Verderol anisat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Verderol anisat
Clitocybe odora 02.jpg
Il·lustració de l'any 1797
Il·lustració de l'any 1797
Classificació científica
Regne: Fungi
Divisió: Basidiomycota
Classe: Homobasidiomycetes
Subclasse: Hymenomycetes
Ordre: Agaricales
Família: Tricholomataceae
Gènere: Clitocybe
Espècie: C. odora
Nom binomial
Clitocybe odora
(Bull.) P. Kumm., 1871[1]
Sinònims
  • Agaricus moschatus (J.F. Gmel., 1792)
  • Agaricus odorus (Bull., 1784)
  • Agaricus odorus var. odorus (Bull., 1784)
  • Agaricus trogii (Fr., 1838)
  • Agaricus virens (Scop., 1772)
  • Agaricus viridis (Huds., 1778)
  • Clitocybe odora var. alba (J.E. Lange, 1930)
  • Clitocybe trogii ((Fr.) Sacc., 1887)
  • Clitocybe virens ((Scop.) Sacc., 1887)
  • Clitocybe viridis ((With.) Gillet, 1874)
  • Geophila aeruginosa ((Curtis) Quél., 1886)
  • Gymnopus odorus ((Bull.) Gray, 1821)
  • Lepista odora ((Bull.) Harmaja, 1976)
  • Rubeolarius odorus ((Bull.) Raithelh., 1981)[2]
Verderol anisat
Exemplar fotografiat a Commanster (Bèlgica).
Un altre exemplar

El verderol anisat, bolet anisat o bolet d'anís (Clitocybe odora) és una espècie de bolet pertanyent a la família de les tricolomatàcies.[3]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Del grec klytós (enfonsat) i kybe (cap), i del llatí odora (perfumat) pel seu intens aroma.[4][5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Capell: de 4 a 8 cm de diàmetre, al principi convex amb els marges incurvats i, amb el temps, més pla i estès i algunes vegades amb els marges aixecats i ondulats. Té la cutícula llisa i separable, de color blau grisós a blau verdós, més descolorit amb l'edat.
  • Himeni: format per làmines una mica decurrents, denses i atapeïdes, d'un color més pàl·lid que el capell i que baixen una mica per la cama.
  • Peu: cilíndric, curt, fibrós, llis, del mateix color que el capell, però més clar.
  • Carn: de blanquinosa a verd clar, de gust dolcenc i fort aroma a anís
  • Espores: el·líptiques de 6-7 x 3-4 micres i de color blanc.[6][7][8][9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Creix en alzinars i pinedes, entre virosta, des de la terra baixa fins a l'alta muntanya (entre 0-2.500 m d'altitud), i des de començaments de l'estiu fins a molt avançada la tardor.[10][11][12]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a les zones de clima temperat d'Euràsia i Nord-amèrica.[13]

Comestibilitat[modifica | modifica el codi]

És un bolet comestible que es pot menjar torrat o barrejat en una fritada de bolets variats, però el fort aroma que desprèn fa que quedi amagat el sabor de la resta. N'hi ha que el fan servir, assecat i polvoritzat, com a condiment, i, també en forma de melmelades i dolços.[14][7][15]

Risc de confusió amb altres espècies[modifica | modifica el codi]

El color del seu capell i el característic aroma que desprèn la carn, fa molt difícil que es pugui confondre amb un altre bolet. Es podria arribar a confondre amb altres bolets que desprenen olor d'anís i són tòxics com Clitocybe fragans, però és de color pàl·lid i de mida molt més petita.[16]

Propietats medicinals[modifica | modifica el codi]

Sembla ésser que alguns dels seus polisacàrids podrien inhibir, parcialment, el creixement d'alguns tipus de càncers.[17][18]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. uBio (anglès)
  2. Catalogue of Life (anglès)
  3. The Taxonomicon (anglès)
  4. Giovanni Pacioni, (1993). The Macdonald Encyclopedia of Mushrooms and Toadstools. Little, Brown & Company Ltd. ISBN 0-316- 90625-5.
  5. bolets.info (català)
  6. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 83.
  7. 7,0 7,1 Bolets de les illes Balears (català)
  8. MushroomExpert.Com (anglès)
  9. FirstNature (anglès)
  10. Gràcia, Enric: Caçadors de bolets.
  11. ZipCodeZoo (anglès)
  12. RedNaturaleza (castellà)
  13. David Arora, (1986). Mushrooms Demystified. Ten Speed Press. ISBN 0-89815-169-4.
  14. Richard Maybe, (1975). Food For Free, a guide to the edible wild plants of Britain. Fontana/Collins.
  15. Sociedad Micológica Errotari (castellà)
  16. fungipedia.es (castellà)
  17. Ohtsuka S, Ueno S, Yoshikumi C, Hirose F, Ohmura Y, Wada T, Fujii T, Takahashi E. Polysaccharides having an anticarcinogenic effect and a method of producing them from species of Basidiomycetes. UK Patent 1331513, 26 de setembre del 1973.
  18. Medicinal Mushrooms (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Rapior S, Breheret S, Talou T, Pelissier Y, Bessiere JM. The anise-like odor of Clitocybe odora, Lentinellus cochleatus and Agaricus essettei. Mycologia. 2002 94(3):373-6. [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]