Vernon Dalhart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vernon Dalhart

Vernon Dalhart (6 d'abril de 1883 - 14 de setembre de 1948), nascut Marion Try Slaughter, va ser un cantant i compositor molt popular als Estats Units durant la primera part del segle XX. La seua producció tingué una de les influències més marcades i durables a l'àmbit de la música country.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Joventut[modifica | modifica el codi]

Dalhart nasqué a Marion County, Jefferson, Texas. S'inventà el seu nom d'artista a partir de dos pobles, Vernon i Dalhart de l'estat de Texas, entre els quals havia punched cattle a l'entorn del 1890. El pare de Dalhart, Robert Marion Slaughter havia mort arran d'una baralla amb el seu cunyat, Bob Castleberry, quan el jove Vernon només tenia deu anys.

Quan Vernon tenia dotze o tretze anys, la família es va traslladar de Jefferson a Dallas, Texas. L'adolescent, que ja sabia tocar la jew's harp i l'harmònica, rebé classes de cant al Conservatori de Música de Dallas.

Es va casar amb Sadie Lee Moore-Livingston el 1901 i tingueren junts dos infants, un fill i una filla. Al voltant del 1910 se n'anaren a Nova York. Trobà faena a un magatzem de pianos i va tenir treballs ocasionals cantant. Un dels seus primers papers fou a una òpera de Giacomo Puccini: Girl of the Golden West; i més tard interpretà el paper de Ralph Rackstraw en una producció de HMS Pinafore. També actuà a l'obra Madama Butterfly fent-hi el Lloctinent Pinkerton.

Carrera professional[modifica | modifica el codi]

La seua carrera començà quan va llegir un anunci al diari local per a cantants i s'hi va presentar. Fou audicionat per Thomas Alva Edison; he would thereafter make molts discos per a Edison Records. De 1916 a 1923, using diversos pseudònims, he made més de 400 enregistraments of light classical music i early dance band vocals for various record labels. Ja era un cantant established quan començà els seus primers enregistraments de música country que van cemented his place a la història de la música.

El 1924 l'enregistrament per Dalhart de "The Wreck of the Old 97"—un clàssic American railroad ballad about the September 27, 1903 derailment de Southern Railway Fast Mail train No. 97 a prop de Danville, Virginia—for the Victor Talking Machine Company, obtingué un èxit fenomenal, la qual cosa va alertar les discogràfiques americanes de l'existència d'un mercat potencial considerable per a l'estil country. Aquesta fou la primera cançó del sud que va assolir un èxit a tots els Estats Units. The double-sided single va vendre més eventually de set milions de còpies, una xifra colossal for a mid-1920s recording. It was the best-selling single to its time, and was the biggest-selling non-holiday record in the primers setanta anys de recorded music. Les recerques engegades per Billboard statistician Joel Whitburn va determinar "The Prisoner's Song" to have been a No. 1 hit durant dotze setmanes entre 1925 i 1926. El 1998, "The Prisoner's Song" fou guardonada amb un Grammy Hall of Fame Award i el Recording Industry Association of America la va designar com a una de les Cançons del Segle.

Va gravar sota una sèrie de pseudònims que li van donar els gestors d'enregistrament. A Grey Gull Records sovint féu servir el pseudònim Vel Veteran, que va ser, això no obstant, també utilitzat per altres cantants, entre els quals Arthur Fields (Fields també feu servir el pseudònim "Mr. X"). Es creu que Dalhart va tenir el major nombre enregistraments que no ningú més any a la història.

Per alguns, l'accent del sud de Dalhart semblava artificial. In a 1918 interview Dalhart said, "When you are born and brought up in the South your only trouble is to talk any other way...the sure 'nough Southerner talks almost like a Negro, even when he's white. I've broken myself of the habit, more or less, in ordinary conversation, but it still comes pretty easy."[1]

While some country music purists always viewed Dalhart with some suspicion because of his light opera background and a vocal style that was closer to pop que al country, he was inducted into the Nashville Songwriters Hall of Fame el 1970, into the Country Music Hall of Fame el 1981 i into the Gennett Records Walk of Fame el 2007.

Dalhart va morir a Bridgeport, Connecticut el 1948 i fou enterrat a la mateixa ciutat en el Mountain Grove Cemetery.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Country Music Originals - The Legends and the Lost. Tony Russell. Oxford University Press. 2007. page 15. ISBN 978-0-19-532509-6

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vernon Dalhart Modifica l'enllaç a Wikidata