Vescomtat de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del Comtat de Barcelona. Els vescomtes posseïen dos castells a la ciutat (el Castell Vell i el Castell Nou) i altres a les regions frontereres. El càrrec va esdevenir hereditari amb Guitard (probable fill de Gombau i nét d'Ermengard), mort vers el 985, que fou ambaixador a Còrdova el 974 i el 976.

El seu fill Udalard I de Barcelona, casat amb Riquilda filla del comte de Barcelona Borrell II, va defensar d'Almansor el 985 i va ser fet presoner i portat a Còrdova. Durant el seu captiveri, el seu germà Geribert de Barcelona, casat amb Ermengarda de Barcelona també filla de Borrell II, va regir el vescomtat.

Udalard I va tornar el 991 i va morir el 1014 sent succeït pel seu fill Bernat que va morir jove deixant un fill menor d'edat, Udalard II. El germà de Bernat, Guislabert I de Barcelona, religiós (tot i que era casat i tenia fills), i que més tard fou bisbe de Barcelona (vers 1034-1065), fou vescomte regent.

En aquests anys el clan vescomtal es va oposar violentament al comte Ramon Berenguer I. Guislabert II de Barcelona, fill d'Udalard II, fou el cap del partit de Ramon Berenguer II contra son germà Berenguer Ramon II, i segurament partícip en la curta rebel·lió de Arnau Mir, fill de Mir Geribert iniciada després de l'assassinat del comte Ramon Berenguer II (1089).

A Guislabert II el succeí el seu fill Reverter I, que es creu que va caure presoner del soldà almoràvit de Marroc, Alí, i va acabar com a cap del seu exèrcit i guerrer famós i amb fama d'invencible. Reverter va tornar a Barcelona el 1133, i va deixar encarregat del vescomtat al seu nebot Guillem de Saguàrdia, fill d'un germà, que fou substituït al govern, segurament sense dret, per Berenguer Ramon de Castellet.

Reverter va morir en lluita contra els almuhadís (almohades) el 1142, i va deixar dos fills: un anomenat Berenguer I de Saguàrdia, senyor del castell de la Guàrdia de Montserrat i darrer vescomte i l'altre, que el 1146 es va fer musulmà (perquè el soldà Abdelmumen havia prohibit l'estància de cristians als seus dominis) amb el nom de Alí Abenreverter i va servir primer als almoràvits i després, caiguts aquests, als almohadís; el 1185 fou enviat a Mallorca a prendre possessió de l'illa però els mallorquins contraris als almohadís el van empresonar però es va escapar i va revoltar l'illa a favor del seu sobirà (va retornar llavors al Àfrica i va morir a la batalla de Gumart el 1186). Berenguer, que signava com Berenguer Ibn Ruburtair, va reclamar des Àfrica la successió al vescomtat el 1142, i va tornar i va viure a Barcelona, al seu vescomtat, fins a la seva mort vers el 1158.

També el seu fill Berenguer II va anar al Àfrica el 1187 quan va morir el seu oncle Alí, i ja d'una certa edat, però va tornar a Barcelona i es va fer templer; fou senyor de La Guàrdia de Montserrat, i nominal vescomte (tot i que no consta que emprés el títol) fins a la seva mort sense descendència el 1207 o 1208.

Llista de vescomtes[modifica | modifica el codi]