Ventura Pons

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Ventura Pons
Ventura Pons als III Premis Gaudí (2011)
Ventura Pons als III Premis Gaudí (2011)
Nom de naixement: Bonaventura Pons i Sala
Naixement: 25 de juliol de 1945 (1945-07-25) (69 anys)
Barcelona
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Pàgina web: www.venturapons.cat

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
La rossa del bar (1986)
Aquesta nit o mai (1992)
Carícies (1998)
Morir (o no) (2000)
Fitxa sobre Ventura Pons a IMDb

Bonaventura Pons i Sala, conegut popularment com a Ventura Pons (Barcelona, 25 de juliol del 1945), és un director de cinema, guionista i productor català.[1][2] Ha rebut diversos premis cinematogràfics, i l'any 2007 ha ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.[3]

La seva obra s'ha programat en els millors festivals internacionals de cinema, destacant especialment en el Festival Internacional de Cinema de Berlín, on ha aconseguit la seva presència durant cinc anys consecutius. Actual conseller de la SGAE i patró de la Fundació Autor ha estat vicepresident de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya.

Biografia i obra cinematogràfica[1][modifica | modifica el codi]

Ventura Pons va créixer a la Barcelona gris de la postguerra. Durant l'adolescència, però, va poder viatjar amb freqüència a Londres, on va investigar el documentalisme britànic i va conèixer John Osborne, John Flecher i altres integrants de la generació Angry Young Men. Aquests cineastes serien, a l'inici de la seva carrera cinematogràfica, els principals referents.

El 1967 va iniciar la trajectòria professional en el món del teatre i durant una dècada va dirigir diferents espectacles de text. L'experiència teatral tindria una gran influència en la seva faceta com a director cinematogràfic, especialment pel que fa a direcció d'actors, a la qual sempre va donar una gran importància.

Pons va debutar al cinema amb Ocaña, retrat intermitent, una visió intimista del pintor andalús José Pérez Ocaña, un personatge provocador que va marcar la vida de la Rambla i la plaça Reial de Barcelona de final dels anys setanta. Rodada en sis dies amb un caràcter documental, retratava la realitat d'uns personatges marginals i va suposar una nova proposta cinematogràfica, en un país que vivia moments d'importants canvis polítics i culturals. La pel·lícula va ser seleccionada per al Festival de Canes l'any 1978 i a partir d'aquí va iniciar una llarga trajectòria per festivals internacionals fins a convertir-se en una pel·lícula de culte.

L'any 1981 va dirigir El vicari d'Olot i el 1985 va fundar la productora Els Films de la Rambla, amb la qual va filmar La rossa del bar i totes les pel·lícules posteriors. Començava una etapa farcida d'exitoses comèdies, com Puta misèria! (1989), Què t'hi jugues, Mari Pili? (1990), Aquesta nit o mai (1992) i Rosita, please! (1993). L'any 1994 va estrenar El perquè de tot plegat, amb un guió basat en els contes de l'escriptor català Quim Monzó.

Monzó va ser el primer d'una llarga llista d'escriptors contemporanis amb qui el cineasta barceloní va mantenir una estreta col·laboració: va adaptar textos de Josep Maria Benet i Jornet (Actrius, 1996, i Amic/Amat, 1998); de Sergi Belbel (Carícies, 1997, Morir (o no), 1999, i Forasters, 2008); de Lluís-Anton Baulenas (Anita no perd el tren, 2000, Amor idiota, 2004, i A la deriva, 2009); de Jordi Puntí i Garriga (Animals ferits, 2005), de Ferran Torrent (La vida abismal, 2006) i de Lluïsa Cunillé (Barcelona (un mapa), 2007). A més, l'any 2002 va dirigir El gran Gato, un musical documentat al voltant de la figura del cantant d'origen argentí i gran impulsor de la rumba catalana el Gato Pérez.

Direccions de teatre[modifica | modifica el codi]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Com a
Director Guionista Productor
1977 Ocaña, retrat intermitent Sí Sí
1979 Informe sobre el FAGC Sí Sí
1980 El vicari d'Olot Sí
1986 La rossa del bar Sí Sí
1989 Puta misèria! Sí Sí
1991 Què t'hi jugues, Mari Pili? Sí Sí
1992 Aquesta nit o mai Sí
1993 Rosita, please! Sí Sí
1995 El perquè de tot plegat Sí Sí
1997 Actrius Sí Sí Sí
1998 Carícies Sí Sí Sí
1999 Amic/Amat Sí Sí
2000 Morir (o no) Sí Sí Sí
2001 Anita no perd el tren Sí Sí Sí
2002 Menja d'amor Sí Sí Sí
2003 El gran Gato Sí Sí Sí
2004 Amor idiota Sí Sí Sí
2005 Animals ferits Sí Sí Sí
2006 La vida abismal Sí Sí Sí
2007 Barcelona (un mapa) Sí Sí Sí
2008 Forasters Sí Sí Sí
2009 A la deriva Sí Sí Sí
2010 Mil cretins Sí Sí
2012 Any de Gràcia Sí Sí Sí
2013 Un berenar a Ginebra Sí Sí Sí
2013 Ignasi M. Sí Sí Sí

Guardons[modifica | modifica el codi]

D'entre els principals premis a què ha optat, els principals han estat els següents:<

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ventura Pons». Web de la Generalitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: novembre de 2013].
  2. «Ventura Pons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Es redueixen a un terç les Creus de Sant Jordi del 2007 a Directe.cat, 13 de juny de 2007

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema