Verd oliva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Verd oliva
About these coordinatesAbout these coordinates
— Coordenades de color —
Triplet hex #808000
RGBB (r, g, b) (128, 128, 0)
HSV (h, s, v) (60°, 100%, 50%)
Referències [Sense referències]
B: Normalitzat a [0–255] (octets)
Olives verdes

El verd oliva és una classe de color verd. Es pot obtenir barrejant un color més fosc (com marró) amb verd. El color dels vells uniformes de campanya de l'exèrcit dels Estats Units era el verd oliva. El lloc més comú on es pot trobar el color verd oliva és, naturalment, una oliva.

Una mostra del color verd oliva:

Ús militar[modifica | modifica el codi]

Durant la primera meitat del segle XX el color predominant dels uniformes militars era el caqui, de dominància marró. Però fins i tot en aquest període hi hagué exèrcits que optaren per altres colors, i, entre aquests, el verd. Hi destacà el cèlebre verd grisenc (grigio-verde) de l'exèrcit italià (1909-1944), característic i molt diferent del verd oliva. Contemporàniament, el cos de Marines estatunidenc tendí a emprar tonalitats més verdenques que el caqui de l'exèrcit.

Ja durant la Segona Guerra Mundial, exèrcits que normalment vestien de caqui desenvoluparen una variant en algun to de verd per al combat en regions selvàtiques, sobretot al Sud-est Asiàtic; fou el cas, destacadament, del jungle green ('verd jungla') de l'exèrcit britànic (1943), el qual, malgrat el nom,[1] era un verd grisenc clar que a base de sol i rentades tendia ràpidament al gris.[2]

Els revolucionaris castristes (barbudos) popularitzaren llur uniforme verd oliva, que esdevindria característic de l'exèrcit cubà entre 1959 i 1976.

El 1951 l'exèrcit dels EUA adoptà el verd oliva (olive green) per als uniformes de campanya i de feineig; el 1954, encara, adoptaria un verd fosc (sota la denominació oficial de green a seques) per a l'uniforme de passeig i gala (amb període transicional conclòs el 1961). El 1951 l'exèrcit britànic introduí el verd oliva (olive green) per a les tropes destacades a Corea (uniforme m. 1950);[3] el 1960 l'uniforme de campanya de tot l'exèrcit britànic passà a ésser en verd oliva (uniforme m. 1960), tot substituint el tradicional battle dress caqui m. 1938 (la substitució, progressiva, conclouria el 1963).[4] La iniciativa fou secundada ràpidament pels altres estats de la Commonwealth.

A mitjà termini, tot això marcaria un canvi de tendència internacional: entre mitjans dels anys cinquanta i inicis dels seixanta, la majoria d'exèrcits del món arraconà el ja tradicional caqui i adoptà el verd oliva com a color bàsic dels uniformes de campanya i diari (i, sovint, algun altre to de verd per als de passeig i gala). Com que, en la majoria de casos, l'uniforme caqui era una imitació del battle dress britànic --sobretot a Europa--, l'adopció del verd oliva tendí a encavalcar-se amb la substitució de la caçadora per part de la brusa de campanya.[5] Allà on o s'havia fet abans, sovint s'aprofità, també, per a reformar el pantaló multibutxaca tot incloent una gran butxaca de manxa en cadascun dels camals, i no tan sols a l'esquerre com es feia en la tradició del battle dress.[6] Pel que fa a les lligadures, l'auge del verd oliva sembla haver reforçat la tendència a usar gorra en campanya i a arraconar el casquet de caserna a l'ús casernari tradicional, quan no a suprimir-lo (com a França el 1962).[7] Però això no està clar, i depèn molt de cada cas; a la RFA s'esdevingué tot just el contrari, per exemple: en 1959-1963 el casquet de caserna (Schiffchen) passà a ésser lligadura per a tot ús, mentre la gorra Feldmütze (és a dir, de tipus Feldkappe) entrava en un període de residualització (fins als anys vuitanta).

D'aquesta manera, el verd oliva fou el color predominant dels uniformes de campanya (i de diari i feineig) de la majoria d'exèrcits del món (incloent-ne algun del Pacte de Varsòvia, com l'hongarès) a partir dels anys seixanta i fins a la generalització dels uniformes de camuflatge per a tot ús a partir dels anys noranta. En la pràctica, la cronologia pot variar, evidentment: per exemple, l'exèrcit danès passà del caqui al verd oliva, i de la caçadora a la brusa de campanya, el 1961, mentre que l'italià s'hi retardà --extraordinàriament-- fins al 1973 (passeig) i el 1975 (campanya).[8]

Entrenament de reclutes policials a l'Afganistan (2011). A títol comparatiu, l'uniforme dels descofats es pot definir com a verd oliva; els que duen gorra van uniformats en verd OTAN

En molts casos, el color denominat reglamentàriament verd oliva és en realitat un verd més viu i intens --i un punt grisenc-- del que suggereix el terme. És el cas del verd oliva estatunidenc, que ve a ésser allò que a Europa ha acabat denominant-se verd OTAN, pel fet que l'usaven la majoria d'exèrcits membres d'aquesta aliança (amb matisos de to, és clar).

Per tal d'evitar malentesos, convé puntualitzar que el terme olive drab dels reglaments uniformològics estatunidencs no defineix pas el verd oliva, sinó allò que a l'exèrcit britànic es denomina khaki, és a dir, el caqui.


Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Generalment, en efecte, el terme verd jungla designa un verd pur i intens, com de vegetació luxuriant, més afí al verd OTAN que no al verd oliva.
  2. En les versions dels anys cinquanta sembla que el color s'acostà més al verd jungla pròpiament dit.
  3. L'uniforme de campanya m. 1950 (1950 pattern combat dress), a base de brusa de campanya i pantaló multibutxaca d'inspiració estatunidenca, és el primer a introduir la gorra de campanya com a lligadura estàndard de l'exèrcit britànic, tot alternant en l'ús amb la boina i, és clar, amb el casc (de tota manera, no sembla que la gorra hagi estat mai una peça gaire popular entre els militars britànics). Emperò, era un uniforme d'ús restringit (només a l'hivern i tan sols en determinats teatres d'operacions); el battle dress caqui continuava vigent com a uniforme de tot ús.
  4. En efecte, s'aprofità l'abolició del servei militar (1960-1963) per a substituir el battle dress caqui per l'uniforme m. 1950 en verd oliva, llavors reclassificat com a m. 1960 (1960 pattern combat dress) i esdevingut d'ús general per a tot l'exèrcit.
  5. Això, sense anar més lluny, s'esdevingué en el cas britànic mateix, com hem vist. Com a excepció destacable, l'exèrcit francès adoptà brusa de campanya i pantaló multibutxaca d'estil estatunidenc ja el 1947, però en caqui; no passaria al verd oliva fins entorn de 1962, sense canviar el disseny de les peces d'aquest m. 1947, però.
  6. En el cas britànic, però, aquest pas no es faria fins a l'uniforme m. 1968, ja en patró DPM.
  7. En aquest cas, però, la lligadura substitutiva fou la boina.
  8. És clar que. en el cas d'Itàlia. mentrestant les funcions d'uniforme més modern les havia cobertes el sobreuniforme en telo mimetico.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Barthrop, Michael. British infantry uniforms: since 1660. Colour illustrations by Pierre Turner. Poole: New Orchard, 1982. 1-85079-009-4
  • Brayley, Martin. The British Army, 1939-45. 3, The Far East. Illustrated by Mike Chappell. Botley, Oxford: Osprey, 2002. (Men-at-arms; 375) ISBN 1-84176-238-5
  • Brayley, Martin J.; Ingram, Richard. Khaki drill & jungle green: British tropical uniforms 1939-45 in colour photographs. Paperback ed. Ramsbury: The Crowood Press, 2009. ISBN 978-1-84797-109-8
  • Chappell, Mike. The British soldier in the 20th century. 9, combat dress, 1950 to the present day. Okehampton: Wessex Military Publishing, 1989. ISBN 1-870498-09-7
  • Cole, David. Survey of U. S. Army uniforms, weapons and accoutrements. [S.l.: the author], 2007.
  • Hormann, Jörg M. Uniforms of the Infantry: 1919-to the present. Translated by Edward Force. West Chester: Schiffer Publishing, cop. 1989. (German uniforms of the 20th century; 2) ISBN 0-88740-215-1
  • Lassus, Denis. "La tenue de combat en toile modèle 1947 et ses derivés". Militaria magazine, no. 106, p. 45-50.