Venus imperial
| Vénus impériale | |
|---|---|
  | |
| Fitxa | |
| Direcció | Jean Delannoy |
| Protagonistes | |
| Director artístic | Italo Tomassi |
| Producció | Lucio Bompani |
| Guió | Rodolphe-Maurice Arlaud Jean Aurenche Leonardo Benvenuti Piero De Bernardi Jean Delannoy |
| Música | Angelo Francesco Lavagnino |
| Dissenyador de so | Bruno Brunacci |
| Fotografia | Gábor Pogány |
| Muntatge | Otello Colangeli |
| Vestuari | Giancarlo Bartolini Salimbeni |
| Productora | Cineriz (Itàlia) France Cinema Productions Gaumont (França) Royal Film (França) |
| Distribuïdor | Cineriz (Itàlia) Gaumont (França) StudioCanal |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França Itàlia |
| Estrena | 1963 |
| Durada | 145 minuts |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Comèdia dramàtica històrica |
| Lloc de la narració | França |
       | |
Venus imperial (títol original en francès: Vénus impériale; en italià: Venere imperiale) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Jean Delannoy i estrenada el 1963. Ha estat doblada al català.[1]
Argument[2]
Els amors i la vida novel·lada de Pauline Bonaparte, germana preferida de Napoleó. Després que les seves primeres esposalles han estat trencades pel seu germà per raons polítiques, s'enamora del cap d'esquadró Jules de Canouville que ha conegut a Itàlia. Però, sempre per raons estratègiques, Napoleó li demana que es casi amb el general Leclerc. Quan mor aquest de la febre groga a Santo Domingo, Pauline entra a França i el seu germà organitza encara el seu matrimoni amb el príncep Borghese que no estimarà mai. Coneix Jules de Canouville, potser el seu únic verdader gran amor, però és mort en la campanya de Rússia i Pauline serà exiliada amb el seu germà.
Repartiment
- Gina Lollobrigida: Paulina Bonaparte
- Raymond Pellegrin: Napoleó Bonaparte
- Stephen Boyd: Jules de Canouville
- Micheline Presle: Josefina de Beauharnais
- Massimo Girotti: General Leclerc
- Gabriele Ferzetti: Louis-Marie-Stanislas Fréron
- Giulio Bosetti: Camillo Borghese
- Gianni Santuccio: l'escultor Antonio Canova
- Elsa Albani: la pianista
- Aldo Berti: el moribund a l'expedició de Santo Domingo
- Andrea Bosic: Del Val
- Lilla Brignone: Maria Letizia Ramolino (Letizia Bonaparte)
- Edith Peters: la dona del general Thomas
- Nando Tamberlani: el pontifex
- Ernesto Calindri: l'abat Fesch
- Claudio Catania: Jérôme Bonaparte
- Andrea Checchi: El Doctor
- Liana Del Balzo: la príncesa Borghese
- Giustino Durano: El Doctor Bousqué
Premis i nominacions
Premis
- David di Donatello 1963: Premi de la millor actriu a Gina Lollobrigida, ex æquo amb Silvana Mangano per Le Procès de Vérone (1963).
- Ruban d'argent del Sindicat nacional dels periodistes cinematogràfics italians 1963: Ruban d’argent a la millor actriu a Gina Lollobrigida.
Nominacions
- Ruban d'argent del Sindicat nacional dels periodistes cinematogràfics italians 1963:
- Gábor Pogány nominada pel Ruban d'argent a la millor fotografia en color.
- Giancarlo Bartolini Salimbeni nominada per el Ruban d'argent al millor vestuari.
Referències
- ↑ esadir.cat. Venus imperial. esadir.cat.
- ↑ «Venere imperiale». ‘‘The New York Times’’.
Enllaços externs
Venus imperial a Internet Movie Database (anglès)
Venus imperial a Allmovie (anglès)
Venus imperial a FilmAffinity (anglès)- Venus imperial a AlloCiné (francès)
