: Violo-Quercetum fagineae
    • Roureda de roure africà, associació botànica: Carici-Quercetum canariensis
  • Pinedes montanes
    • Pineda de pi roig, associació botànica: Deschampsio-Pinion i altres
    • Pineda de pinassa, associació botànica: Violo-Quercetum fagineae on domina la pinassa

Vegetació d'alta muntanya[modifica | modifica el codi]

  • Boscos subalpins
    • Avetoses amb avets, associació botànica: Goodyero-Abietetum
    • Pineda de pi negre amb neret, associació botànica: Rhododendro-Pinetum uncinatae
  • Prats alpins
    • Diverses comunitats de prats segons el tipus dels sòls

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Conservant tot conreant. Bases per la custòdia del Territori en finques agràries Productives Santi Mañosa i Rifé Jordi Pietx i Colom, ICHN 2005
  2. Flora dels Països Catalans Barcelona 1980
  3. [enllaç sense format] http://einstein.uab.es/jmroure/pdf/19%20Vegetaci%F3%20de%20Catalunya.pdf