Verdolaga
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Portulaca oleracea Linnaeus |
||||||||||||||
La verdolaga (Portulaca oleracea) és una planta amb flor del gènere Portulaca.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
El nom prové del llatí portulaca, derivat de portula, porteta, fent referència a l'opercle amb què s'obre el fruit per alliberar les llavors-; i del llatí oleracea -herbàcia-) és una planta que és recol·lectada i cuita en substitució d'altres verdures difícils de trobar en èpoques d'escassetat. És una herba anual molt ramificada amb la tija de fins a 40 cm de llargada que creix ajaguda a terra, de consistència carnosa, vermellosa, d'on surten fulles gruixudes, d'1 a 3 cm, suculentes, senceres, en forma d'espàtula, sèssils, oposades o gairebé.
Les flors, que surten de les tiges sense peduncle, no arriben a 1 cm d'amplada, són solitàries o bé surten en petits grups, i són de color groc. Els pètals, en nombre variable, cauen aviat. La floració s'esdevé entre maig i octubre.
El fruit és una càpsula que s'obre per una mena de tapadora, que conté moltes granes menudes.
Localització i recol·lecció [modifica]
És molt abundant entremig dels conreus i dels horts de terra baixa i de muntanya mitjana formant part de les comunitats arvenses, és a dir, de les anomenades males herbes.
Època de recol·lecció: Sempre, però si es vol ben tendra, abans que la planta floreixi.
Ús gastronòmic [modifica]
La verdolaga és un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït a les zones urbanes. La tija i les fulles es mengen crues en amanides. Combina bé amb tota mena d'herbes i hortalisses, però especialment amb la pastanaga. És una de les verdures utilitzades tradicionalment en amanides a les zones rurals que varen ser substituïdes per l'enciam.
A Grècia la verdolaga (Αντράκλα) es menja en amanida amb tomàquet i formatge i a la cuina dels països àrabs tallada en trossos menuts per fer amanides locals.[1] Es pot conservar confitada amb vinagre i sal.
També es pot menjar cuita, com a verdura o guisada amb patates, o amb llegums.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 50.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verdolaga |
