Venceslau II de Bohèmia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gravat de Jan Matejko (s. XIX) representant Venceslau II

Venceslau II Premíslida (en txec: Václav II., en polonès: Wacław II) (27 de setembre de 1271 - 21 de juny de 1305) va ser rei de Bohèmia (1278 -1305), rei de Polònia (1300 - 1305, com a Venceslau I) i Duc d'Opole (1291 - 1305).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 1271, Venceslau fou l'únic fill del rei de Bohèmia Otakar el Gran. La seva mare Cunegunda era la filla del senyor d'Eslavònia Rostilsav. Quan va néixer ja feia deu anys que els seus pares s'havien casat.

El 1276 Otakar va cedir a les pressions del rei germànic Rodolf I i va signar un tractat pel qual retornava al Sacre Imperi les províncies d'Àustria, Estíria, Caríntia i Carniola. També es va promtere a Venceslau amb la filla del rei Rodolf Judit d'Habsburg. La pau, però, era molt fràgil i Otokar va morir en batalla l'agost de 1278, poc abans del setè aniversari de Venceslau.

Miniatura de Venceslau (1393)

Durant la seva minoria d'edat el govern del regne va estar en mans del seu cosí, el marcgravi Otó IV de Brandenburg. Otó mantenia a Venceslau en captivitat i governava de forma despòtica. Als dotze anys, el 1283, Venceslau va tornar a Bohèmia i va començar a governar nominalment sota la titela de l'amant de la seva mare, Záviš de Falkenštejn. L'any 1290 va fer executar Záviš per càrrecs de traïció i va començar a governar en solitari. Va renunciar a les pretensions sobre les províncies perdudes pel seu pare i es centrà a reconstruir Bohèmia i Moràvia, reforçar la cultura alemanya, i reforçar el regne.

Un cop vidu de Judit d'Habsburg, es casà amb l'hereva del regne de Polònia Elisabet Richeza. El pare d'Elisabet, Premislau II, havia estat aliat de Venceslau i li havia cedit el ducat d'Opole. L'any 1300 va ser coronat rei de Polònia, però a l'omplir la cort de funcionaris bohemis es va guanyar l'antipatia de la noblesa local.[1]

Va morir a Praga el 21 de juny de 1305.

Família[modifica | modifica el codi]

Avantpassats[modifica | modifica el codi]

Il·lustració de Venceslau II en un manuscrit del s. XIV.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Vladislau II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
8. Otakar I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Judit de Turíngia
 
 
 
 
 
 
 
4. Venceslau I de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Béla III d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
9. Constança d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Agnès d'Antioquia
 
 
 
 
 
 
 
2. Ottokar II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Frederic I del Sacre Imperi
 
 
 
 
 
 
 
10. Felip de Suàbia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Beatriu I de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
5. Cunegunda de Hohenstaufen
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Isaac II Àngel
 
 
 
 
 
 
 
11. Irene Angelina
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Venceslau II de Bohèmia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Vsevolod IV de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
12. Miquel I de Kíev
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Rostislav d'Eslavònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Cunegunda d'Eslavònia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Andreu II d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
14. Béla IV d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Gertrudis de Merània
 
 
 
 
 
 
 
7. Anna d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Teodor I Làscaris
 
 
 
 
 
 
 
15. Maria Laskarina
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Anna Angelina
 
 
 
 
 
 

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1285 es va casar amb Judit d'Habsburg (1271-1297), filla de Rodolf I d'Alemanya. Va morir poc després del naixement del desè fill de la parella:

  • Otakar (1288-1288)
  • Venceslau (1289-1306), succeïria el seu pare i esdevindria rei de Bohèmia, Polònia i Hongria.
  • Anna (1289-?), bessona de Venceslau, morí jove.
  • Anna (1290-1313), es casaria el 1306 amb Enric de Caríntia.
  • Elisabet (1292-1330), es casaria el 1310 amb Joan de Luxemburg.
  • Guta (1293-1294)
  • Joan (1294-1295)
  • Joan (1295-1296)
  • Margarida (1296-1322), es casaria el 1308 amb Boleslau III de Breslau.
  • Guta (1297-1297)

L'any 1300 es va casar en segones núpcies amb Elisabet Richeza (1286-1335), filla de Premislau II de Polònia. Van tenir una filla:

  • Agnès (1305-1337), es casaria amb el duc Enric I de Jawor.

Venceslau també va tenir nombrosos fills il·legítims entre els que hi hagué Jan Volek, que esdevindria arquebisbe d'Olomouc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venceslau II de Bohèmia

Notes i referències[modifica | modifica el codi]