Veritat a mitges

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Generalment una veritat a mitges és una declaració enganyosa, que inclou algun element de veritat. La declaració pot ser parcialment veritat, pot ser totalment certa, però només d'una part de la veritat global, o usar un element enganyós, com una puntuació inadequada, o un doble sentit, sobretot si la intenció és enganyar, evadir, o tergiversar la veritat[1]

Les veritats a mitges , Juntament amb la veritat fora de context (que és un altre tipus de mitja veritat), són pitjors que les mentides, ja que poden convèncer molt més fàcilment al receptor del missatge amb la part de veritat aportada. Els nazis van emprar en la seva propaganda (Goebbels en va ser l'ànima) des de la mentida directa, la mitja veritat i/o la veritat fora de context.[2]

Política[modifica | modifica el codi]

Se sol citar una frase del filòsof Alfred North Whitehead: "No hi ha veritats completes; totes les veritats són mitges veritats, però el diable juga a fer-les passar com a veritats completes.". Si això és cert, les declaracions, o les veritats, que d'acord amb Whitehead són totes "veritats a mitges", sempre són susceptibles d'abocar a conclusions enganyoses o falses.

Algunes formes de "veritats a mitges" són una part inseparable de la política en les democràcies representatives. La reputació d'un candidat polític pot patir danys irreparables si s'exposa a una mentida, de manera que s'ha evolucionat cap a un complex estil de llenguatge per minimitzar la possibilitat que això passi. Si algú no ha dit alguna cosa, no pot ser acusat de mentir. Com a conseqüència d'això, la política s'ha convertit en un món on s'esperen mitges veritats, i les declaracions de polítics poques vegades són acceptades amb al seu valor sencer.[3]

William Safire defineix una veritat a mitges, amb fins polítics, com "una declaració prou precisa com per necessitar una explicació, i com més llarga sigui l'explicació, tant més probable una reacció que faci que el públic s'ho cregui també a mitges".[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Merriam Webster: Definició d'una veritat a mitges, 1 d'agost, 2007
  2. David Welch. Nazi Propaganda: The Power and the Limitations. Croom Helm, 1983, p. 2–. ISBN 978-0-389-20400-8 [Consulta: 26 abril 2012]. 
  3. Crystal, David. L'Enciclopèdia Cambridge de l'Idioma Anglès. Cambridge University Press, 2003, p. 378. 
  4. William Safire. El nou llenguatge de la política: Un diccionari de paraules ganxo anecdotes, lemes i d'ús en política. Random House, 1968. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]