Vertumne i Pomona (Camille Claudel)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:59, 19 set 2016 amb l'última edició de Jey (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'obra artísticaVertumne i Pomona

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
CreadorCamille Claudel Modifica el valor a Wikidata
Creació1905
museu Rodin (7è districte de París) Modifica el valor a Wikidata

Vertumne i Pomona és una escultura de l'artista francesa Camille Claudel, concebuda el 1886 i elaborada en 1905 en de marbre blanc sobre una base de marbre vermell, la qual es troba signada en la part posterior per l'autora. La peça es troba conservada en el Museu Rodin de França.[1]

Història

En un primer moment, la peça havia estat modelada en 1886, inspirada en un text èpic hindú anomenat Shakuntalá, en el qual es narrava el retrobament de Shakuntalá amb Dushianta, el seu espòs, després d'una llarga separació causada per una maledicció. Per aquest motiu en aquest primer moment se li hagués nomenat com Sakountala, amb el qual va ser presentada en el Saló dels artistes francesos de 1888, i per la qual Claudel va rebre un esment honorífic.[2]

El 1905 gràcies al suport del seu mecenes, la comtessa de Maigret, Camille Claudel va poder executar la peça en marbre, però està ja sota el nom de Vertumne i Pomona.[3]

Aquesta escultura va ser fosa en bronze per Eugène Blot en el mateix any, la qual va ser presentada en el Saló de tardor amb el nom de L'abandonament. Això per a alguns autors és un referent a la forma en què l'artista va plasmar la seva vida personal.[4]

Referències

  1. «Musée Rodin» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2016].
  2. «Cacha-diablo. Camille Claudel». La Colmenca, 9, 1996, pàg. 38-45 [Consulta: 11 juny 2016].
  3. Cuando se congele el infierno. Septem Ediciones, 2014 [Consulta: 11 juny 2016]. 
  4. «Uma análise da dor e do dilaceramento nas obras de Camille Claudel, Florbela Espanca e Frida Kahlo». Anais do Simpósio Internacional Literatura, Crítica, Cultura V: Literatura e Política [Consulta: 11 juny 2016].