Vela llatina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llagut amb vela llatina al Mediterrani
Vela llatina

La vela llatina és una vela de tallant, o triangular, dissenyada per anar contra el vent. La vela llatina s'enverga a una perxa que rep el nom d'antena. Aquesta antena pot estar formada per una, dues o tres peces. La part més gruixuda, i que queda a baix i a proa, rep el nom de Car i la part més prima, que queda a popa i alçada, rep el nom de Pena. Si l'antena és d'una embarcació gran o ja és un poc vella, pot dur una tercera peça, per a reforçar-la, anomenada Quimelca.

Car, Pena i Quimelca s'uneixen amb unes lligades de cap prim que s'anomenen Enginyes.

Els tres costats de la vela llatina reben el nom de Gràtil o Caient de proa, el costat on va enferida la vela a l'antena; Pujament o Faldar el costat que queda abaix, direm dins la barca; i el tercer és la Baluma o Caient de popa, que és vertical i marca l'alçària de la vela. Els tres angles de la vela o punys reben el nom d'on van lligats, així el puny de car és el de proa; el puny de pena és el que queda alt i el puny d'escota és on es lliga dit cap.

Al gràtil existeix una filera d'ullets menuts que serveixen per envergar la vela a l'antena amb l'ajut d'uns caps curts i prims anomenats Botafions.

L'antena on s'enverga la vela pot ser de llargària variable, en funció de les característiques de l'embarcació. L'antena va agafada al pal per dues bandes, per l'Amant, que serveix per hissar-la, i per un estrop, la trossa, que serveix per fixar-la al pal. Al car de l'antena s'hi fixen dos caps els Davants, que serveixen per controlar la inclinació de l'antena, i l'orsapop, que serveix per treure el car de l'antena cap a fora o cap a popa de la barca. Si la llargària de l'antena és considerable, s'hi lliga un cap anomenat Osta, que serveix per reforçar la pena quan hi ha vents frescos.

Una variant de la vela llatina és la vela de martell, també anomenada mística, de forma trapezoïdal. S'utilitzava en embarcacions petites, com a vegades en el gussi, perquè necessitava menys maniobres en navegar de cenyida o fent viratges constants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vela llatina