Venetis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mapa d'Armòrica on es veu el territori dels venetis

Els venetis (llatí veneti) foren un poble celta esmentat per Cèsar que anomena al seu territori com Venetia. Els venetis vivien a la costa de Bretanya, a Armòrica, i tenien per veïns al sud els Namnets o Nannets (dels que els separava el riu Vilaine), a l'est als redons, i al nord als osismis, que ocupaven la part més occidental de Bretanya. Estrabó els situa erròniament a la Gàl·lia Belga i els fa ancestres dels vènets de la mar Adriàtica (amb els que no tenien relació). La seva capital fou Dariorigum, més tard anomenada Veneti, i avui dia Gwened. Cal no confondre aquest poble amb els vènets.

La descripció de Cèsar[1] s'assembla molt al departament francès de Morbihan amb la península de Quiberon. Aquesta costa féu que els venetis dominaren el mar i pogueren comerciar amb Britània (Devonshire i Cornualla). Disposaven d'una marina important que els convertí en l'estat més poderós del Atlàntic.

Els venetis van combatre contra els romans el 57 aC i van rebre el suport de pobles no massa llunyans com els morins i els menapis, i també van demanar ajut a Britània. Cèsar, que estava absent en aquell moment va ordenar construir vaixells al Loire, al territori dels andecaus, els turons i els carnuts on les legions estaven acampades i que eren pobles que sabien construir vaixells. Va protegir la seva rereguarda enviant a Labienus al país des treviris per tenir tranquils als belgues i aturar als germans si provaven de creuar el riu; a Publi Licini Cras el va enviar amb 12 cohorts a Aquitània per impedir que arribés ajut des allí; i va enviar a Q. Titurius Sabinus amb tres legions contra els unelis, els curiosolites i els lexovis. La direcció de la flota fou confiada a D. Brutus i en part estava formada per vaixells oferts pels pictons i els santons i altres pobles ja sotmesos.

Cèsar va començar la campanya assetjant les ciutats dels venetis, però aquestos es movien d'una ciutat a l'altra amb els seus vaixells i els setges mai s'acabaven. Cèsar no podia fer res perquè encara no disposava de tots els seus vaixells, de manera que va esperar a la resta de la seva flota. Quant va arribar els venetis amb 220 vaixells es van enfrontar als romans i en una batalla naval que va durar tot el dia els romans, tot i que inferiors en nombre de vaixells, van poder derrotar l'enemic, que va perdre gairebé tota la seva marina i a la major part dels joves i no tant joves que podien lluitar. Els venetis es van rendir sense condicions.

Cèsar va fer matar a tots els membres de l'assemblea dels venetis acusat d'haver violat la llei per empresonar a Quint Velani i Tit Sil·li (enviats romans que havien arribat al país el 57 aC demanant subministraments pels romans aquarterats al riu Loire) i la resta del poble fou venuda en subhasta com esclaus; el territori va quedar gairebé despoblat i el poble dels venetis va desaparèixer.

A la guerra contra Vercingetorix (52 aC) els set o vuit pobles d'Armòrica només van aportar sis mil homes.

Referències[modifica | modifica el codi]