Vegetarianisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aliments susceptibles de ser inclosos en una dieta vegetariana.

El vegetarianisme és l'opció voluntària de seguir una dieta basada en vegetals (fruites, verdures, llegums, cereals, etc) i amb l'exclusió d'animals (carn, carn vermella, aus de corral, peix i marisc), podent ser amb la inclusió de productes lactis (iogurt, formatge, mantega, nata, etc.), ous i altres aliments (mel) o sense. L'abstenció dels subproductes del sacrifici d'animals, com ara derivats d'animals com el quall i la gelatina, també es poden tenir en compte.[1][2] El vegetarianisme pot fonamentar-se en diferents motivacions personals: ètiques, de salut, de moda, religioses, polítiques, ambientals, culturals, estètiques o econòmiques.

Segons si inclou o no ous o llet hom pot parlar d'una dieta ovovegetariana (inclou ous, però no productes lactis), lactovegetariana (inclou lactis però no ous), i una dieta ovolactovegetariana (inclou ous i lactis) o vegana (ni ous ni lactis). El veganisme és un cas particular dintre del vegetarianisme, més radical, que rebutja també els productes provinents d'animals, encara que no els matin, com per exemple mel d'abella, llet de vaca o ous de gallina.

Els vegetarians en principi han de fer especial atenció als aliments preparats i llaminadures, com ara pastissos, xocolata, patates fregides, xiclets, bombons i caramels de goma, poden contenir ingredients provinents d'animals, com per exemple gelatina, quall, saïm, mantega, clara d'ou i tota mena d'additius.[3][4] A algunes persones que es consideren vegetarianes, en canvi, no els preocupa consumir-los.[2] Hi ha un altre estil de vegetarians estrictes que no consumeixen cap tipus de producte que impedeixi que un ésser segueixi en vida.[cal citació]

Història[modifica | modifica el codi]

Leonardo da Vinci era vegetarià

Els primers registres de (lacto)vegetarianisme ve de l'antiga Índia i l'antiga Grècia en el sisè segle aC[5] En ambdós casos, la dieta estava estretament relacionada amb la idea de la no-violència cap als animals (anomenada ahimsa a l'Índia) i va ser promoguda pels grups religiosos i filòsofs.[6]

Després de la cristianització de l'Imperi Romà a l'antiguitat tardana, el vegetarianisme va desaparèixer pràcticament d'Europa.[7] Diverses ordres de monjos en l'Europa medieval, van restringir o prohibir el consum de carn per raons ascètiques, però cap d'elles de va evitar el peix.[8] També la gent corrent deixava de menjar carn, ous i productes derivats de la llet durant èpoques com per exemple la Quaresma. En aquesta època el peix era un símbol del cristianisme i per això sí estava permès. Els càtars menjaven poca carn tot l'any, i els més radicals eren vegetarians estrictes.[9]

Al segle XVI, durant el Renaixement, l'Esglèsia catòlica va començar a permetre menjar llet i ous als "dies de peix". Època en què segons alguns autors en alguns llocs el vegetarianisme va ressorgir[10] i des de llavors cada vegada hi seria més practicat fins als segles XIX i XX.

El 1847 es va fundar la primera societat vegetariana al Regne Unit,[11] Alemanya, els Països Baixos i altres països la van seguir. La International Vegetarian Union (Unió Vegetariana Internacional), que és la unió de les societats nacionals, va ser fundada el 1908. En el món occidental la popularitat del vegetarianisme va créixer durant el segle XX primer aduint suposats motius de nutrició i més tard per ètica personal (hippyisme, etc.), que al canvi de segle s'ha relacionat amb la sostenibilitat (motius socials, ambientals i econòmiques) i de capacitat de càrrega.

Nutrició i salut[modifica | modifica el codi]

Seitan.

Les activitats científiques en l'àrea del vegetarianisme han passat de la preocupació sobre una nutrició adequada a la recerca de beneficis per a la salut i prevenció de la malaltia.[12] La American Dietetic Association (Associació Dietètica Americana) i Dietitians of Canada (Dietistes del Canadà) han declarat que en totes les etapes de la vida una dieta vegetariana correctament planificada és "saludable, nutricionalment adequada, i ofereix beneficis per a la salut en la prevenció i el tractament de certes malalties". Estudis a gran escala han demostrat que la mortalitat per la cardiopatia isquèmica va ser un 30% menor entre els homes vegetarians i un 20% menor entre les dones vegetarianes que en els no-vegetarians.[13][14][15] Els nutrients necessaris, proteïnes i aminoàcids per suport del cos es troben en verdures, cereals, fruits secs, llet de soja, ous i lactis.[16] Les dietes vegetarianes ofereixen nivells més baixos de greixos saturats, colesterol i proteïna animal, i majors nivells de carbohidrats, fibra, magnesi, potassi, folat, i antioxidants com les vitamines C i E i fitoquímics.[17][18]

Els vegetarians tendeixen a tenir menor índex de massa corporal,[19] els nivells més baixos de colesterol, tensió arterial baixa i una menor incidència de malalties del cor, hipertensió arterial, diabetis mellitus tipus 2, malaltia renal, osteoporosi, síndrome metabòlica,[20] demències com la malaltia d'Alzheimer i altres trastorns.[21] La carn vermella magra, en particular, s'ha trobat per estar directament associat amb un major risc de càncer d'esòfag, fetge, còlon i pulmons.[22] Altres estudis no han mostrat diferències significatives entre vegetarians i no-vegetarians en la mortalitat per malaltia cerebrovascular, càncer d'estómac, càncer colorectal, càncer de mama o càncer de pròstata.[14] Un estudi del 2010 comparant un grup de vegetarians i altres que consumien carn en adventistes del Setè Dia, els vegetarians van obtenir qualificacions més baixes en les proves de depressió i havia millors perfils d'estat d'ànim.[23]

Algunes dietes vegetarianes supleixen la manca d'alguns aminoàcids essencials que es troben abundantment a la carn per productes com el tofu, el seità o el tempeh.

Filosofies i motivacions dels vegetarians[modifica | modifica el codi]

Ètica vegetariana[modifica | modifica el codi]

Carn de gos. Algunes persones no són vegetarianes però no volen menjar carn de certes espècies animals, com el gos, el cavall o el gat. Aquest últim és prohibit a tota Europa excepte a Suïssa. Altres persones no mengen pollastres criats en bateria però sí els de granja a l'aire lliure. També n'hi ha que mengen només animals adults. Etc.

Diverses raons ètiques s'han suggerit per escollir el vegetarianisme, en general es basen en els interessos dels animals no humans. En moltes societats la controvèrsia i el debat s'han plantejat sobre l'ètica de menjar animals.

Algunes persones, encara que no siguin vegetarians, es neguen a menjar la carn d'alguns animals a causa d'un tabú cultural; com pot ser menjar gats, gossos, cavalls o conills. Altres (no-vegetarians) donen suport al consum de carn per raons científiques, nutricionals i culturals, incloses les religioses.

Alguns consumidors de carn s'abstenen de la carn d'animals criats de manera particular, com les granges industrials, o evitar certes carns, com ara la vedella o el foie gras. Algunes persones segueixen dietes vegetarianes o veganes no a causa de les preocupacions morals que impliquen la criança o el consum dels animals en general, sinó a causa de preocupacions sobre el tractament específic i les pràctiques involucrades en la criança i la matança dels animals, és a dir, la cria intensiva i la industrialització del sacrifici dels animals.

Les objeccions ètiques es divideixen generalment en oposició a l'acte de matar en general, i l'oposició a certes pràctiques agrícoles que envolten la producció de la carn.

Moral i religió[modifica | modifica el codi]

El jainisme ensenya el vegetarianisme com una conducta moral com ho fan algunes de les principals[24] sectes de l'hinduisme.

El budisme en general no prohibeix menjar carn, mentre que el budisme Mahayana encoratja el vegetarianisme com beneficiosa per al desenvolupament de la compassió.[25] Altres denominacions que advoquen per una dieta vegetariana són els adventistes del Setè Dia, el moviment Rastafari, l'Ananda Marga i els Hare Krishna.

Ecologisme[modifica | modifica el codi]

L'ús de derivats de la soia cultivada de manera extensiva en un altre continent i en condicions socials desconegudes és menys sostenible que menjar la majoria d'aliments que el tofu i productes similars pretenen substituir.

El vegetarianisme ambiental es basa en que la producció de carn i productes animals per al consum massiu, especialment a través de l'agricultura industrial, és ambientalment insostenible. D'acord amb una iniciativa del 2006 de les Nacions Unides, la indústria ramadera és un dels majors contribuents a la degradació del medi ambient a tot el món, i les pràctiques modernes de criança d'animals per a l'alimentació contribueix a una "massiva" contaminació de l'aire i de l'aigua, la degradació de la terra, el canvi climàtic, i la pèrdua de biodiversitat. La iniciativa va arribar a la conclusió que "el sector ramader apareix com un dels dos o tres sectors que més contribueixen als problemes ambientals més greus, a totes les escales des de la local a la global." [26]

A més, la ramaderia és una font important de gasos d'efecte hivernacle i és responsable del 18% de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle mesurats en equivalents de CO2. En comparació, tots els de transport del món (incloent-hi tots els cotxes, camions, autobusos, trens, vaixells i avions) emeten el 13,5% de les emissions de CO2. La ramaderia produeix el 65% de l'òxid nitrós i el 37% de tot el metà relacionats o induït per l'home. El metà té 21 vegades més i l'òxid nitrós té 296 vegades més potencial d'escalfament global (PEG) que el CO2.[27][28][29]

Els animals alimentats amb grans, i els que es basen en el pasturatge, necessiten molta més aigua que els cultius de cereals.[30] Segons el United States Department of Agriculture (USDA, Departament d'Agricultura dels Estats Units), la sembra de cultius necessaris per alimentar els animals de granja requereix gairebé la meitat del subministrament d'aigua dels Estats Units i el 80% de les seves terres agrícoles. A més, els animals criats per al consum als EUA consumeixen el 90% de la soja de cultiu, el 80% de la collita de blat de moro, i un total de 70% del seu gra.[31]

Quan es fa el seguiment de la producció d'aliments d'origen animal des de l'alimentació fins al consum, la ineficiència de la carn, la llet i els ous comporten un marge del 4:1 fins a 54:1 en el quocient entre l'entrada d'energia i la producció de proteïnes. Això és en primer lloc perquè la primera alimentació ha de ser cultivada abans que sigui consumida pel bestiar, i en segon lloc perquè els vertebrats de sang calenta han d'utilitzar una gran quantitat de calories només per mantenir la calor (a diferència de les plantes o insectes).[32] Un índex que pot ser utilitzat com una mesura és l'eficiència de conversió dels aliments ingerits a substàncies del cos, la qual cosa indica, per exemple, que només el 10% es converteix en substància del cos en el bestiar de carn, davant del 19-31% per els cucs de seda i el 44% de les paneroles alemanyes.[32] El professor d'ecologia David Pimentel ha afirmat: "Si tot el gra que s'utilitza en l'actualitat per alimentar el bestiar als Estats Units sigués consumit directament per les persones, el nombre de persones que podrien ser alimentades seria de prop de 800 milions".[33] Una alimentació basada en productes d'origen animal sembla ser, segons aquests estudis, en general molt menys eficient que la collita de grans, verdures, llegums, llavors i fruits. Però això no seria aplicable als animals que pasturen, en lloc de menjar, especialment els que ho fan en terres que no podrien ser utilitzadess per a altres fins. Tampoc s'aplica a cultius d'insectes per a l'alimentació, que poden ser ambientalment més sostenibles que el consum d'aliments procedents de la ramaderia.[32] La carn produïda en un laboratori (anomenada carn in vitro) pot ser també més sostenible que la carn produïda normalment.[34]

D'acord amb la teoria de la dinàmica tròfica, es requereix 10 vegades més de cultius per alimentar els animals que es crien per a la producció de carn que per alimentar el mateix nombre de persones en una dieta vegetariana. En l'actualitat, amb el 70% de tot el gra de blat, blat de moro i altres productes fabricats s'alimenten els animals de granja.[35] Això ha portat a molts defensors del vegetarianisme de creure que és ecològicament irresponsable consumir carn.[36] La cria d'un nombre relativament petit d'animals de pasturatge pot ser beneficiós, però, però la Food Climate Research Network (Xarxa d'Investigació sobre els aliments i el clima) de la universitat de Surrey informa: "Una mica de producció ramadera és probablement una bona cosa per al medi ambient".[37]

Variants[modifica | modifica el codi]

Els jainistes no mengen patates, pastanagues, cebes, alls ni altres arrels ni tubercles

En algunes de les seves modalitats el vegetarianisme inclou certs productes derivats directament d'animals, com són els ous, la llet i la mel però mai la carn. El concepte de "carn" inclou els cossos o parts de qualsevol tipus d'animal, com el peix, marisc, aviram, granotes i insectes.

A l'occident tradicionalment s'han inclòs els ous, els lactis i la mel dins la dieta vegetariana. Aquest tipus de dieta rep el nom de lactoovovegetarianisme. A l'Índia, en canvi, els ous mai no han format part de la dieta vegetariana tradicional.

Altres postures, com el veganisme, exclouen tot producte d'origen animal, com llet, ous i mel. Els jainistes exclouen també els tubercles i arrels, ja que per a obtenir-los cal escarbar a la terra, fet que podria matar petits animals.

D'altra banda, al semivegetarianisme es pot incloure peixos o aus, o altres carns amb poca freqüència. Les persones amb dietes que contenen peix o aviram poden definir com a "carn" només la carn dels mamífers i poden identificar-se amb el vegetarianisme.[38][39][40] Una dieta pescetariana, per exemple, inclou "peix però no carn".[41]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Activistes vegetarians

L'1 d'octubre és el Dia Mundial del vegetarianisme.

A Catalunya hi han una cinquantena de restaurants especialitzats en el vegetarianisme, sobretot a Barcelona, encara que també en altres llocs.[42]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. What is a vegetarian?, The Vegetarian Society, December 11, 2010.
  2. 2,0 2,1 Forrest, Jamie. «Is Cheese Vegetarian?». Serious Eats, 18 desembre 2007. [Consulta: 9 juliol 2010].
  3. Things to look out for if you are a vegetarian/vegan, The Vegetarian Society, December 11, 2010.
  4. One of the most frequently asked questions is: Why are some cheeses labeled as "vegetarian cheese"? Why wouldn't cheese be vegetarian? What is rennet? «Frequently Asked Questions — Food Ingredients». Vegetarian Resource Group. [Consulta: 9 juliol 2010].
  5. Spencer, Colin. The Heretic's Feast: A History of Vegetarianism. Fourth Estate Classic House, pp. 33–68, 69–84.
  6. Religious Vegetarianism From Hesiod to the Dalai Lama, ed. Kerry S. Walters and Lisa Portmess, Albany 2001, p. 13–46.
  7. Passmore John. «The Treatment of Animals». Journal of the History of Ideas, 36, 1975, pàg. 196–201.
  8. Lutterbach, Hubertus. "Der Fleischverzicht im Christentum," Saeculum 50/II (1999) p. 202.
  9. La cuina dels càtars, Jaume Fàbrega, Editorial Cossetània (català)
  10. Spencer p. 180–200.
  11. Spencer p. 252–253, 261–262.
  12. Sabaté J., ed., Vegetarian Nutrition (Boca Raton:CRC Press), 2001.
  13. «Position of the American Dietetic Association and Dietitians of Canada: Vegetarian diets», juny 2003. [Consulta: 24 maig 2010].
  14. 14,0 14,1 Key et al. Mortality in vegetarians and non-vegetarians: detailed findings from a collaborative analysis of 5 prospective studies, American Journal of Clinical Nutrition, 70 (3): 516S.
  15. Rejecting meat 'keeps weight low', BBC News, March 14, 2006.
  16. Soymilk at soyfoods.com
  17. Position of the American Dietetic Association and Dietitians of Canada: Vegetarian diets, Journal of the American Dietetic Association, American Dietetic Association and Dietitians of Canada, 2003, vol 103, issue 6, pp. 748–65. doi 10.1053/jada.2003.50142.
  18. Fraser G. Vegetarian diets: what do we know of their effects on common chronic diseases?Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1607S–12S.
  19. PMID 9622343 (PubMed)
    La citació es completarà automàticament d'aquí a uns minuts. Passeu al davant o expandiu-la manualment
  20. Rizzo NS, Sabaté J, Jaceldo-Siegl K, Fraser GE. Vegetarian dietary patterns are associated with a lower risk of metabolic syndrome: The Adventist Health Study-2. Diabetes Care. 2011 May;34(5):1225-7
  21. Mattson, Mark P. Diet-Brain Connection: Impact on Memory, Mood, Aging and Disease. Kluwer Academic Publishers, 2002.
  22. Maggie Fox, Meat raises lung cancer risk, too, study finds, Reuters, December 10, 2007; A Prospective Study of Red and Processed Meat Intake in Relation to Cancer Risk, PLoS Medicine. April 21, 2008.
  23. «Vegetarian diets are associated with healthy mood states: a cross-sectional study in Seventh Day Adventist adults», 1 juny 2010. [Consulta: 25 juny 2010].
  24. Kochhal, M. «Vegetarianism: jainism and vegetarianism (ahisma)», 2004 October.
  25. Teachings on Love, Thich Nhat Hanh, Berkley, Parallax Press, 1998.
  26. «Livestock's long shadow – Environmental issues and options». Fao.org. [Consulta: 2009-08-09].
  27. Marlow H, et al. Diet and the environment: does what you eat matter? Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1699S-1703S.
  28. Carlsson-Kanyama A and Gonzalez AD. Potential contribitions of food consumption to climate change Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1704S-1709S.
  29. Eshel G and Martin PA. Georphysics and nutritional science: toward a novel, unified paradigm Am J Clin Nutr 2009;89(suppl):1710S-1706S.
  30. Kirby, Alex for BBC NEWS 2004 Hungry world 'must eat less meat'
  31. Vesterby, Marlow and Krupa, Kenneth S. 2001 Major Uses of Land in the United States, 1997 Statistical Bulletin No. (SB973) September 2001
  32. 32,0 32,1 32,2 Peterson, Mark. «Eating Bugs». TIME [Consulta: 14 novembre 2008].
  33. U.S. could feed 800 million people with grain that livestock eat, Cornell ecologist advises animal scientists. Future water and energy shortages predicted to change face of American agriculture, Cornell Science News, Aug. 7, 1997
  34. Olsson, Anna. «Comment: Lab-grown meat could ease food shortage». New Scientist [Consulta: 17 novembre 2008].
  35. Ed Ayres, "Will We Still Eat Meat?" Time, 8 Nov. 1999
  36. Eco-Eating: Eating as if the Earth Matters
  37. Why eating less meat could cut global warming Guardian
  38. Merriam-Webster, "meat": definition 2b, Merriam-Webster Online Dictionary, 2010. Retrieved 5 January 2010.
  39. Shorter Oxford English Dictionary (2002 and 2007) defines "vegetarian" (noun) as "A person who on principle abstains from animal food; esp. one who avoids meat but will eat dairy produce and eggs and sometimes also fish (cf. VEGAN noun)."
  40. Barr, Susan I.. «Perceptions and practices of self-defined current vegetarian and nonvegetarian women». Journal of the American Dietetic Association, 102, 3, març 2002, pàg. 354–360. DOI: 10.1016/S0002-8223(02)90083-0. PMID: 11902368 [Consulta: 9 juliol 2010].
  41. Pescetarian, Merriam Webster, accessed May 2, 2010.
  42. Dia de festa per als vegetarians - Jove.Cat

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vegetarianisme
Wikiquote A Viquidites hi ha cites, dites populars i frases fetes relatives a Vegetarianisme