Verdú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Verdú (desambiguació)».
Verdú
Bandera de Verdú Escut de Verdú
(En detall) (En detall)
Localització

Verdú situat respecte Catalunya
Verdú situat respecte Catalunya

Localització de Verdú respecte de l'Urgell


Municipi de l'Urgell
Torre Castellana
Torre Castellana
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Urgell
Gentilici Verduní, verdunina
Superfície 35,8 km²
Altitud 434 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
1.002 hab.
27,99 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 345400 4608450Coord.: 41° 36′ 46″ N, 1° 8′ 40″ E / 41.61278°N,1.14444°E / 41.61278; 1.14444
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

1
Josep Riera i Canyelles (AIPN)
Codi postal 25340
Codi territorial 252424

Verdú és un municipi de la comarca de l'Urgell que properament regarà el canal Segarra-Garrigues. El seu terme municipal té 3.600 hectàrees. El paisatge el conformen turons i serres suaus intercalats amb valls i planes conreades de cereal, vinya, oliveres i ametllers. Hi ha disseminats petits bosquets de pins i alzines per tot el terme. L'economia agrària local es sustenta bàsicament pel conreu de la vinya. Verdú és conegut pel vi, per la ceràmica negra, pel Castell de Verdú i l'Església de Santa Maria de Verdú, per Sant Pere Claver, pel Centre d'Art Contemporani de Cal Talaveró i recentment pel Museu de Joguets i Autòmats Manel Mayoral.

Història[modifica | modifica el codi]

La història de Verdú està marcada per la seva pertinença al monestir de Poblet durant sis-cents anys (des del 1227 fins al 1835). La població, abans de la riuada de 1184, estava situada a la vall del riu Cercavins, al costat d'una font i al voltant de l'església de Santa Magdalena. Després de la riuada que arrasà tres quartes parts de l'antic poble, la senyora de Verdú, Berenguera de Cervera, accedí a que els vilatans traslladessin les seves cases dalt el pla, al voltant del Castell que s'havia començat a construir un segle abans. A canvi aconseguí que els verdunins bastissin les muralles i portals envoltant la nova vila. El fill de Berenguera, Guillem de Cervera vengué la vila a Poblet. I sota els auspicis del monestir, Verdú va gaudir de molts privilegis i avantatges, que el van fer prosperar més que les poblacions veïnes, durant molts segles. Testimoni d'aquesta prosperitat en són el Castell, l'Església Parroquial i també el conjunt de carrers i cases pairals.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
126 143 148 603 1.300 2.007 2.170 2.185 1.844 1.878
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.827 1.707 1.619 1.551 1.515 1.212 945 960 948 949
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
994 991 1.041 1.067 1.074 1.027 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fires[modifica | modifica el codi]

Verdú és conegut històricament per la ceràmica negra i sobretot per les fires de bestiar que s'hi celebraren durant sis-cents anys gràcies a la influència de Poblet i que esdevingueren les més importants de tot Catalunya. L'any 1378 el rei Pere III el Cerimoniós concedí el privilegi de fer una fira per Sant Marc, el 15 d'abril, i de 10 dies de durada. Més tard, el rei Ferran el Catòlic, prohibí que se'n celebrés cap altra en poblacions veïnes els dies abans, perquè no fessin competència a Verdú. Les fires s'acabaren el 1975 degut a la mecanització del camp. La importància de la fira es pot veure avui encara perquè influí en l'urbanisme del poble: amb carrers molt amples on hi havia les quadres del bestiar, i una plaça gran i porxada on hi havia mercat. També en l'arquitectura de les cases, amb estables enormes, sales de menjar molt grans i moltes habitacions al segon pis i golfes, per encabir els firaires.

El vi[modifica | modifica el codi]

A Verdú hi ha diversos cellers que elaboren i venen vi dins la D.O. Costers del Segre i D.O. Catalunya. Verdú també està dins la D.O. Cava. El clima de contrastos de temperatura i la poca pluviometria fa que surtin uns vins negres intensos de gust i color, molt apreciats i premiats arreu del món. També els blancs, tant els madurats en bota com els joves, tenen uns aromes característics i amb excel·lent acceptació. Al voltant del 12 d'octubre se celebra cada any la festa de la Verema i el Vi amb una Mostra de Vins i Gastronòmica on es pot comprar directament a totes les bodegues de Verdú i de la zona. Les bodegues que elaboren a Verdú són Carviresa, Casa Pardet, Celler Cercavins i Mas de Mòra.

La ceràmica de Verdú[modifica | modifica el codi]

Des dels ibers arranca la tradició ceramista a Verdú (poblat dels Estinclells del segle III aC). Ja en època medieval estan localitzats dos forns dins les muralles de la vila, els segles XIII i XIV. Però és el 1470 quan es comença a fer ceràmica negra. Al segle XVIII Verdú tenia uns trenta forns de ceràmica. Existia el gremi de ceramistes per regular l'ofici i ajudar-se en cas de necessitat. Des del sud de França fins a Sòria arribava la clientela de pagesos i menestrals que bevien l'aigua fresca dels "sillons" de Verdú, que és com s'anomenen a les contrades lleidatanes els càntirs. Actualment es manté la producció de ceràmica amb quatre forns de ceràmica negra i quatre forns d'altres tipus de ceràmica. Cada any, el primer cap de setmana de juny se celebra la Festa del Silló i Fira de la Ceràmica de Verdú.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Museu de Joguets i Autòmats[modifica | modifica el codi]

Museu de Joguets i Autòmats

El Museu de Joguets i Autòmats, mundialment un dels més importants en la seva temàtica,[cal citació] exposa mil peces en un edifici espectacular. El museu, que es troba al número 23 de la Plaça Major, és fruit de la iniciativa de Manel Mayoral i s'hi exposen atraccions de fira, bicicletes, futbolins, joguets de llauna, cotxes de pedal, autòmats, teatrins, jocs, patinets, cartells... [2]

El Castell[modifica | modifica el codi]

El Castell de Verdú és una obra arquitectònica monumental. El corona una torre cilíndrica manresana de 25 metres d'alçada i 25 de diàmetre, construïda als vols de l'any 1080. Té dues sales romàniques, del segle XI i és l'únic castell català que conserva tres naus gòtiques grans sobreposades una damunt de l'altra. La tercera és la sala gòtica Abat Copons, que recentment restaurada és una joia del gòtic civil català. Al voltant del pati d'armes hi ha una galeria renaixentista amb una escalinata de pedra vorejant la torre. A la planta baixa-soterrani hi va intervenir per encàrrec de la Cooperativa de Verdú, l'arquitecte Cèsar Martinell, deixeble d'Antoni Gaudí. Deixant mostra de l'arquitectura modernista.

L'Església i la vila closa[modifica | modifica el codi]

L'església de Santa Maria de Verdú L'actual església es pot datar cap a finals del segle XIII, per l'austeritat pròpia de l'orde del Cister. Constava d'una única nau, però el creixement de la població va provocar la progressiva ampliació. La imatge de pedra que presideix l'altar és del segle XV i fou realitzada per Andreu Pi. Aquest imaginaire també dugué a terme les portes de la sagristia. L'obra del retaule la realitzà el pintor Jaume Ferrer, un dels pintors amb més renom a les terres de Lleida en aquesta època. Avui en dia el retaule el podem veure al Museu Episcopal de Vic. L'església d'acord amb les necessitats de la població es va anar ampliant, acabant sent una església amb tres naus, cobertes la central, amb una volta de canó lleugerament apuntada i les dues laterals amb volta de creueria, donant testimoni de l'època en què van realitzar-se. D'una època posterior és la talla de la Puríssima, d'estil barroc, realitzada per Agustí Pujol l'any 1623, que ja n'havia realitzat d'altres, sobretot a Barcelona. A destacar també l'absidiola de la nau dreta del temple dedicada a Sant Flavià. La Guerra Civil va fer que el retaule desaparegués. A mà esquerra hi ha la làpida de consagració de l'església, feta l'any 1586 per l'arquebisbe de Tarragona Joan Terès i Borrull, fill de la vila. A destacar també la imatge del Sant Crist, la imatge més preuada i de més veneració a Verdú. Datada entre finals del segle XIII i principis del segle XIV, que la població de Verdú implora en temps de secades i epidèmies. Cal que també fem esment a les actuals pintures que decoren l'altar, obra del pintor targarí Jaume Minguell, fetes els anys 1955-1956. L'última obra d'embelliment que s'ha dut a terme a l'església ha estat la col·locació dels vitralls, l'estiu del 2004, dedicats a Sant Flavià, Sant Pere Claver i Sant Hipòlit. La rosassa pretén ser un homenatge a la població de Verdú.

El Castell, l'Església i la resta de vila closa medieval són visitables amb visita guiada concertada a l'Oficina Municipal de Turisme.

Sant Pere Claver[modifica | modifica el codi]

Actualment es pot visitar el Santuari dedicat a Sant Pere Claver, al lloc on va néixer aquest jesuïta. Sant Pere Claver va néixer a Verdú l'any 1580, encara que aviat va marxar cap a Barcelona per estudiar lletres i arts a Barcelona i el 1602 ingressà a la Companyia de Jesús. Anà a estudiar a Girona i Mallorca. Retornà Barcelona on va fer estudis teològics i aviat se'n va anar a Nova Granada com a missioner. Ordenat prevere l'any 1616 a la missió de Colòmbia, exercí allí fins a la mort un apostolat dedicat als esclaus negres fent el vot de ser ell mateix "sempre esclau dels esclaus". Es diu que en va batejar més de tres-cents mil. Extenuat, morí a Cartagena d'Indies el dia 8 de setembre de 1654. Va ser canonitzat per Lleó XIII l'any 1888, més tard el mateix Papa el va declarar patró de les missions entre els negres. Fou proclamat patró de la República de Colòmbia.

Cal Talaveró, Centre d'Art[modifica | modifica el codi]

Cal Talaveró Centre d'Art és una galeria d'Art contemporani inaugurat l'any 1994 a Verdú. Està ubicat en una casa de pedra del segle XVII, (antiga Col·lectoria del Monestir de Poblet) construïda adossada a la muralla de la vila, seguint la muralla i al costat del castell. El nom Cal Talaveró correspon a la família que va construir la casa i que s'havia perdut en el temps. S'hi exposa Art-Visió, una col·lecció d'obra gràfica original (gravat, litografia o serigrafia) en la qual diferents artistes presenten llur visió d'una població, fet històric, tradició o esdeveniment.[cal citació]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 131. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]