Venus prehistòrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Les venus prehistòriques són figures estatuetes femenines d'ivori, pedra o terracota (segurament també potser de fusta, però s'haurien perdut) prehistòriques, habituals en les societats paleolítiques especialment en el Paleolític Superior. Hi ha bibliografies on es parla d'elles com de venus paleolítiques però el fet és que algunes d'elles, com la venus de Gavà pertanyen al període neolític. Les venus paleolítiques constitueixen la principal categoria d'art mobiliari, superant el centenar d'exemplars, en el cas de les figures de ple volum, i els dos centenars si s'inclouen representacions parietals.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer descobriment va ser la Venus de Brassempouy, el 1893, per Édouard Piette. Quatre anys més tard, Salomó Reinach donava a conèixer les estàtues d'esteatita de les coves de Grimaldi. El 1908 va ser exhumada la famosíssima Venus de Willendorf, en un camp de loess de la vall del Danubi, a Àustria. Aquesta escultura, que s'ha convertit en una icona, anunciava el domini de les cultures femenines que s'estenien des dels Pirineus francesos fins a les planes siberianes del llac Baikal.

La majoria d'aquestes venus procedeixen dels períodes aurinyacià o gravetià del paleolític superior europeu, tot i que també s'ha aplicat a figures semblants d'altres èpoques i cultures (com les venus de la cultura neolítica de Valdivia, a l'actual Equador o la molt més antiga Venus de Berejat Ram). Igual que en molts artefactes semblants, és difícil determinar el seu significat cultural exacte, però és possible que es tractés d'amulets de fertilitat, seguretat i èxit o potser de representacions de deesses. Van ser batejades amb el nom de Venus en estendre la noció que constituïen un ideal de bellesa prehistòric, i, encara que la idea ha estat rebutjada, la denominació de Venus persisteix.

Descripció[modifica | modifica el codi]

La figura femenina pot ser relativament detallada o molt esquemàtica, però en general tenen els atributs sexuals molt marcats i sovint en estat de gestació quedant clarament destacats els pits, els malucs i els òrgans genitals. Però així com això també és comú els seus demas parts del cos apareguin desdibuixades: els braços són molt petits, els peus amb prou feines es veuen i la cara, que sol en general ser inexistent. Aquestes escultures tenen grandàries modestes, fins diminuts, oscil·lant entre els 4 i els 25 centímetres, aproximadament.

Interpretació[modifica | modifica el codi]

Quant a la interpretació, l'alta proporció de figures femenines en l'art moble del Paleolític Superior és suficient per admetre l'important paper de la dona en aquelles societats prehistòriques. Sabem que no eren objectes amb una utilitat pràctica productiva; també sabem que han aparegut en llocs d'habitació i no en llocs i enterrament. Podria ser que estiguessin a la vista de qualsevol, no sent, doncs, amulets recòndits o secrets (el que explicaria la seva enorme difusió geogràfica). No obstant això, poc més es pot dir. Totes les teories sobre la Gran Deessa Mare, la deessa de la fecunditat o els cànons de bellesa són meres especulacions que no arriben, si més no si pot ser formulades com autèntiques hipòtesis científiques, ja que no hi ha manera d'establir procediments de contrastació, ni trobar proves científiques, etc.

Les venus trobades en llocs com Willendorf, coronaven amuntegaments, potser altars. A Gagarino (Rússia) set venus van aparèixer repartides a l'interior d'una cabana de forma oval de més de cinc metres de llarg, com amulets apotropaics per a cada un dels ocupants del lloc. Cas semblant és el de Mal'ta (llac Baikal), però en aquest cas les cabanes només tenien figuretes a la part esquerra de la barraca. No se'n poden citar gaires exemples més, ja que moltes d'aquestes estatuetes van ser descobertes quan les tècniques arqueològiques eren molt rudimentàries, encara que podem testificar que apareixen tant en assentaments a l'aire lliure com en cova.

Sabem, però, que tant la Venus de Willendorf com la de Laussel estan pintades amb ocre vermell; aquesta última apareix associada a una altra que sembla la seva imatge especular i a un home amb trets itifàlics. Aquesta associació d'home/dona + bisó sembla corroborar les interpretacions binàries de André Leroi-Gourhan.

Venus notables[modifica | modifica el codi]

Nom Edat (en milers d'anys, aprox.) Localització Material Imatge
Venus de Hohle Fels 35–40 Jura de Suabia, Alemanya ivori de mamut
Venus de Hohle Fels
Venus de Galgenberg 30 Baixa Àustria Serpentina
Venus de Galgenberg
Venus de Dolní Věstonice 27–31 Moràvia, República Txeca ceràmica
Venus de Dolní Věstonice
Venus de Lespugue 24–26 Pirineus Francesos ivori
Venus de Lespugue
Venus de Willendorf 24–26 Baixa Àustria pedra calcària
Venus de Willendorf
Venus de Mal'ta 23 Província d'Irkutsk, Rússia ivori
Venus de Mal'ta
Venus de Moravany 23 Moravany nad Váhom, Eslovàquia ivori de mamut
Venus de Moravany
Venus de Brassempouy 22 Aquitània, França ivori
Venus de Brassempouy
Venus de Laussel 20 Dordonya, França relleu en pedra calcària
Venus de Laussel
Venus figurines de Gönnersdorf 11,5–15 Alemanya ivori, antler, os
Venus figurines de Gönnersdorf
Venus ode Monruz 11 Suïssa black jet
Venus ode Monruz

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Altres exemples de venus són:

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Campàs Montaner i Anna Gonzàlez Rueda Iconografia de la dona al Paleolític. 142 pàgs. (2010). Creative Commons.
  • Claudine Cohen: La femme des origines. Images de la femme dans la préhistoire occidentale. Paris, Belin-Herscher, 2003.
  • Henri Delporte: Le problème des statuettes féminines dans le leptolithique occidental. In: Mitteilungen der Anthropologischen Gesellschaft Wien 42, 1962, S. 53–60.
  • Henri Delporte: L'image de la femme dans l'art préhistorique, Ed. Picard 1979.
  • Rudolf Feustel: Jungpaläolithische Wildbeuter in Thüringen. Weimar 1961.
  • Judith M. Grünberg: Frauen in der Kunst der Altsteinzeit. In: Harald Meller (Hrsg.): Schönheit, Macht und Tod. 120 Funde aus 120 Jahren Landesmuseum für Vorgeschichte Halle. Landesamt für Denkmalpflege und Archäologie Sachsen-Anhalt, Halle (Saale) 2001, S. 196-197, ISBN 3-910-01064-4.
  • Christiane Höck: Die Frauenstatuetten des Magdalénien von Gönnersdorf und Andernach. In: Jahrbuch des Römisch-Germanischen Zentralmuseums 40, 1993, S. 253–316.
  • Michel Lorblanchet, M.-C. Welte: Les figurations féminines stylisées du Magdalénien supérieur du Quercy. In: Bulletin de la Société des études littéraires, scientifiques et artistiques du Lot 108, 3, 1987, S. 3–57.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Venus prehistòrica