Verica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Verica (principis del segle I) fou el rei d'un dels estats client de l'Imperi romà en l'antiga Britània. Va regnar durant els anys previs a la invasió de Claudi l'any 43.

Segons les monedes encunyades durant aquest període, Verica apareix com rei de la tribu dels atrebats, fill de Commi. Va accedir al tron com successor del seu germà gran Eppillus l'any 15 i fou coronat en la capital del seu poble Calleva Atrebatum, avui en dia Silchester. Fou reconegut com a rex per l'Imperi romà, amb qui va establir relacions diplomàtiques i comercials.

El territori dels atrebats estaba patint un intent de conquesta per part dels Catuvel·lans, liderats per Epàtic, germà de Cinobel·lí, qui conquerí Calleva aproximadament l'any 25. Un cop mort Epàtic, deu anys més tard, Verica va poder reconquerir els territoris perduts, però el fill de Cinobel·lí, Caractac va contraatacar i va conquerir tot el regne el 40.

Cassi Dió menciona que "Bericus" (suposadament referint-se a Verica) fou expulsat de Britània durant una revolta.[1] Suetoni també fa referència en la seva obra, Les vides dels dotze cèsars a les exigències per part dels britons de que Roma fes retornar a "certs desertors".[2] Amb el pretext de que el rex Verica era un aliat de Roma, Claudi va tenir una excusa per iniciar la invasió de Britània.

Claudi va enviar al seu general Aule Plauci per dirigir la campanya. Aquest, amb les forces combinades de les seves tropes i els britons simpatitzants i partidaris de Verica, derrotaren fàcilment la resistència enemiga.

Després de la invasió, és probable que Verica fos restaurat en el tron dels atrebats, però no existeixen proves arqueològiques o històriques que ho demostrin. En qualsevol cas, aviat hi hagué un nou governant en la regió, Cogidubno, qui potser fou descendent seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cassi Dió, Historia Romana 60:19
  2. Suetoni, Les vides dels dotze cèsars, Vida de Claudi 17