Venanci Fortunat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Sant Venanci».
sant Venanci Fortunat
bisbe, confessor
Nom secular Venantius Honorius Clementianus Fortunatus
Naixement ca. 530
Prop de Treviso (Vèneto, Itàlia)
Defunció 14 de desembre de 600 o 609
Poitiers (actual França)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Canonització Antiga
Festivitat 14 de desembre
Fets destacables Bisbe de Poitiers (ca. 600); poeta llatí, un dels últims grans poetes clàssics
Iconografia Com a bisbe, amb un llibre

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers. És venerat com a sant al cristianisme.

Vida[modifica | modifica el codi]

Venanci Fortunat va néixer al nord d'Itàlia entre Valdobbiadene, Ceneda i Treviso. Va formar-se a Ravenna, llavors reconquerida per Bizanci i capital de l'Hexarcat. Va familiaritzar-se amb els autors clàssica com Virgili, Horaci, Ovidi, Estaci i Marcial i amb els poetes cristians com Arator, Claudià i Seduli.

Cap al 560 va marxar a la Gàl·lia, passant per Germània, probablement per a treballar com a poeta a la cort merovíngia. Circumstàncies polítiques impediren que romangués a la cort i va tenir com a mecenes algunes figures religioses, com Sant Gregori de Tours. Va ser nomenat bisbe de Poitiers cap a l'any 600.

Obres[modifica | modifica el codi]

Venanci Fortunat llegint els seus poemes a Radegunda, per Lawrence Alma-Tadema (1862).
Poema en forma de creu De signaculo Sanctae Crucis, de Fortunat, copiat a un còdex del s. IX (Sankt Gallen, Stiftsbibliothek, cod. 196.

En destaquen:

  • onze llibres de poemes, amb obres de gèneres diversos: epitafis, panegírics, geòrgiques, consolacions, poemes religiosos...;
  • In laudem sanctæ Mariæ;
  • Vita sancti Martini, poema en quatre cants sobre la vida de Sant Martí de Tours;
  • una elegia a la destrucció del regne de Turíngia, posat en boca de la reina Radegunda;
  • himnes sacres per a la litúrgia, entre ells
    • Vexilla regis("Les banderes del Rei són aixecades"), seqüència poètica cantada els vespres de la Setmana Santa. Escrit en honor d'una relíquia de la Vera Creu enviada per l'emperador Justí II de Bizanci a la reina Radegunda.
    • Pange lingua: pel començament, Pange, lingua, gloriosi proelium certaminis ("Canta, oh llengua, el gloriós combat", himne sobre el qual Tomàs d'Aquino va fer el seu Pange lingua, cantat encara en algunes festivitats;
  • les vides en prosa dels sants Germà de París, Medard de Noyon, Remigi de Reims, Aubin d'Angers i Radegunda
  • una exposició, en prosa, de la fe, a partir de l'obra de sant Atanasi d'Alexandria.

La seva obra poètica és essencial en el desenvolupament de la literatura llatina tardana, ja que la seva mètrica s'allunya del vers basat en la quantitat del llatí clàssic i s'adapta al llatí parlat en aquell moment, basant el vers en l'accent, com serà normal durant l'Edat mitjana. Presenta influències de la poesia llatina irlandesa i la literatura grega.

Les seves obres van ser publicades a Càller en 1573, a Colònia en 1600 i a Magúncia en 1617.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fortunat va ser canonitzat per l'Església catòlica, fixant-se la seva festivitat el 14 de desembre; és venerat, sobretot, a la diòcesi de Poitiers i algunes esglésies del Véneto.


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • George, J. Venantius Fortunatus: a Latin poet in Merovingian Gaul. Oxford: Clarendon Press, 1992.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venanci Fortunat