Verge A

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galàxia Verge A
Galàxia Verge A
Dades d'observació
Constel·lació Verge
Ascensió recta 12h 30m 49,42s
Declinació +12° 23′ 28,04′'
Distància 50 millions Mall
(15 milions Mpc)
Tipus segons la seqüència de Hubble S0
Dimensions aparents (V) 7,58 minuts d'arc'
Magnitud aparent (V) +9,6m
Característiques físiques
Diàmetre 240.000 a.ll.
Massa 4.000 MS
Catàlegs astronòmics
Messier M87
New General Catalogue (NGC) 4486

Messier 87 (també coneguda com a Galàxia Verge A, Verge A, M87, o NGC 4486) és una galàxia el·líptica gegant situada a la constel·lació de la Verge. Va ser descoberta per Charles Messier el 18 de març de 1781.

M87 és la major i més lluminosa galàxia de la zona nord del Cúmul de la Verge[1] La galàxia també conté un nucli galàctic actiu notable que és una font d'alta intesitat de radiació de longitud d'ona múltiple, en particular en freqüència de ràdio.[2] Es tracta de la galàxia el·líptica més brillant propera a la Terra i una de les fonts de ràdio més brillants del cel, el que la converteix en un objectiu popular tant pels astrònoms aficionats com per l'estudi científic. S'ha estimat que la galàxia té una massa d'entre 32 kpc de 2,6 ± 0.3 x 1012 masses solars.[3]

Cúmuls globulars[modifica | modifica el codi]

La M87 té una població inusualment gran de cúmuls globulars, potser la més gran coneguda en una sola galàxia, en comparació dels 150-200 de la Via Làctia. En un sondeig de 2006, es va estimar que hauria uns 12.000 ± 800 cúmuls al voltant de l'M87..[4]

Doll de matèria[modifica | modifica el codi]

En 1918, l'astrònom Herber Curtis del Observatori Lick va descobrir un doll de matèria procedent de la M87 que ho va descriure com "un curiós llamp recte". Aquest doll de matèria o jet s'estén almenys 5.000 anys llum des del nucli de l'M87 i està format per matèria ejectada de la pròpia galàxia, probablement per un forat negre. Els astrònoms creuen que el forat negre d'aquesta galàxia té una massa aproximada de 3.000 milions de masses solars. En l'M87 també s'ha trobat una font intensa de raigs X. La seva proximitat significa que és una de les radiogalàxies millor estudiades.


Moviment superlumínic[modifica | modifica el codi]

En les imatges realitzades pel telescopi espacial Hubble en 1999, el moviment del doll de matèria de la M87 va ser calculat en de quatre a sis vegades la velocitat de la llum. Es creu que aquest moviment és el resultat visual de la velocitat relativista del doll de matèria, i no un moviment superlumínic veritable. No obstant això, la detecció de tal moviment protegeix la teoria que quàsars, objectes BL Lacertae i radiogalàxies poden ser el mateix fenomen, conegut com a galàxies actives, vistes des de diferents perspectives.[5]


Llaços i anells d'emissió de raigs X[modifica | modifica el codi]

Les observacions realitzades pel observatori de raigs X Chandra indiquen la presència de llaços i anells en el gas calent d'emissió de raigs X que s'estén pel cúmul i envolta a l'M87. Aquests llaços i anells estan formats per ones de pressió. Les ones de pressió es formen per les variacions en la velocitat en què la matèria és ejectada pel forat negre supermassiu en forma de dolls. La distribució dels llaços suggereixen que les erupcions menors ocorren cada sis milions d'anys. Un dels anells, causat per una erupció major, és una ona de xoc de 85.000 anys llum de diàmetre al voltant del forat negre. Altra característica notable són els fins filaments d'emissió de raigs X que s'estenen fins a una longitud de 100.000 anys llum i una gran cavitat en el gas calent causada per una gran erupció fa 70 milions d'anys.

Les erupcions regulars impedeixen una reserva gran de gas per al refredament i formació d'estrelles, el que implica que l'evolució de l'M87 s'ha pogut veure afectada de manera s'ha impedit que es convertís en una galàxia espiral de gran proporcions. Les observacions també van comporvar la presència d'ones de sons: 56 vuitenes per sota del Do per a les erupcions menors i 58 o 59 vuitenes per sota del Do per a les majors..[6]


Emissions de raigs gamma[modifica | modifica el codi]

L'M87 és també una font de raigs gamma. Aquests raigs són els més energètics de l'espectre electromagnètic; més d'un milió de vegades de major intensitat que la llum visible. Els raigs gamma procedents de l'M87 van començar a ser observats a la fi de la dècada de 1990, però més tard, gràcies als telescopis HESS, els científics han mesurat la variació del flux de raigs gamma i han descobert que els canvis es produeixen en qüestió de dies.

S'ha acceptat que en el centre de l'M87 es troba un forat negre supermassiu, amb una massa de diversos milers de milions de masses solars. No obstant això, el fet que les variacions puguin canviar en uns dies, fa que l'entorn immediat al forat negre supermassiu de l'M87, amb una grandària similar al Sistema Solar,[7] sigui una prometedora font de raigs gamma. En general, a menor superfície, major rapidesa de variació i viceversa. S'ha especulat que la grandària del forat negre de l'M87 sigui semblat al del Sistema Solar.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. B. Binggeli, Bruno, G. A. Tammann, and A. Sandage, Astron. J. 94, 251 (1987).(anglès)
  2. W. Baade, R. Minkowski. «On the Identification of Radio Sources». Astrophysical Journal, vol. 119, 1954, pàg. 215-231.(anglès)
  3. Wu, Xiaoan; Tremaine, Scott. «Deriving the Mass Distribution of M87 from Globular Clusters». The Astrophysical Journal, vol. 643, 1, 2006, pàg. 210-221.(anglès)
  4. Tamura, Naoyuki; Sharples, Ray M.; Arimoto, Nobuo; Onodera, Masato; Ohta, Kouji; Yamada, Yoshihiko. «A Subaru/Suprime-Cam wide-field survey of globular cluster populations around M87 - I. Observation, data analysis and luminosity function». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2006.(anglès)
  5. J. A. Biretta, W. B. Sparks, and F. Macchetto, Astrophys. J. 520, 621 (1999).; John Biretta. «Hubble detects faster-than-light motion in Galaxy M87». Baltimore, Maryland: Space Telecsope Science Institute, 6 de enero de 1999.(anglès)
  6. "Chandra Reviews Black Hole Musical: Epic But Off-Key", octubre de 2006 (anglès)
  7. Universe Today, Gamma Rays Pour From the Edge of a Supermassive Black Hole, octubre de 2006 (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Verge A