Verd de París

Verd de París
	;
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	1.013,211745 Da
Estructura química
Fórmula química	C₄H₆As₆Cu₄O₁₆
SMILES canònic	Model 2D; CC(=O)[O-].CC(=O)[O-].[O-][As]=O.[O-][As]=O.[O-][As]=O.[O-][As]=O.[O-][As]=O.[O-][As]=O.[Cu+2].[Cu+2].[Cu+2].[Cu+2]
Identificador InChI	Model 3D
Perill
Identificador Kemler	60

El verd de París és un compost inorgànic, amb més precisió conegut sota el nom de coure (II) acetoarsenit. És una pols cristal·lina de color verd maragda altament tòxica.^[1] que s'ha usat com rodenticida i insecticida, i també és un pigment, malgrat la seva toxicitat. També es fa servir com colorant blau en pirotècnia.^[2] El seu color varia de blau verdós pàl·lid (quan està finament molt) a verd fosc (sense moldre).

Preparació[modifica]

Va ser preparat primer cap a l'any 1814.

El verd París es prepara combinant acetat de coure (II) i triòxid arsènic.^[3]

Usos[modifica]

El verd de París es va fer servir per matar rates a les clavequeres de París i d'això li ve el nom. A Amèrica, i a tot arreu, es va fer servir com insecticida cap a 1900 i es barrejava amb arseniat de plom. A la dècada de 1940 es va utilitzar ruixat des d'avions per combatre la malària.^[4] Va ser un pigment popular per usar-lo en la pintura dels vaixells contra els percebes que s'hi fixen. El seu ús com insecticida va acabar quan arribà el DDT que és menys tòxic. Com a pigment el verd de París va ser popular entre els pintors artístics donant un color base anomenat verd maragda encara no superat pels pigments moderns. Va ser el pigment preferit de Cézanne i domina en moltes de les seves obres. També el feia servir van Gogh. Cézanne desenvolupà una diabetis severa producte de l'enverinament amb arsènic i també la ceguesa de Monet i els trastorns neurològics de Van Gogh és probable que hi estiguin relacionats a la vegada que amb l'ús de pigments basats en mercuri.

Pigments relacionats[modifica]

Compostos naturals similars són els minerals Calcofil·lita Cu₁₈Al₂(AsO₄)₃(SO₄)₃(OH)₂₇·36(H₂O), Conicalcita CaCu(AsO₄)(OH), Cornubita Cu₅(AsO₄)₂(OH)₄·(H₂O), Cornwal·lita Cu₅(AsO₄)₂(OH)₄·(H₂O), and Liroconita Cu₂Al(AsO₄)(OH)₄·4(H₂O). Tenen colors que van del blau verdós al verd grogós.

Referències[modifica]

↑ «Hazardous Substance Fact Sheet». NJ Dept. of Health and Senior Services.
↑ «How to Use Copper in Pyro Star Compositions to Create Blue Fireworks Stars». Skylighter.
↑ "H.Wayne Richardson, "Copper Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2005, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a07_567
↑ Justin M. Andrews, Sc. D. «PREVENTIVE MEDICINE IN WORLD WAR II, CHAPTER V. North Africa, Italy, and the Islands of the Mediterranean» p. 281. WASHINGTON, D.C. USA: OFFICE OF THE SURGEON GENERAL, DEPARTMENT OF THE ARMY, 1963. Arxivat de l'original el 2019-10-09. [Consulta: 30 setembre 2008].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verd de París

[1] «Hazardous Substance Fact Sheet». NJ Dept. of Health and Senior Services.

[2] «How to Use Copper in Pyro Star Compositions to Create Blue Fireworks Stars». Skylighter.

[Ullmann-3] "H.Wayne Richardson, "Copper Compounds" in Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry 2005, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a07_567

[4] Justin M. Andrews, Sc. D. «PREVENTIVE MEDICINE IN WORLD WAR II, CHAPTER V. North Africa, Italy, and the Islands of the Mediterranean» p. 281. WASHINGTON, D.C. USA: OFFICE OF THE SURGEON GENERAL, DEPARTMENT OF THE ARMY, 1963. Arxivat de l'original el 2019-10-09. [Consulta: 30 setembre 2008].

[1]

[2]

[3]

[4]