Berbena

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Verbena officinalis)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb Verbena.
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Berbena
Illustration Verbena officinalis0.jpg
Verbena officinalis2.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Lamiales
Família: Verbenaceae
Gènere: Verbena
Espècie: V. officinalis
Nom binomial
Verbena officinalis
L.

La berbena (Verbena officinalis) és una planta herbàcia perenne i vivaç de la família de les verbenàcies. El seu nom prové del llatí verb¯enam ‘verbena' planta de usos màgics i medicinals. Officinalis, també prové del llatí i és un qualificatiu que significa "de la botiga de farmàcia", "d'ús medicinal". És una espècie comuna als vorals de camins, dics, terrenys erms, llocs humits, cunetes, llocs sorrencs, camps abandonats i regió litoral. Es distribueix per quasi tota Europa (excepte Islàndia), Àsia i Àfrica septentrional. Molt comúna a Espanya i introduïda a Noruega, Suècia i Finlàndia. A Catalunya prolifera a l'estatge montà i a la terra baixa mediterrània. (província d'Alacant, província de Barcelona, província de Lleida, província de Tarragona, província de València, Illes Balears, província de Girona i província de Castelló.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

És una planta perenne i per la seva forma vital de Raunkjaer és un camèfit. Pot arribar a fer de 30 a 100 cm. És una planta rima, més o menys ramificada, que pot arribar al metre d'alçada. Les tiges són subtils, rectes, quadrangulars, ramificades a la part alta, aspres a les arestes i sense pèl a la resta. Les fulles són oposades i de contorn irregular (dentades). Les fulles són aspres i es presenten oposades, les inferiors són oblongues peciolades, mentre que les superiors són més petites, estretes i una mica festonejades.

Presenta una inflorescència espiciforme (en forma d'espiga). les flors són petites i de color rosaci o liliaci, dipositades en espigues terminals. El periant té els sèpals units formant un calze amb cinc dents o lòbuls. Algunes vegades és irregular. Té una corol·la simpètala amb cinc lòbuls imbricats, sovint amb un tub prim i un limbe eixamplat, menys sovint campanulat o bilabiat. El periant és de color malva-blavenc. L'androceu té els estams rarament isòmers amb els lòbuls de la corol·la, més sovint quatre i una mica didínams, algun cop dos, a vegades tots o alguns dels que falten estaminodials; filaments inserits al tub de la corol·la i alternats amb els lòbuls de la mateixa. Disc nectarífer al voltant del ovari poc desenvolupat o algunes vegades absent, tub de la corol·la nectarífer per dins en Avicenia. El gineceu normalment és de dos carpels units, inicialment amb l'ovari bilocular però de sobte es divideix en quatre càmeres uniloculades per intrusió de particions del nervi medi carpel·lar. El fruit és drupaci, té de dos a quatre pirenis, molt sovint separant-se en quatre núcules monosaminades, a vegades la càpsula té de dos a quatre valvades.

El seu fruit és una càpsula comprimida lateralment i rugosa que conté quatre llavors. La seva floració es produeix entre el mesos de juny i octubre.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

S'utilitza la planta sencera dessecada, sobretot la flor i en menor importància l'arrel. El principi actiu de la berbena és un heteròsid anomenat berbenalòsid que té caràcter estimulant del sistema nerviós parasimpàtic i per hidròlisi produeix berbenalol, berbenalina, berbenanina i hastasòdid. la berbena conté mucílags, glucòsids, olis essencials (limonè, citrals, terpens, alcohols terpènics i geramiol), saponina, àcid silícic, àcid cafèic, tanins i principis amargs. També té derivats del fenilpropà com el berbascòsid, eucovòdis i martinòsids.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

  • Sedant: estimula el sistema parasimpaticomimètic degut a l'heteròsid irioide berbenalol reduint la força i freqüència del bateg cardíac i estimulant el peristalisme intestinal. També té un cert efecte com analgèsic local. Per la seva activitat sedant s'utilitza per combatre l'insomni provocat per estats de nerviosisme que no permeten conciliar la son. Acaba amb les migranyes per la seva activitat antineuràlgica i sedant.
  • Astringent: els tanins frenen les diarrees i són hemostàtics locals afavorint la coagulació de les ferides.
  • Antiinflamatòria: els mucílags disminueixen les inflamacions a més d'unir una capacitat demulcent que relaxa, suavitza i protegeix la pell i les mucoses.
  • Antiespasmòdica: el berbenalol és un glucòsid amb efectes parasimpaticomimètics, antitèrmic, uterotònic i vasodilatador renal.
  • Malalties infeccioses: la berbena s'ha recomanat per la convalescència de malalties agudes.
  • Ginecologia: les infusions de berbena es recomanen per augmentar el volum de llet. Per evitar menstruacions doloroses i reumatisme.
  • Sistema digestiu: en grans quantitats, pot provocar el vòmit.
  • Hipnòtic: la berbena produeix una lleugera depressió del sistema nerviós central.
  • Antitussigen: els iridoides exerceixen un efecte calmant sobre la mucosa respiratòria inhibint el reflex de la tos.
  • Digestiu : s'ha comprovat que la berbena augmenta la producció de sucs gàstrics en els animals.

S'ha utilitzat pel tractament del nerviosisme, insomni, ansietat, esgotament físic, esgotament psíquic, tos improductiva, asma, bronquitis, refredat comú, dispèpsies, discinèsia biliar, oligúria, retenció urinària, edema, artritis, artràlgies, gota. També s'ha utilitzat per via tòpica pel tractament de estomatitis, laringitis, dermatitis, prurit, cremades.

  • Accions farmacològiques / propietats: la berbena té propietats galactogogas que s'han atribuït a l'aucubina. S'han utilitzat extractes del fruit de la berbena per tractar las dismenorrea i estimular la lactància. La berbena té propietats parasimpàtiques dèbils, que provoquen una lleugera contracció uterina. S'ha descrit que la berbenalina té activitat estimulant uterina. S'ha descrit activitat simpàtica: la berbenalina a dosis baixes actua com agonista en les terminacions nervioses simpàtiques, mentre que les dosis elevades provoquen l'antagonisme. El berbascòsid actua com antihipertensiu i analgèsic. En ratolins s'ha descrit una dèbil acció laxant dels glusòdis iridoides.
  • Toxicitat:Els extractes de berbena poden presentar una certa acció hipotiroïdal (disminueixen l'activitat de la glàndula tiroide) pel que poden bloquejar l'acció de determinades hormones. Està prohibit el seu ús en dones embarassades perquè el berbenalòsid (heteròsid irioideu que s'hidrolitza en berbenalol) pot causar un efecte uterotònic i dificultar les contraccions característiques del part.

Dosis elevades de berbenalina provoquen la paràlisi del Sistema Nerviós Central, la qual cosa causa l'aparició d'estupor i convulsions.

  • Usos tradicionals:tradicionalment s'utilitzava pel guarniment, a l'antiga Roma trenaven els talls de berbenes fresques per col·locar-les com corones als caps dels missatgers i ambaixadors per donar-los una distinció especial.

Durant l'edat mitjana es va utilitzar en pocions i beuratges pels endevins i bruixes que facilitaven a aquells que creien en la seva capacitat afrodisíaca.

Dioscòrides la considerava una herba sagrada, ja que era una de les espècies més emprades en les cerimònies religioses.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gausachs i Calvet R. Les herbes remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol.1.p. 326, 327. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 2007
  • Lavnert E. Guía de las plantas medicinales y comestibles de España y Europa.p.154. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1982
  • Polunin O. Guía de campo de las flores de Europa.p. 396, 397. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1991
  • Polunin O, Smythies B.E. Guía de campo de las flores de España.p. 326, 327.. Barcelona: Ediciones Omega S.A., 1981
  • Consejo general de colegios oficiales de farmacéuticos. Plantas medicinales y fitoterapia II.p. 204, 205. 2001
  • Bolòs O, Vigo J, Masalles R, Ninot J. Flora Manual dels països catalans.p. 758. Barcelona: Pòrtic, 2005
  • Barnes J, Anderson L, Phillipson J. Plantas medicinales.p. 502,503. Barcelona: Pharma Editora, 2004
  • Guía de plantas medicinales. Plantas para la salud. Tomo 6.p. 411. Madrid: Ediciones Rueda, 2003
  • Ticli B. El herbario de la salud.p. 125. Barcelona: Editorial de Vecchi, 1997
  • Berdonces i Serra. Gran enciclopedia de las plantas medicinales.p. 947, 948.. Barcelona: Ediciones Tikal
  • Diccionario integral de plantas medicinales. Madrid: RBA Integral, 2002.p. 601.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]