Venetia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Venetia (Venècia) fou una província romana del nord d'Itàlia, a la vora de la mar Adriàtica des dels Alps (on limitava amb els eugans i els retis) fins a la mar a la boca del Padus (Po), i a l'est fins a l'Athesis (Adige). Tenien a l'oest als cenomans però el límit no està ben definit (segons Tit Livi la darrera ciutat dels vènets era Verona). La província formà part de la Gàl·lia Cisalpina i es va constituir en província (junt amb Ístria) en temps d'August i llavors va incloure Brixia, Cremona i Bergomun (a l'oest de Verona) i probablement va tenir el seu límit al riu Addua.

Estava habitada pels vènets però la província va incloure el país dels carnis, que vivien a l'est dels vènets fins a Tergeste (Trieste) amb límit al riu Timavus. Els vènets (llatí veneti) vivien a l'oest (entre els Athesis i el Plavis) i els carni (carnis) a l'est (fins a Ístria).

Des de la vall del Save, el pas dels Alps Julians deixava obert el camí cap a Venetia i els invasors el podien utilitzar. Així fou el cas d'Àtila el 452, que va arribar davant Aquileia, la va assetjar i la va destruir, igual que les ciutats de Concordia, Altinum, Patavium, Vicentia, Verona, Brixia, i Bergomum. Els habitants d'aquestes ciutats es van refugiar a les llacunes on van fundar un parell de ciutats al mig de l'aigua on abans només hi vivien pescadors: els fugits d'Aquileia van fundar Grado i els d'altres ciutats (principalment Patavium) van fundar Venècia.

Els principals rius del territori són el Athesis (Adige), el Medacus (Brentha) amb el seu afluent el Medacus Minor (Bacchiglione), el Silis (Sele), el Plavis (Piave) el Liquentia (Livenza), el Romantinus (Lemene), el Tilavemptus (Tagliamento), el Varanus i l'Anassus (esmentats per Plini, probablement el Stella i el seu afluent Cormor), i l'Alsa (Ausa). Altres rius de certa envergadura a l'est són el Turrus (Torre), el Natiso (Natisone) i el Sontius (Isonzo), aquest darrer amb el seu afluent Fluvius Frigidus (Wippach o Vipao); i finalment el Timavus i el Formio (Risano) que marcava el límit amb Ístria.

Les ciutats principals foren: Verona, Vicentia, Patavium, Ateste (Este), Altinum, Concordia, Opitergium, Tarvisium, Acelum (Asolo), Centa (Ceneda), Feltria (Feltre), Belunum (Belluno), Aquileia, Forum Julii, Vedinum (Udine), Julium Carnicum, i Tergeste (Trieste). Al país del carnis hi havia algunes ciutats com Flamonia (Flaggona), Osopum (Osopo), Glemona (Gemona), Artemia (Artegna), Cormones (Cormons) i Pucinum (Duino).