Vesícula biliar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vesícula biliar
Llatí vesica fellea
Sistema Aparell digestiu
Artèria nodridora Artèria Cística
Retorn venós Vena Cística
Innervació Gangli celíac
Nervi vague[1]
1. Vies biliars: 2. Conducte biliar intrahepàtic, 3. Conductes hepàtics dret i esquerre, 4. Conducte hepàtic comú, 5. Conducte cístic, 6. Colèdoc o Conducte biliar comú, 7. Ampul·la de Vater o hepatopancreàtica, 8. Carúncula major o Papil·la de Vater
9. Vesícula biliar, 10-11. Lòbuls dret i esquerra del fetge. 12. Melsa
13. Esòfag. 14. Estómac. Intestí prim: 15. Duodè, 16. Jejú
17. Pàncrees: 18: Conducte de Santorini o pancreàtic accessori, 19: Conducte de Wirsung o pancreàtic.
20-21: Ronyons dret i esquerra (siluetes).
La vora anterior del fetge està aixecada enlaire (fletxa en marró). Secció longitudinal de la vesícula biliar, i frontal del duodè i pàncrees. Estómac i conductes intrahepàtics en transparència.

La vesícula biliar o vesícula cística, o popularment bufeta del fel, és un òrgan no-vital que ajuda a la digestió i emmagatzema el fel (bilis) produït al fetge.

Anatomia humana[modifica | modifica el codi]

La vesícula biliar és un òrgan buit que es troba en una concavitat del fetge entre els lòbuls dret i quadrat. En adults, la vesícula biliar mesura aproximadament 10 cm de longitud i 4 cm de diàmetre quan estan totalment distesa.[2] Es divideix en tres parts: fons, cos i coll. El coll es connecta amb l'arbre biliar a través del conducte cístic, que després s'uneix al conducte hepàtic comú per convertir-se en el conducte biliar comú.

Anatomia microscòpica[modifica | modifica el codi]

Les diverses capes de la vesícula biliar són les següents: mucosa, muscular i adventícia o serosa.[3] La mucosa està revestida interiorment per un epiteli simple cilíndric amb microvellositats, en la làmina pròpia del qual a vegades es troben glàndules mucoses i teixit limfoide. La mucosa manca de muscularis mucosae (una capa de múscul llis). La capa muscular està formada per múscul llis barrejat amb teixit fibrós, disposat en diversos plànols. La capa més externa de la vesícula és una adventícia en la part que s'adhereix al fetge i una serosa en la resta de la seva superfície.

Funció[modifica | modifica el codi]

La vesícula biliar emmagatzema uns 50 ml de bilis, la qual s'allibera quan aliment que conté greixos entra al tracte gastrointestinal, estimulant la secreció de colecistocinina (CCK). La bilis, produïda al fetge, emulsiona els greixos i neutralitza els àcids dels aliments parcialment digerits.

Després de ser emmagatzemada a la vesícula biliar, la bilis es torna una substància més concentrada que quan va ser produïda al fetge, incrementant la seva potencia i intensificant el seu efecte sobre els greixos. La major part de la digestió té lloc al duodè.

Els vertebrats tenen vesícula biliar (amb l'excepció dels cavalls i les rates), mentre que els invertebrats no en tenen. Això és degut al fet que els vertebrats mengen en forma de bol alimentari mentre que els invertebrats estan menjant constantment. Per digerir un gran bol alimentari es requereix una gran quantitat de secrecions, d'aquí la presència de la vesícula biliar.

La vesícula biliar humana té forma de raïm, encara que la forma i funció de l'òrgan varia considerablement respecte altres espècies de mamífers; de fet, en algunes espècies, com en el lamoids, la vesícula biliar està absent.[4]

Condicions anormals[modifica | modifica el codi]

De vegades es poden desenvolupar càlculs biliars a la vesícula biliar, així com en altres parts del tracte biliar. Si els càlculs biliars a la vesícula biliar són simptomàtics i no poden ésser dissolts per la medicació o trencats en trossos petits amb ones ultrasòniques, l'única via possible que queda per eliminar-los es extirpar quirúrgicament la vesícula biliar, operació coneguda com a colecistectomia.

Altres fets que poden conduir a la intervenció quirúrgica són la calcificació de les parets de la vesícula biliar, efecte anomenat vesícula de porcellana, i el càncer vesicular.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ginsburg, Ph.D., J.N.. «Control of Gastrointestinal Function». A: Thomas M. Nosek, Ph.D.. Gastrointestinal Physiology. Augusta, Georgia, United State: Medical College of Georgia, 2005-08-22, p. p. 30 (Essentials of Human Physiology) [Consulta: 29 juny 2007]. 
  2. Jon W. Meilstrup. Imaging Atlas of the Normal Gallbladder and Its Variants. Boca Raton: CRC Press, 1994, p. 4. ISBN 0-8493-4788-2. 
  3. «Slide 5: Gall Bladder». JayDoc HistoWeb. University of Kansas. [Consulta: 2007-06-29].
  4. C. Michael Hogan. 2008. Guanaco: Lama guanicoe, GlobalTwitcher.com, ed. N. Strömberg

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vesícula biliar