Verdolaga
Portulaca oleracea  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | verdolaga |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 164001 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Portulacaceae |
| Gènere | Portulaca |
| Espècie | Portulaca oleracea L., 1753 |
La verdolaga (Portulaca oleracea),[1] és una espècie de planta amb flors comestible del gènere Portulaca dins la família monotípica de les portulacàcies. És nativa d'Àfrica, la Mediterrània oriental, el Caucas i l'Àsia Occidental, però s'ha expandit molt i avui dia presenta una distribució cosmopolita a les zones tropicals i temperades del planeta[2]
Addicionalment pot rebre els noms d'enciam de patena, patena, porcellana, verdolaga silvestre i verdolagues. També s'han recollit les variants lingüístiques pulsallana, verdalaga, verdalagues, verdelaga i verdulaga.[3] El DIEC també recull el nom verdolaga de conreu aplicat a Portulaca oleracea ssp. sativa, una antiga subespècie que avui dia no té reconeixment, essent només un sinònim heterotípic de la subespècie Portulaca oleracea var. oleracea.[4]
Amb Ipomoea pes-caprae, Melanthera biflora i Digitaria ciliaris, la verdolaga és una de les primeres espècies de plantes que colonitzen zones degradades a les zones tropicals del planeta.[5]
Descripció[modifica]
És una planta herbàcia anual molt ramificada, amb tiges de fins a 40 cm de llargada, que generalment -tot i que no sempre- creixen arrapades a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé oposades.
Les flors, de color groc, també són sèssils, no arriben a 1 cm d'amplada i són solitàries o bé surten en petits grups. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.
El fruit és una càpsula amb una mena de tapadora que s'obre i que conté moltes granes menudes, que són les llavors.
La verdolaga és molt vital, es reprodueix vegetativament per esqueix amb molta facilitat, sempre que disposi d'aigua; si hi ha prou humitat, fins i tot arrela si hom deixa unes branques simplement damunt de terra.
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753 a l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[2]
Etimologia[modifica]
L'etimologia de portulaca és discutida, segons algun autor vindria de llatí clàssic portulaca amb el significat de pota de pollastre,[6] en canvi altres pensen que derivaria dels mots llatins porto amb el significat de portar i lac amb el significat de llet.[7] D'altra banda oleracea vindria del llatí amb el significat de "qui ve amb les hortalises"[6] o "de l'horta".[8]
Varietats[modifica]
Dins d'aquesta espècie es reconeixen les dues varietats següents:[2]
- Portulaca oleracea var. delicatula Fosberg
- Portulaca oleracea var. oleracea
Portulaca oleracea var. delicatula és una varietat endèmica de l'illa d'Aldabra,[9] un atol de l'oceà Índic situat al nord de Madagascar.
Sinònims[modifica]
Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Portulaca oleracea var. oleracea:[2]
- Portulaca aurea DC.
- Portulaca consanguinea Schltdl.
- Portulaca cryptopetala var. poellnitziana (D.Legrand) D.Legrand
- Portulaca dichotoma Gueldenst.
- Portulaca fosbergii Poelln.
- Portulaca fosbergii var. major Poelln.
- Portulaca laevis Buch.-Ham.
- Portulaca latifolia Hornem.
- Portulaca marginata Kunth
- Portulaca maritima S.G.Gmel.
- Portulaca neglecta Mack. & Bush
- Portulaca oleracea var. alba Alef.
- Portulaca oleracea var. aurantia Alef.
- Portulaca oleracea var. aurea Alef.
- Portulaca oleracea var. caryophyllina Alef.
- Portulaca oleracea var. gillesii Alef.
- Portulaca oleracea var. gracilescens Domin
- Portulaca oleracea var. grandiflora Benth.
- Portulaca oleracea var. haageana Alef.
- Portulaca oleracea var. linearifolia Sivar. & Manilal
- Portulaca oleracea var. macrantha Eggers
- Portulaca oleracea var. macrantha Speg.
- Portulaca oleracea var. micrantha Speg.
- Portulaca oleracea var. micrantha Eggers
- Portulaca oleracea var. rosea Alef.
- Portulaca oleracea subsp. sativa (DC.) Schübl. & G.Martens
- Portulaca oleracea subsp. stellata Danin & H.G.Baker
- Portulaca oleracea var. striata Alef.
- Portulaca oleracea subsp. sylvestris (DC.) Čelak.
- Portulaca oleracea var. violacea Alef.
- Portulaca olitoria Pall.
- Portulaca opposita Poelln.
- Portulaca papillosa Sennen
- Portulaca parviflora Griseb.
- Portulaca parvifolia Haw.
- Portulaca poellnitziana D.Legrand
- Portulaca repens Noronha
- Portulaca retusa Engelm.
- Portulaca rostellata Brign.
- Portulaca sativa Haw.
- Portulaca suffruticosa Thwaites
- Portulaca sylvestris Montandon
- Portulaca sylvestris Garsault
- Portulaca terraereginae Poelln.
- Portulaca viridis DC.
Ecologia[modifica]
En comparació amb altres cultius comuns, P. oleracea és més tolerant a les plagues a causa de la seva coberta cerosa, que protegeix la planta d'insectes i malalties. En alguns casos, fins i tot se sap que té propietats antifúngiques.[10] Tanmateix, alguns metabòlits fitotòxics de Drechslera indica, un fong, poden causar necrosi a la verdolaga.[11] Dichotomophthora portulacae, un altre fong, pot causar podridura de la tija.[12]
Se sap que Schizocerella pilicornis i Hypurus bertrandi s'alimenten de Portulaca oleracea. En alguns casos, poden ajudar a controlar la competitivitat de P. oleracea per prevenir la infestació de males herbes en camps on no es desitja P. oleracea, però no impedeixen que creixi completament.[13]
Usos[modifica]
Aquesta espècie s'utilitza per a l'alimentació humana, conreada o silvestre, com a planta ornamental, hi ha varitats cultivars amb flors d'uns 5 cm. de diàmetre[8] i com a planta medicinal.[14]
Nutrició[modifica]
La verdolaga crua és un 93% d'aigua, un 3% d'hidrats de carboni, un 2% de proteïnes i conté greixos insignificants. En una quantitat de referència de 100 grams, la verdolaga aporta 20 calories i quantitats riques (20% o més del valor diari, DV) de vitamina E (81% DV) i vitamina C (25% DV), amb un contingut moderat (11 –19% DV) de diversos minerals dietètics. La verdolaga és una font rica d'àcid alfa-linolènic, un àcid gras essencial amb omega-3.[15]
Gastronomia[modifica]
La verdolaga ofereix unes propietats nutritives importants, entre els seus nutrients es poden destacar els àcids grassos omega 3, vitamines A, B i C, calci, fòsfor, ferro, sodi, potassi i magnesi.[16][14] És molt abundant enmig dels conreus i dels horts de regadiu, de terra baixa i de muntanya mitjana, forma part de les comunitats arvenses, és a dir, del que hom anomena males herbes. Hom la pot collir en qualsevol època de l'any, però -si es vol ben tendra- s'ha d'agafar abans que floreixi.
Tradicionalment la tija i les fulles crues de la verdolaga eren part de les amanides en les zones rurals. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. També es pot menjar cuita com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums: se'n poden fer truites, barrejant-la amb ceba, espinacs, ou, etc. Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.
A Occitània i a França és un dels ingredients del mesclum. A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per a fer amanides locals.[17] En la cuina turca la verdolaga ("semizotu") es consumeix com meze,[18][19] plat calent (saltat),[20] semizotu bastısı[21] o amanida.[22][23]
Salinitat del sòl[modifica]
La salinització del sòl en espais agrícoles pot provocar una disminució dels rendiments dels cultius, i la impossibilitat de cultivar espècies sensibles a la sal en aquest sòl. La verdolaga té una alta tolerància a la toxicitat de la sal, la qual cosa la fa apta per al cultiu en zones on el reg es realitza amb aigua amb alta salinitat de clorur.[24]
La verdolaga pot eliminar la sal del medi de cultiu en condicions salines. Com a cultiu intercalat o durant una temporada de creixement, pot eliminar 210 kg/ha de clorur i 65 kg/ha de sodi quan es conrea a 6,5 dS *m −1, permetent el creixement de plantes sensibles a la sal en sòls salins.[25] La verdolaga té un efecte positiu sobre les plantes del cultiu d'acompanyament en condicions salades, com ara els tomàquets.[26]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «verdolaga ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Portulaca oleracea» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «Portulaca oleracea». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «Portulaca oleracea subsp. sativa» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Heatwole, H., Done, T., Cameron, E. Community Ecology of a Coral Cay, A Study of One-Tree Island, Great Barrier Reef, Australia. Series: Monographiae Biologicae, Vol. 43, p. 102
- ↑ 6,0 6,1 Couplan, François. Les plantes et leurs noms. Histoires insolites (en francès). Éditions Quæ, 2012, p. 138. ISBN 9782759217991.
- ↑ Gledhill, David. The names of plants (en anglès). 4a ed.. Cambridge University Press, 2008, p. 17. ISBN 978-0-521-68553-5.
- ↑ 8,0 8,1 «Portulaca oleracea» (en anglès). Missouri Botanical Garden. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «Portulaca oleracea var. delicatula» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Banerjee, G.; Mukherjee, A. «Biological activity of a common weed - Portulaca oleracea L. II. Antifungal activity». Acta Botanica Hungarica, 44, 3–4, novembre 2002, pàg. 205–208. DOI: 10.1556/abot.44.2002.3-4.1. ISSN: 0236-6495.
- ↑ Kenfield, Doug; Hallock, Yali; Clardy, Jon; Strobel, Gary «Curvulin and O-Methylcurvulinic acid: Phytotoxic metabolites of Drechslera indica which cause necroses on purslane and spiny amaranth». Plant Science, 60, 1, gener 1989, pàg. 123–127. DOI: 10.1016/0168-9452(89)90052-6. ISSN: 0168-9452.
- ↑ Mitchell, J. K. «Dichotomophthora portulacaeCausing Black Stem Rot on Common Purslane in Texas». Plant Disease, 70, 6, 1986, pàg. 603b. DOI: 10.1094/pd-70-603b. ISSN: 0191-2917.
- ↑ González, D.; Summers, Charles; Qualset, Calvin «Russian wheat aphid: natural enemies, resistant wheat offer potential control». California Agriculture, 46, 1, gener 1992, pàg. 32–34. DOI: 10.3733/ca.v046n01p32. ISSN: 0008-0845.
- ↑ 14,0 14,1 «Common Purslane, Portulaca oleracea». Horticulture Division of Extension. Universitat de Wisconsin llengua=anglès. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ A P Simopoulos «Common purslane: a source of omega-3 fatty acids and antioxidants». Journal of the American College of Nutrition, 11, 4, 2013, pàg. 374–382. DOI: 10.1080/07315724.1992.10718240. PMID: 1354675.
- ↑
- ↑ «Amanida àrab». Arxivat de l'original el 2010-05-31. [Consulta: 10 juliol 2010].
- ↑ «Yoğurtlu Semizotu (Purslane With Strained Yogurt and Garlic) Recipe» (en anglès). The Spruce Eats. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ «ORDÖVRLER VE MEZELER» (pdf) (en turc). YİYECEK İÇECEK HİZMETLERİ, 2018. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Helen Saberi. Cured, Smoked, and Fermented: Proceedings of the Oxford Symposium on Food and Cooking, 2011. Oxford Symposium, 2011, p. 329–. ISBN 978-1-903018-85-9.
- ↑ «TÜRK MUTFAĞINA ÖZGÜ SEBZE YEMEKLERİ» (en turk). YİYECEK İÇECEK HİZMETLERİ, 2019. [Consulta: 1r gener 2023].
- ↑ Roger Frankham. Bite Size World: Eating my way Around the Planet. Memoirs Publishing, 28 juliol 2014, p. 143–. ISBN 978-1-86151-184-3.
- ↑ http://www.turkish-cuisine.org/print.php?id=69&link=http://www.turkish-cuisine.org/ingredients-7/ingredients-used-in-turkish-cuisine-66/vegetables-69.html
- ↑ Teixeira, M.; Carvalho, I.S. «Effects of salt stress on purslane (Portulaca oleracea) nutrition». Annals of Applied Biology, 154, 1, 12-09-2008, pàg. 77–86. DOI: 10.1111/j.1744-7348.2008.00272.x. ISSN: 0003-4746.
- ↑ Kiliç, Cenk Ceyhun; Kukul, Yasemin S.; Anaç, Dilek «Performance of purslane (Portulaca oleracea L.) as a salt-removing crop». Agricultural Water Management, 95, 7, 2008, pàg. 854–858. DOI: 10.1016/j.agwat.2008.01.019. ISSN: 0378-3774.
- ↑ Graifenberg, A.; Botrini, L.; Giustiniani, L.; Filippi, F.; Curadi, M. «Tomato growing in saline conditions with biodesalinating plants: Salsola soda L. and Portulaca oleracea L.». Acta Horticulturae, 609, 2003, pàg. 301–305. DOI: 10.17660/actahortic.2003.609.45. ISSN: 0567-7572.
Bibliografia[modifica]
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 50.
