Verb incoatiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els verbs incoatius són un nombrós grups de verbs del grup III que, en la conjugació dels seus presents d'indicatiu i de subjuntiu, adjunten a l'arrel un element de naturalesa discutida (encara que majoritàriament es considera un tipus de morfema), que s'anomena habitualment increment. Aquest increment té, la forma -eix- (pronunciat amb e oberta i fricativa palatal sorda) en català central, i -ix- en català nord-occidental i valencià (pronunciat amb i pura i xeix fricativa palatal sorda), i s'uneix directament a l'arrel. Després d'aquest increment, s'incorporen la resta de morfemes típics de la flexió verbal.

Aquest increment només apareix a les formes que s'esperarien rizotòniques (1a, 2a, 3a i 6a persones), però, en ser tònic, atreu l'accent. Això fa que els verbs incoatius presentin sempre les arrels àtones, fet que ha portat alguns autors a discutir sobre el fonema subjacent en aquestes vocals, en esdevenir impossible de fer tònic.

La conjugació dels verbs incoatius, per tant, resulta igual a la dels verbs del seu mateix grup que no són incoatius (els anomenats verbs purs), excepte als presents. Fixeu-vos en l'exemple següent:

PRESENT D'INDICATIU PRESENT DE SUBJUNTIU IMPERATIU
VERB PUR VERB INCOATIU VERB PUR VERB INCOATIU VERB PUR VERB INCOATIU
dormo, dorm serveixo, servisc dormi, dorma serveixi, servesca - -
dorms serveixes, servixes dormis, dormes serveixis, servesques dorm serveix
dorm serveix, servix dormi, dorma serveixi, servesca dormi, dorma serveixi
dormim servim dormim servim dormim servim
dormiu serviu dormiu serviu dormiu serviu
dormen serveixen, servixen dormin, dormen serveixin, serveixen dormin, dormen serveixin

Ara bé, cal dir que els increments no són exclusius dels verbs incoatius del grup III, sinó que també es troben verbs amb increments als grups I i sobretot al grup II, encara que en aquests casos l'increment s'anomena increment velar i presenta una distribució lleugerament diferent.

Pel que fa a la distinció dins el grup III entre verbs purs i incoatius, és un tema complex i en procés actiu de canvi. Es pot considerar que la majoria de verbs del grup III segueixen el model incoatiu, i uns pocs, i en recessió, són de conjugació pura. Per defecte, el verb es considera incoatiu, i els verbs purs estan marcats específicament així al lexicó. A més, l'extensió de la conjugació incoativa és un procés actiu, i molts parlants vacil·len a l'hora de conjugar un verb entre un model i un altre, tot i que en casos de vacil·lació s'acaba per adoptar el model incoatiu. Per tant, els verbs purs del grup III són: bullir, sortir, dormir, escopir, tossir, sentir, lluir, collir i pocs més (cal consultar obres específiques). La resta són incoatius.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

article Fighting irregularity: the reconstruction of verb morphology in Northern Catalan de Claudi Balaguer