Veliko Tarnovo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Veliko Tarnovo
Велико Търново
Escut  de  Veliko Tarnovo
([[Escut de
Veliko Tarnovo

En detall]])
Localització
Veliko Tarnovo situat respecte Bulgària
Veliko Tarnovo
Veliko Tarnovo al damunt del riu Yantra
Veliko Tarnovo al damunt del riu Yantra
Província Veliko Tarnovo
Superfície 30379 km²
Altitud 220 msnm
Població (2011)
  • Densitat
200.292 hab.
6,59 hab/km²
Coordenades 43° 4′ 0″ N, 25° 39′ 0″ E / 43.06667°N,25.65000°E / 43.06667; 25.65000Coord.: 43° 4′ 0″ N, 25° 39′ 0″ E / 43.06667°N,25.65000°E / 43.06667; 25.65000

Veliko Tarnovo (Велико Търново, Veliko Trnovo en búlgar) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tarnovo. Sovint esmentada com "La ciutat dels tsars", Veliko Tarnovo és a la riba del riu Yantra i és famosa com la capital històrica del Segon Imperi Búlgar, atraient molts turistes amb la seva arquitectura única. Fins a 1965 el nom de la ciutat era Tarnovo, i aquest és encara el nom comú. La ciutat vella se situa en tres turons, Tsarevets, Trapezitsa i Sveta Gora, enmig dels meandres del Yantra. Tsarevets allotjava els palaus dels emperadors búlgars i dels Patriarques amb la Catedral Patriarcal, així com un cert nombre d'edificis administratius i residencials envoltats per parets gruixudes. Trapezitsa és coneguda per a les seves moltes esglésies i com la residència principal de la noblesa; a l'edat mitjana estava entre els principals centres europeus de cultura i donava el seu nom a l'arquitectura, a la pintura i a la literatura de l'escola artística de Tarnovo. Veliko Tarnovo és un centre administratiu, econòmic, educatiu i cultural important del nord de Bulgària. Al cens del febrer de 2011, la ciutat tenia una població de 68.197 habitants.[1] Veliko Tarnovo té un clima continental humit segons la classificació climàtica de Köppen.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria i antiguitat[modifica | modifica el codi]

Mapa de Tarnovo medieval

Veliko Tarnovo és un dels assentaments més vells de Bulgària, tenint una història de més de cinc mil·lennis; les primeres traces de presència humana daten del III mil·lenni aC, i s'han trobat al turó de Trapezitsa.[2] Fou ocupada i fortificada pels romans i pels bizantins.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

El 1185 els senyors feudals locals Asen i Pere es van revoltar a la ciutat llavors esmentada com Tirnovo; la ciutat va esdevenir la fortificació búlgara més important de l'Edat Mitjana entre els segles XII i XIV i el centre polític, econòmic, cultural i religiós principal de l'imperi (Segon Imperi Búlgar). La ciutat fou descrita pel clergue búlgar Gregory Tsamblak al segle XIV com a "ciutat molt gran, maca i envoltada als costats de muralles amb entre dotze i quinze mil habitants".[3] La ciutat va tenir unes 40 esglésies i cinc monestirs, una vila franca pels comerciants europeus occidentals, i un barri jueu. Al segle XIV, amb l'Imperi Bizantí debilitat, Tarnovo afirmava ser la tercera Roma, en base a la seva influència cultural preeminent als Balcans i al món Ortodox eslau. Com a capital del Segon Imperi Búlgar, Tarnovo era una ciutat cosmopolita, amb molts comerciants estrangers i enviats. Se sap que Tarnovo tenia residents armenis, jueus i francs/catòlics a més d'una població búlgara dominant. La descoberta de tres caps de estatuetes gòtiques indica que també hi hauria hagut una església catòlica.[4]

Domini otomà[modifica | modifica el codi]

Carrer Samovodska Charshiya a la Ciutat Vella.
Vista de Veliko Tarnovo i l'àrea circumdant al matí
Tsarevets i Stara Planina vistes des del poble d'Arbanassi
La Catedral del Naixement del Theotokos, de Kolyu Ficheto, completada el 1844 i reconstruïda el 1913

La ciutat va prosperar i créixer durant 200 anys. La importància política i espiritual es va aturar el 17 de juliol de 1393 quan, després d'una resistència vigorosa durant un setge de tres mesos, Veliko Tarnovo queia en poder dels otomans i l'Imperi Búlgar era destruït. Moltes ciutats búlgares medievals i pobles, monestirs i esglésies, foren cremats i reduïts a cendres. El apalau del tsar i les muralles de Tirnovo foren destruïts i el patriarca enviat a l'exili. Fou llavors centre d'un kada del sandjak de Nikbuli (Nicòpolis) dins de l'eyalat de Rumèlia, i després del de Silistra. Veliko Tarnovo, coneguda en l'edat mitjana com Tarnovgrad (Търновград) i durant el domini otomà com Trnova o Tirnowa, fou escenari de dues revoltes contra els turcs, en 1598 (la primera revolta de Tarnovo) i 1686 (la segona revolta de Tarnovo); les dues van fracassar. Vers el 1500 Tirnovo tenia una població de 4.600 habitants, un terç musulmans; a la meitat del segle XVII les dues comunitats eren gairebé del mateix nombre (entre les dues 5.000 habitants)

Finalment amb la reorganització administrativa del 1864 es va constituir en sandjak que formà part del wilayat de Tuna o Danubi. La idea de l'establiment d'una Església búlgara independent i nacional, va motivar el 1875 i 1876 revoltes a la ciutat. El 23 d'abril de 1876, la Revolta d'abril marcava el començament del final de l'ocupació otomana. Seguia aviat per la guerra russó-turca de 1877-1878, en que fou ocupada pels russos i el 1878 va passar al Principat de Bulgària. En aquest temps la ciutat tenia 12.000 habitants i el 1900 eren 11.628 búlgars, 748 turcs, 52 armenis i 23 gitanos i altres. El patrimoni musulmà de la ciutat, a diferència del que va passar a altres ciutats de Bulgària, es va conservar; al moment de l'ocupació russa el 1877 hi havia 22 mesquites i el 1912 se'n conservaven 13 entre les quals un tekke i set madrasses.

Bulgària independent[modifica | modifica el codi]

El 7 de juliol de 1877 el general rus Joseph Vladimirovich Gourko alliberava Veliko Tarnovo, acabant amb 480 anys de domini otomà. El 1878, el Tractat de Berlín creava un Principat de Bulgària entre el Danubi i la Serralada dels Balcans, amb el seu seient a l'antiga capital búlgara de Veliko Tarnovo.

El 17 d'abril de 1879, la primera Assemblea Nacional fou convocava a Tarnovo per ratificar la primera constitució de l'estat, coneguda com la Constitució de Tarnovo, el resultat clau de la qual ocasionava la transferència de Parlament des de Tarnovo o Tarnovgrad fins a Sofia, que avui roman la capital búlgara. En deferència al passat de la ciutat, Ferran I de Bulgària escollia l'església dels Quaranta Sants Màrtirs de Tarnovo com el lloc per declarar la independència completa de Bulgària el 5 d'octubre de 1908.

El 1965, la ciutat, llavors oficialment anomenada Tarnovo, era rebatejada Veliko Tarnovo (Gran Tarnovo) per commemorar la seva rica i important història.

Població[modifica | modifica el codi]

According to Census 2011, Veliko Tarnovo has a population of 68,197 inhabitants as of February 2011.[1] The number of the residents of the city reached its peak in the period 1986-1991 when exceeded 70,000.[5] The following table presents the change of the population after the liberation of the country in 1878.

Segons el cens de febrer de 2011, Veliko Tarnovo tenia una població de 68.197 habitants. Cens de.[1] El nombre de residents a la ciutat arribava al seu cim durant el període 1986-1991 quan va sobrepassar els 70.000.[5] La taula següent presenta el canvi de la població després de l'alliberació del país el 1878.[1][5][6][7][8][9]

  • 1887 = 11.314
  • 1910 = 12.469
  • 1934 = 13.963
  • 1946 = 16.223
  • 1956 = 24.648
  • 1965 = 37.337
  • 1975 = 56.664
  • 1985 = 69.173
  • 1991 = 74.185 (màxim)
  • 1992 = 67.644
  • 2001 = 66.897
  • 2005 = 66.145
  • 2009 = 67.099
  • 2011 = 68.197

Turisme[modifica | modifica el codi]

Una de les destinacions turístiques primàries de Bulgària, Veliko Tarnovo disposa de molts monuments històrics i llocs destacats, com:

  • Ruïnes del castell Tsarevets al turó del mateix nom, on hi havia el palau reial i patriarcal
  • Trapezitsa, la segona fortalesa de la ciutat a la riba dreta del Yantra
  • Església de Sant Demetri de Thessalònica
  • Església dels Quarants Sants Màrtirs
  • Església de Sant Pere i Sant Pau
  • Edificis del Ressorgiment Nacional Búlgar amb la seva arquitectura típica
  • Museu del Ressorgiment Búlgar i Assemblea Constituent, localitzada a l'antic edifici municipal otomà construït per Nikola Fichev
  • Museu Arqueològic, que té nombrosos objectes i restes de la història antiga d'aquestes terres
  • Samovodska Charshia, el carrer antic comercial amb artesans hàbils del Període de Ressorgiment; avui dia els tallers s'han restauren plenament
  • Hadji Nikoli Inn, construït per Mastar Koljo Ficheto, avui restaurants, cafeteries, museu i galeria d'art
  • la Casa amb la Mona i el monument a la Mare Bulgària, els dos al carrer principal
  • Carrer de Gurko, exemple de l'estil arquitectònic del Ressorgiment búlgar on és possible visitar la Casa Sarafkina
  • Església de Santes Constantine i Helena amb la panoràmica sobre el riu Yantra i el Monument a la dinastia Asen
  • El Pont de Stambolov, que està al camí cap al Monument del Asens, i la Galeria d'Art de Ciutat
  • Universitat de Veliko Tarnov
  • Universitat de Defensa Nacional "Vasil Levski" amb la instal·lació de Forces combinades (antiga Escola Superior Militar de Terra, ara també per cadets de la força aèria i la marina)

Panorames[modifica | modifica el codi]

Panoràmica Panoràmica Panoràmica

Galeria[modifica | modifica el codi]

Gent notable[modifica | modifica el codi]

Nascuts a Veliko Tarnovo[modifica | modifica el codi]

Morts a Veliko Tarnovo[modifica | modifica el codi]

Que van viure o viuen a Veliko Tarnovo[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Veliko Tarnovo està agermanada amb:[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Veliko Tarnovo