Veromanduis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els veromanduis o virumanduis (en llatí el nom apareix en diverses formes, les més emprades de les quals són viromandui o veromandui) foren un poble de la Gàl·lia Celta. Cèsar diu el 57 aC que podien mobilitzar deu mil homes armats, però sembla que es refereix als que podien moure en conjunt amb els velocasses. El nom podria voler dir "homes petits" o "homes cavalls" o "els que aplanes els homes". La ciutat de Vermand deriva també el nom d'aquest poble. Ocupaven la conca del Somme fins a la vall de l'Oise. El seu territori limitava a l'oest amb els ambianis i els atrebats, amb els suessions al sud, i amb els nervis al nord. La seva ciutat principal fou l'anomenada (ja sota domini romà) Augusta Veromanduorum (Sant Quintí o Saint Quentin) a la vora del Somme (departament del Aisne). Al baix imperi s'esmenta una Civitas Veromandorum que seria Vermand.

Els virumanduis són esmentat per primer cop per Juli Cèsar. El 57 aC foren part de la confederació de tribus belgues i van atacar als romans aliats al nervis i als atrebats, però foren derrotats a la batalla del Sabis (que podria ser el Sambre o el Selle) per l'onzena i vuitena legions. El bisbat de Vermandois va existir sobre l'antiga civitas Viromanduorum o Augusta Viromanduorum, que seria Saint-Quentin. Van donar nom a la regió històrica de Vermandois i al comtat de Vermandois a l'edar mitjana.

Juli Cèsar els esmenta tres vegades a De Bello Gallico, II, 4, 6, II, 16,2 i II, 23,4. Després apareixen diverses vegades: a la Periochia, derivada de Tit Livi; a Plini a la seva Història Natural; a Claudi Ptolomeu a la seva Geografia; a Orosi, 7, 1); al Itinerari d'Antoní (com Augusta Veromanduorum); a la Taula de Peutinger (Augusta Viromuduou); i a la Notitia Galliarum (Civitas Veromand[u]orum). En inscripcions apareix el poble o la població cinc vegades.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]