Veremon d'Iratxe
 Escultura del sant a Villatuerta, 1999 |
|
| abat | |
|---|---|
| Nom secular | Veremundus ("veritablement net,, pur") |
| Naixement | ca. 1020 Arellano o Villatuerta (Regne de Pamplona, actual Navarra) |
| Defunció | 8 de març de 1092 o 1098-1099 Abadia d'Iratxe (Ayegui, Navarra) |
| Enterrament | Relíquies a Arellano i Villatuerta, custodiades alternativament cada cinc anys en els dos pobles |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Canonització | 1163, Roma per Alexandre III |
| Festivitat | 8 de març |
| Fets destacables | Abat d'Iratxe (Navarra) |
| Orde | Benedictins |
| Iconografia | Hàbit benedictí, amb bàcul i una mitra als peus |
| Patronatge | Arellano, Villatuerta; Camí de Sant Jaume de a Navarra |
Sant Veremon, en castellà Veremundo o Bermudo (Arellano o Villatuerta, Navarra, ca. 1020 - Iratxe, Ayegui, Navarra, 1092 o 1099) va ser un monjo benedictí, abat del monestir d'Iratxe (Navarra) entre 1052 i 1092. És venerat com a sant.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer a Arellano o, segons altres, a Villatuerta. Als dotze anys, cap al 1032, va ésser admès al monestir d'Iratxe, on el seu oncle Muni era abat. Molt devot de la Mare de Déu, als monjos deien que parlava amb la imatge que tenia a l'església del monestir. En morir l'abat Muni, els monjos l'elegiren com a abat, cap al 1052.
Durant el seu govern, l'abadia va tenir una època d'esplendor, convertint-se en parada obligada per als pelegrins que feien el Camí de Sant Jaume. El rei Sanç Garcés IV de Pamplona va atorgar nombrosos privilegis al monestir, amb les donacions de tres esglésies, dotze monestirs i sis viles, dominis que el seu successor Sanç Ramires va ampliar. Aquest concedí en 1087 el privilegi, extensiu a tota la comunitat monàstica d'Iratxe, que la paraula d'un monjo fos considerada com a prova en un judici. En la polèmica per la reforma de la litúrgia, Veremund defensava l'antic ritu mossàrab i va enviar a Roma dos dels llibres litúrgics: el de pregàries (Liber orationum) i l'antifonari (Liber antiphonarum). El papa Alexandre II, a qui havia arribat la fama de santedat de l'abat, va aprovar-los.
Prop del monestir, sant Veremon va trobar la imatge de Santa Maria del Puy, el 1080. Sanç I d'Aragó i Pamplona va fundar, al lloc on s'havia trobat la talla, la ciutat d'Estella. Això va provocar una disminució del favor reial envers Iratxe, ja que els recursos i privilegis es destinaven ara a la nova ciutat.
Al 1099 ja consta un nou abat al monestir. Sembla que Veremund havia mort a Iratxe el 8 de març de 1092, o potser de 1099.
-
Monestir d'Iratxe, prop d'Estella (Navarra)
-
Antic sepulcre de Veremon, al claustre del monestir
-
Talla del sant a la cripta del monestir de Leire (Navarra)
-
Talla del sant a l'església d'Iratxe
Veneració [modifica]
Va ser sebollit a Iratxe. Alexandre III el va canonitzar en 1163. Les fonts sobre la seva vida són tardanes (Becerro de Irache i Leccionario de Irache, del 1547), però recull miracles i llegendes explicats des d'antic, com els dons de profecia, de guariment de malalts, exorcismes, etc.
El 1583 es traslladaren les seves restes, com a resultat d'un vot pel guariment d'una malaltia que havia fet l'abat Antonio de Comontes: aquest va fer instal·lar les relíquies en una urna preciosa que es va col·locar a la sagristia. El papa Pau V va permetre'n el culte en 1614, confirmat per Innocenci X el 1646. En 1657, les restes es posaren en una nova arca d'argent, amb relleus.
Després de la desamortització de 1835, les relíquies es dipositaren a l'església d'Ayegui i, finalment, a Arellano i Villatuerta. Com que no quedava clar quin havia estat el lloc de neixement del sant, els dos poble acordaren alternar-se, cada cinc anys, la custòdia del reliquiari, que està cinc anys en un dels pobles i els cinc següents a l'altre, fent-se aquest trasllat el 3 de setembre, festivitat als dos pobles; la processó fa parades a Iratxe i el poble de Dicastillo.
És el patró del Camí de Sant Jaume a Navarra. Un refrany de Navarra diu: "Mientras el mundo sea mundo, el ocho de marzo San Veremundo".
Llegendes [modifica]
Veremon era molt generós i mentre va ser monjo acostumava a portar menjar als pelegrins del Camí que s'aturaven a l'hospital del monestir; com que aquests donatius estaven regulats pel monestir, ho feia d'amagat i tapava el menjar amb el seu hàbit. Quan algú dels monjos el trobava i li demanava que hi portava, el menjar es transformava en flors o llenya.[1]
Per atendre els pelegrins, el sant va fer brollar vi d'una font que hi havia vora el monestir.
Un grup de pelegrins havia arribat al monestir i Veremon els rebé. En preguntar-los d'on venien i què havien vist pel camí, no van saber contestar, ja que no s'havien fixat en res del que havien vist. Veremon, dolgut per tanta indiferència envers les meravelles que Déu havia creat, va exclamar-se dient "¡Veré mundo!". Els pelegrins van convertir-se en molins de vent, condemnats a girar contínuament sense arribar enlloc i no canviar de punt de vista.
Veremon havia vist un globus d'estrelles sobre un turó: va fer cavar-hi sota i va trobar la imatge de la Mare de Déu del Puy. Per aquest motiu, la ciutat que s'hi fundà s'anomenà Estella.
Notes [modifica]
- ↑ És una llegenda similar a la d'altres sants com Casilda de Toledo, Godelina, Elisabet d'Hongria, Elisabet d'Aragó, Dídac d'Alcalà o Rita de Càscia.
