Ver i Prisc

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Vero i Prisco)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Ver i Prisc van ser dos esclaus de l'Antiga Roma que es van convertir en gladiadors famosos durant els regnats de Vespasià i Titus, cap a finals del segle I. El combat que ambdós amics van mantenir fou el moment culminant del dia d'obertura dels jocs celebrats per Titus per a inaugurar l'Amfiteatre Flavi (més tard conegut com a Colosseu) l'any 80.

El combat va ser registrat en un poema laudatori de Marc Valeri Marcial,[1] i constitueix l'única descripció detallada d'un combat de gladiadors que ha arribat fins als nostres dies. Ambdós gladiadors van ser declarats victoriosos en el combat, i ambdós van ser premiats per l'emperador amb la seua llibertat en un final únic.

Text de Marcial[modifica | modifica el codi]

Marcial, De Spectaculis, XXIX:

Mentre que Prisc i Ver allargaven l'enfrontament
i durant molta estona la lluita va ser igualada en ambdós costats,
alts i repetits crits reclamaven la llibertat per als homes;
però Cèsar va seguir la seua pròpia llei; —
era la llei de lluitar amb l'escut fins que un dit s'alçara: —
va fer el que li estava permès, sovint va donar menjar i regals.
Però es va arribar al final amb la mateixa igualtat:
iguals a l'hora de la lluita, iguals a l'hora de cedir.
Cèsar va enviar espases de fusta a ambdós i palmes a ambdós:
per tant, el coratge i l'habilitat van rebre el seu premi.
Açò no va tenir lloc davant cap príncep excepte tu, Cèsar:
quan dos van lluitar, ambdós van ser victoriosos.
Cum traheret Priscus, traheret certamina Verus,
esset et aequalis Mars utriusque diu,
missio saepe uiris magno clamore petita est;
sed Caesar legi paruit ipse suae; —
lex erat, ad digitum posita concurrere parma: —
quod licuit, lances donaque saepe dedit.
Inuentus tamen est finis discriminis aequi:
pugnauere pares, subcubuere pares.
Misit utrique rudes et palmas Caesar utrique:
hoc pretium uirtus ingeniosa tulit.
Contigit hoc nullo nisi te sub principe, Caesar:
cum duo pugnarent, uictor uterque fuit.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Marcial, Liber de Spectaculis, XXIX

Altres fonts[modifica | modifica el codi]

  • Alan Bowman, Peter Garnsey i Dominic Rathbone: The Cambridge Ancient History. XI: The High Empire, A.D. 70-192. 2a ed. Cambridge University Press, 2000.
  • Simon Hornblower i Antony Spawforth: Oxford Classical Dictionary. 3a ed. Oxford University Press, 2003.
  • Andrew G. Traver: From Polis to Empire – The Ancient World, c. 800 B.C. - A.D. 500: A Biographical Dictionary. 1a ed. Greenwood Press, 2002.