Vertigen (D'entre els morts)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Vertigo
Vertigen (D'entre els morts)
Vertigomovie2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Alfred Hitchcock
Direcció artística: Henry Bumstead
Hal Pereira

Producció: Herbert Coleman
Alfred Hitchcock
James C. Katz

Guió: Samuel A. Taylor
Alec Coppel

Música: Bernhard Herrmann

So: George Dutton

Fotografia: Robert Burks

Muntatge: George Tomasini

Vestuari: Edith Head

Maquillatge: Wally Westmore

Efectes especials: Farciot Edouart
John P. Fulton
Wallace Kelley

Protagonistes: James Stewart
Kim Novak
Barbara Bel Geddes
Tom Helmore
Henry Jones

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1958
Gènere: Drama romàntic
Misteri
Duració: 128 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Productora: Paramount Pictures
Distribució: Paramount Pictures
Universal Pictures
Pressupost: 2,47 milions dòlars

Pàgina sobre “Vertigo a IMDb

Valoracions
IMDb 8.6/10 stars
FilmAffinity 8.4/10 stars

Vertigen (D'entre els morts)[1] (títol original en anglès Vertigo) és una pel·lícula estatunidenca d'Alfred Hitchcock, que combina suspens i ciència-ficció catastrofista. També es pot considerar com un thriller psicològic sobre la culpa, el record i la inestabilitat mental.

L'estrena mundial es va fer el 1958, en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. És protagonitzada per James Stewart i Kim Novak, que interpreta un doble paper.

La pel·lícula inclou algunes innovacions formals, com ara l'ús del zoom, molt característiques del director anglès.

Segons la crítica, és una de les millors pel·lícules del mag del suspens. El seu guió està basat en la novel·la D'entre els morts de Pierre Boileau i Thomas Narcejac. La pel·lícula va ser nomenada a dos Oscars: a la millor direcció artística i al millor so.[2]

La pel·lícula ha estat doblada al català.[3]

Argument[modifica | modifica el codi]

L'inspector de San Francisco Scottie Ferguson sofreix de vertigen i es veu obligat a retirar-se del servei quan un company cau d'una cornisa al buit, durant la persecució d'un delinqüent. Un dia rep una trucada de Gavin Elster, un antic company de classe, milionari, que li demana que vigili discretament a la seva esposa Madeleine, que sembla estar posseïda per l'esperit de la seva besàvia, Carlota Valdés, morta cent anys abans. Després de seguir-la i observar-la durant uns dies, Ferguson s'obsessiona amb Madeleine. A partir d'aquell moment es veu embolicat en una trama de la que ja no pot sortir.

Vertigen i la sexualitat[modifica | modifica el codi]

Kim Novak i James Stewart en una escena de la pel·lícula

A la novel·la de Boileau i Narcejac D'entre els morts, el protagonista és impotent sexual. Els autors detallen, amb tota claredat al primer capítol, que mai no ha conegut una dona encara que tingui més de trenta anys. En l'adaptació cinematogràfica, Hitchcock es diverteix multiplicant al·lusions a la sexualitat de Scottie. A la segona escena, en un diàleg llarguíssim al pis de Midge, fa anar un bastó sense saber què fer-ne mentre Midge parla del seu curt festeig, que es va interrompre perquè entre ells dos no va passar res. Apunta cap a un sostenidor, ja que la feina de Midge consisteix a fabricar llenceria, cosa que afegeix erotisme a l'escena. El bastó de Scottie és un substitut del seu sexe, insinuant que no sap què fer-ne en companyia d'una dona que el desitja carnalment. Midge li parla com a un nen "you are a big boy now!" (ara ets un noi gran!). Al final de la llarga seqüència, Scottie tracta de lluitar contra el seu vertigen pujant a poc a poc dalt d'un escambell. Hitchcock ens ensenya, en un pla molt breu, dibuixos de dones al peu dels esglaons. Ens suggereix així un assaig d'erecció. Acaba en un fiasco caient Scottie als braços de la sempre insatisfeta Midge.

La ironia arriba al seu cim amb la utilització de la Torre Coit, molt famosa a San Francisco i l'erecció de la qual va ser finançada per Lili Hitchcock Coït (no té res a veure amb el director). La torre, obvi símbol fàl·lic, va ser dissenyada en forma de boca de reg perquè a Lili Coït li agradaven molt els bombers. Es veu constantment des de la finestra del pis de Scottie com per riure's de la seva falta de vigor sexual. Quan Madeleine, després del seu assaig de suïcidi ve a donar les gràcies a Scottie diu que va trobar casa seva gràcies a la torre. Scottie li contesta que és la primera vegada que li és útil per a alguna cosa. Poc després, en una escena, les ones que trenquen a la platja, se'ns suggereix fortament que van anar al llit junts. Scottie està llavors convençut que Madeleine és una reencarnació de Carlota (besàvia de Madeleine, objecte de la seva obsessió). Així doncs ha anat al llit amb una morta. Hitchcock en la seva entrevista amb François Truffaut parla de necrofília. És incapaç de fer l'amor amb una dona de carn i sang. Més tard tindrà una relació sexual amb Judy només després d'haver-la transformat en Madeleine. S'assembla llavors a pigmalió que es va enamorar de la seva obra d'art.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

rightJames Stewart, protagonista de Vertigen (D'entre els morts).

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vertigen (D'entre els morts) Modifica l'enllaç a Wikidata