Ventosateràpia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Un pacient rebent ventosateràpia xinesa

La ventosateràpia xinesa (en xinès:拔) és una part de la medicina tradicional xinesa però que es troba en altres cultures del món. Fa servir petites tasses per a succionar la pell. La primera menció de ventosateràpia es troba al Papir Ebers, dels antics egipcis cap al 1550 aC Hipòcrates (cap a 400 aC) també va fer servir aquest mètode per a malalties internes i problemes estructurals. En la medicina tradicional xinesa és un mètode per aplicar acupressió creant el buit en la pell dels pacients. Amb això tracten el refredat comú, la pneumonia i la bronquitis.[1] Segons la Societat Americana contra el càncer no hi ha proves que la ventosateràpia guareixi el càncer o cap altra malaltia.[2] La ventosateràpia crea una petita zona amb baixa pressió atmosfèrica pròxima a la pell. Hi ha moltes maneres de fer-ho.[3] Les tassetes poden ser de moltes formes incloent esferes i campanes i van de 25 a 75 mm de diàmetre.

Referències[modifica]

  1. State Administration of Traditional Chinese Medicine and Pharmacy, "Advanced Textbook on Traditional Chinese Medicine and Pharmacology," volume IV, 1997 New World Press, Beijing
  2. «ACS :: Cupping», 23-05-2007. Arxivat de l'original el 2009-12-24. [Consulta: 21 juny 2007].
  3. Cui Jin and Zhang Guangqi, "A survey of thirty years' clinical application of cupping", Journal of Traditional Chinese Medicine 1989; 9(3): 151–154

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ventosateràpia